Casa del Poeta Tràgic: Història, Art i Arquitectura Romana

Casa del Poeta Tràgic

Cronologia: finals S.I a.C

Estil: Romà Imperial

Material: Pedra, fusta, Opus caementicium

Sistema Constructiu: Arquitravat

Localització: Pompeia (Itàlia)

Tècnica: Pintura al fresc i Opus tessellarum

Context Històric i Cultural de l’Obra

Construïda durant el govern de l’emperador August, que es va caracteritzar per una gran concentració de poders en perjudici del senat.

A nivell cultural, destaca la romanització: expandir els costums, les idees i les institucions romanes en territoris conquerits.

Descripció o Anàlisi Formal

La domus és la casa d’un aristòcrata Romà.

Espai Exterior:

• Construcció austera: els murs exteriors no estaven pintats ni decorats.
• L’absència de finestres (valor a la intimitat familiar).
• Porta feta amb fusta, als costats 2 espais que eren botigues (tabernae).
• Conjunt de línies verticals formades per murs, columnes i pilastres que aguanten una estructura arquitravada horitzontal.

Espai Interior:

• 2 pisos (només restes de la planta baixa).
• 2 grans espais: l’atrium (o pati tancat) i el peristylum (o pati porticat) al voltant dels quals s’articulen totes les habitacions.
• L’accés a l’interior a través d’un passadís (fauces) que condueix a l’atrium on destaca una obertura zenital (compluvium) que es correspon al terra amb una cisterna rectangular (impluvium) la funció de la qual era emmagatzemar aigua de la pluja.
• Al voltant de l’atrium es disposen les diferents habitacions (cubicula) i el despatx del propietari de la casa (tablinum).
• Totes aquestes habitacions s’il·luminaven de forma natural a través del compluvium.
• L’atrium i el peristylum es comunicaven a través d’un petit passadís.
• Al voltant del peristylum trobàvem altres habitacions (cubicula) com la cuina o el menjador (triclinium).
• Sota el peristylum hi havia una petita capella (lararium) dedicada als déus protectors de la casa.
• Poca presència de mobles a l’interior de les habitacions: els romans decoraven les parets amb frescos i els terres amb mosaics.

Mosaics:

Mosaics > prové de mussa, perquè l’art era inspirat per les muses. Tècnica d’origen hel·lenístic. Consistia en decorar superfícies amb petits fragments de vidre, marbre o ceràmica tallades regularment (tessel·les). Procés llarg perquè s’havia de fer un esborrany a mida real i després s’incrustaven les tessel·les sobre una capa de guix. A la casa del poeta tràgic destaquen 2: el 1r representa a un gos lligat a una cadena amb la inscripció “cave canem” (compte amb el gos). Destaca per la seva rigidesa a les potes davanteres. El segon mosaic representa a uns actors i és el que dona nom a la casa, destacant pel seu naturalisme, estudi anatòmic, plecs de les túniques i detallisme.

Pintura:

Pintura > la casa tenia diversos frescos destacant el sacrifici d’Ifigènia que es trobava al peristil. Destaca pel seu naturalisme i moviment.

Estil

La domus és una residència d’un aristòcrata romà i es caracteritza per:

1. L’arquitecte no té cap tipus d’importància ja que se’l considera artesà.
2. Utilitza l’opus caementicium que és una barreja de petites pedres, grava, sorra, cal i aigua com aglutinants, aconseguint una massa compacta.
3. La domus tenia decorades les parets amb frescos.
4. Els mosaics fan servir la tècnica de l’opus tesellatum: tallar petits fragments regulars de vidre, ceràmica o marbre (tessel·les) d’un centímetre de costat.
5. Aquesta domus consta d’atri i peristil: exemple del caràcter eclèctic.

Significat i Funció

Significat: La domus era la casa unifamiliar estructurada al voltant d’un atrium. Romans contacte amb els grecs = model tripartit, format per l’atrium, peristylum i pòrtic (no apareix a la casa del poeta tràgic).

Funció: És la casa d’un aristòcrata romà i la seva família. Hi ha un fresc que fa referència al sacrifici d’Ifigènia. Segons la llegenda, Agamenó va matar un cérvol d’Artemis i la deessa furiosa va provocar un temporal que impedia salvar les naus gregues cap a Troia. Agamenó va consultar l’oracle i aquest li va dir que sacrifiqués allò que més estimava, la seva filla. Quan Agamenó es decidí a fer-ho la deessa es va penedir i va acceptar que fos sacrificat un cérvol en lloc de la noia.