Casa de la Cascada: Anàlisi Arquitectònica de Frank Lloyd Wright

La Casa de la Cascada: Obra Mestra de Frank Lloyd Wright

Nom: La Casa de la Cascada (Fallingwater)
Arquitecte: Frank Lloyd Wright
Cronologia: 1938
Tipologia: Casa unifamiliar
Materials utilitzats: Formigó armat, pedra natural, vidre i alumini
Estil: Organicisme
Localització: Bear Run, Pennsilvània (EUA)

Context Històric i Cultural del Segle XX

El segle XX es produeixen espectaculars avenços científics i tecnològics, i també grans convulsions econòmiques, polítiques i socials. Cal destacar la Revolució Mexicana, la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, la Gran Depressió econòmica dels anys trenta, el feixisme italià, el nazisme alemany, la Segona Guerra Mundial i l'ús de la bomba atòmica. Les repercussions oscil·laren entre l’entusiasme dels defensors del progrés tecnològic i científic i el trasbalsador impacte davant la capacitat destructiva de l’ésser humà. La influència del pensament de Nietzsche, Marx i Freud qüestiona molts dels valors i categories tradicionals, creant sentiments molt diversos: de desorientació, angoixa i pessimisme. Aquestes actituds extremes també es manifestaran en el camp de l’art, desenvolupant-se les avantguardes històriques.

Anàlisi Formal de la Casa de la Cascada

Estil: L'Arquitectura Organicista de Wright

La Casa de la Cascada respon plenament a la concepció organicista de l’arquitectura, segons la qual Wright cerca establir un vincle harmònic entre l’home, l’arquitectura i la natura, sense renunciar a la funcionalitat, al rebuig de l’historicisme i a la llibertat creadora. En la Casa de la Cascada destaquen en aquest sentit les següents característiques:

• Harmonització amb l’entorn: S'aconsegueix estenent i accentuant els plans paral·lels al terra a diferents nivells, reproduint arquitectònicament el relleu esglaonat del terreny.
• Estructura complexa: Amb la projecció de cossos en diferents direccions, suggerint un “desordre” que aporta més llibertat estructural.
• Incorporació de materials naturals i tradicionals: Utilització de pedra i fusta que s'integren amb el paisatge.
• Aixecament dels soterranis: Per motius ecològics i d’higiene, i perquè permeten el pas de l’aigua de la cascada.
• Rebuig d’un racionalisme excessiu: S'evita l’esquema geomètric rígid i repetitiu i la simetria per a no caure en la fredor racionalista.
• Façana lliure: Permet la comunicació fluida entre l’espai exterior i interior.
• Planta lliure: La supressió de parets interiors permet la comunicació permanent amb l’exterior.

Elements de Suport i Suportats

L’edifici està assentat en una roca sobre una cascada natural. L’estructura disposa d’alguns murs de pedra i pilars de formigó armat com a elements de suport. Aquests pilars suporten pisos de formigó armat que sobresurten de l’edifici en forma de grans terrasses i de manera esglaonada. Aquesta estructura s’adapta perfectament als desnivells del terreny. La terrassa del primer pis es recolza sobre uns suports massissos encastats en la roca. Sobre els suports, la construcció disposa d’unes bigues formant una graella sobre la qual se sosté la terrassa suspesa per damunt de la cascada.

Espai Exterior i Interior

La composició és predominantment horitzontal i complexa, i sembla desenvolupar-se a partir d’una enorme xemeneia de pedra rústica que sorgeix de la roca natural. Tots els espais s’articulen prenent-la com a punt de referència. La casa creix o es desenvolupa com un organisme viu, de dintre cap a fora.