Casa Kaufman (Fallingwater): L'Arquitectura Orgànica de F. L. Wright

Casa Kaufman (Fallingwater)

Arquitecte: Frank Lloyd Wright, 1935-1937

Documentació General

• Materials: Formigó armat, pedra, vidre i alumini.
• Estil: Organicisme.
• Tècnica: Materials industrials, sistema arquitravat.
• Tipologia: Casa unifamiliar.
• Localització: Bear Run, Pennsylvania (EUA).

Context Històric: La Dècada dels 30

L’arquitectura del segle XX està marcada per la importància creixent de les ciutats com a grans aglomeracions humanes i per la universalització dels fenòmens culturals i dels corrents arquitectònics.

Els tipus d’edificis s'han diversificat i ha estat de gran importància la utilització de materials fabricats industrialment en grans quantitats i a preus més assequibles:

• El formigó, el ferro, l’acer, el vidre.
• Noves tècniques de construcció: elements prefabricats i modulats, sistemes de muntatge, càlcul d’estructures.

La figura de l’arquitecte pren un nou paper, el del tècnic que necessita dominar coneixements molt variats i treballar en equip amb experts en materials i estructures.

Al segle XX, durant el període d’entreguerres, els EUA esdevindran una gran potència política i econòmica, i es convertiran en centre de l’art.

Anàlisi Formal i Estructural

Organicisme i Adaptació al Terreny

L'edifici s'adapta perfectament a l'orografia i s'integra en el paisatge, seguint els principis de l'organicisme.

Elements de Suport i Suportats

• Elements de suport: Pilars de formigó armat. Wright va aprofitar les grans roques del terreny per sostenir determinades parts de l'edifici, ajudant-se també de murs verticals de pedra i columnes de formigó.
• Elements suportats: Pisos de formigó armat que sobresurten de l'edifici en forma de grans terrasses.

Sobre aquests elements recolzen els plans horitzontals disposats en forma esglaonada, fet que permet salvar els desnivells del terreny i adaptar-s'hi perfectament.

Espai Exterior: Integració i Disseny

Emplaçada en un entorn natural, la casa està situada al fons d’una vall frondosa, sobre un rierol i una cascada, confonent-se amb l’entorn i formant-ne una unitat.

És un edifici de tres plantes esglaonades irregulars. Componen els tres nivells unes terrasses de formigó armat que sobresurten cap a l'exterior i que s'obren com un ventall a partir de la xemeneia de pedra que fa d'eix de les diverses plantes.

La façana d'entrada no destaca; l'accés a l'habitatge es fa a través d'un pont. La terrassa de la primera planta està suspesa per damunt de la cascada.

Espai Interior: Fluïdesa i Nucli Central

Les estructures de formigó prescindeixen dels murs de càrrega, permetent que l'espai quedi completament lliure i adaptable a les necessitats dels propietaris.

• Concepció centrífuga: Els espais es generen de dins cap a fora.
• La disposició interna de cada planta és absolutament lliure, sense cap estructura reguladora, adaptant-se a les necessitats concretes de cada zona.
• La primera planta s’assenta damunt la roca natural.
• L’interior s’organitza entorn d’un nucli central: la torre de pedra o xemeneia, fixada al damunt d’una gran pedra natural.
• El vidre juga un paper important, evitant l’opacitat i, per tant, la sensació de tancament. Interiorment, l’espai és fluid.

Interpretació: Contingut i Significat

Wright va deixar les roques «in situ», sobre les quals s’alça la residència, i el corrent d’aigua s’articula com un element més de l’edifici, creant la falsa sensació que és des de la mateixa casa d’on brolla el salt d’aigua.

Aquesta segona residència, símbol de prestigi social, encarna la convicció de l’arquitecte sobre la unitat entre els éssers humans i la natura. És la materialització d’un ideal de l’arquitectura organicista: poder viure enmig de la natura sense renunciar a les comoditats de l’arquitectura moderna, conjugant ecologia i progrés.

El punt de partida és conèixer l’home i les seves necessitats. L’arquitecte ha de conèixer l’acústica, l’harmonia dels colors i les relacions de l’edifici amb el paisatge i el clima.

Funció i Encàrrec

Wright va rebre l’encàrrec l’any 1935 d’Edgar Kaufmann, director d’uns grans magatzems de Pittsburg (Kaufmann’s Department Store).

La Casa Kaufman va ser concebuda com a casa de camp per al repòs de Kaufmann i la seva família. S’havia d'integrar totalment dins de la naturalesa per obtenir l'efecte de descans que desitjaven els propietaris.

Tot i ser concebuda per a l'ús particular, va determinar el caràcter pràctic de l'obra. A més, va esdevenir una mena d'aventura tècnica per part del seu autor, que va explorar les possibilitats dels nous materials i va realitzar un veritable exercici d'integració de l'arquitectura en la natura.

Models i Influències

L'arquitectura tradicional japonesa zen ja integrava les cases dins del paisatge. La comunicació entre espai interior i exterior estava integrada gràcies a una concepció de l'espai diàfan.

A partir d'aquesta tradició, Wright va reelaborar el concepte d'arquitectura, apartant-se de l'Escola de Chicago i dels racionalistes, i va crear un llenguatge personal.

Wright va actuar com a arquitecte independent. Tot i que la seva obra no va ser gaire divulgada inicialment, més tard va ser àmpliament reivindicat com a autor d'una nova arquitectura més humanista.

En conjunt, més que influències directes, va tenir oposicions, principalment des del racionalisme europeu de W. Gropius i Mies Van der Rohe, arquitectes que, malgrat tot, van assumir alguns dels postulats de Wright i els van aplicar a les seves obres.