Casa del Poeta Tràgic a Pompeia: Una Domus Romana

Obres arquitectòniques

Presentació

La casa del poeta Tràgic s’ha conservat gairebé sencera i es repeteix en totes les excavacions de cases romanes. L’estat actual de conservació és excel·lent i es conserva tot el primer pis sencer en bona part de les pintures, mosaics i utillatge de la casa.

Dades bàsiques

• Autor: Anònim

• Títol: Villa de Pompeia. Casa del poeta tràgic.

• Estil: Art romà pompeià

• Cronologia: Segle I aC

• Tipus de construcció: Domus

• Ubicació: Pompeia

Breu biografia

Descripció formal

• Descripció construcció:

  Planta-espai. Tenien dues parts. L’atrium era la part pública de la casa on es rebia la gent. Era un pati obert. Té una bassa que es diu impluvium: bassa que recull l’aigua de la pluja. Els cubiculums eren habitacions petites amb parets pintades. Hi havia una sala entremig: el tablinum. Era una habitació molt decorada, l’espai més digne de recepció, on hi anirà la gent més important. Al centre hi acostumava a haver mosaics. El peristylum era la segona part de la casa, un pati descobert amb una sèrie d’habitacions privades. A l’entrada de la casa hi havia el vestíbul, però abans en alguns casos hi havia el Tabernae: habitacions llogades per particulars. Feien guanyar diners a la casa. Podien llogar els mateixos de la casa o ho podien llogar a altres persones. Botigues de menjar ràpid, roba, ceràmica...

  Peristil: Cubiculum, latrina, culina, passadís obert, jardí-columnes i triclinium: menjar. Lararium.

  Aurium: tabiculum, cubiculum, impluvium, atrium, Tabernae, vestíbulum.

  
  

  Volums

  Façana

  Urbanisme. Domus: casa unifamiliar dins de la ciutat. Corresponen a una classe mitja de Pompeia. La casa dóna a un dels carrers principals de Pompeia.

• Materials constructius. Combinen pedra, maons, morter (opus caementicum) i parts recobertes amb marbre (dins i fora). Tots els interiors eren arrebossats i la majoria d’habitacions pintades al fresc i el terra amb mosaics.

• Sistema constructiu. Arquitravat. Murs i bigues.

• Elements de suport. Murs i columnes del peristil.

• Elements suportats. Sostre de fusta (primer pis) i en el segon pis teules de fang.

• Il·luminació. Gairebé no hi ha finestres a l’exterior. Protecció contra els robatoris i busquen la intimitat de la família. La il·luminació sempre era interior. Entrava llum pel Peristil i per l’Impluvium.

• Elements decoratius. Mosaic i la pintura al fresc.

Significat de la construcció

• Elements propis de l’estil. Domus: estructura de casa molt comuna en totes les ciutats romanes de l’època imperial. Unifamiliar urbana. Altres formes habituals: insulae (blocs de pisos) i vila (cases fora de les ciutats sense parets mitgeres)

• Relació forma i funció. L’estructura de la casa permet tenir en la mateixa casa una part pública de

• recepció de visitants, una part de vivenda personal: peristil i alhora la part de negoci familiar: tabernaes. Tenien encara un pis superior que creuen que era l’habitatge pels servents.

• Iconologia. La grandària de la casa i la decoració indicaven l’estatus social de la família.

• Relació època i obra. Pompeia era una ciutat mitjana de l’imperi romà que al principi era una colònia i després va esdevenir una ciutat. Abans hi vivien els oscs. El 79 dC quan desapareix Pompeia era una ciutat mitjana, però amb un port important i servia d’estiueig per a famílies riques.

Influència i transcendència de l’obra

L’estructura de les domus com a cases unifamiliars, les insulae i les viles es copien fins a l’actualitat. El descobriment al segle XVIII de la ciutat de Pompeia i d’Arcolà sota les cendres del Vesuvi van suposar un avenç importantíssim en el coneixement de la vida cultural, econòmica i social de roma en tots els seus àmbits.