Cartografia i Geologia: Projeccions, Límits de Plaques i Punts Calents

Anàlisi de les Projeccions Cartogràfiques: Mercator vs. Peters

Avantatges i Inconvenients de la Projecció de Mercator

Avantatges de la Projecció de Mercator

• Les línies de rumb constant (línies que formen un angle constant amb els meridians) són representades amb segments rectes. Això fa que sigui de gran utilitat per a la navegació marítima.
• És la més utilitzada al món, sobretot per la comoditat que comporta la seva forma rectangular per fer pòsters, etc.

Inconvenients i Crítiques a la Projecció de Mercator

Com és una projecció cilíndrica, a mesura que ens allunyem de l’Equador, les dimensions es van distorsionant i el mapa es va deformant. Això fa que comparar àrees situades prop de l’Equador amb àrees situades lluny d’aquest sigui molt enganyós. Per exemple, el mapa de Mercator representa Groenlàndia i Àfrica aproximadament de la mateixa mida, quan, en realitat, Àfrica és 14 vegades més gran que Groenlàndia.

• Els països desenvolupats estan representats amb una mida proporcionalment molt major que els països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament, cosa que, a més, està feta de forma intencionada o, si més no, no hi ha intenció de corregir-ho. Això és així a causa de la forma de projecció cilíndrica, on els països llunyans a l’Equador apareixen proporcionalment molt més grans que els que estan a prop de l’Equador. D’aquesta manera, els països desenvolupats, llunyans a l’Equador, apareixen més grans proporcionalment que els països propers a l’Equador, els països en vies de desenvolupament.
• Dona més pes a l’hemisferi nord que al sud, situant la línia de l’Equador no a la meitat del mapa sinó una mica per sota, de manera que l’hemisferi nord ocupa dues terceres parts del mapa i l’hemisferi sud només ocupa un terç d’aquest.

Aquesta última crítica, en realitat, és falsa, ja que els mapes que col·loquen la línia de l’Equador per sota del centre del mapa no tenen en compte l’Antàrtida. Si observem el mapa de Mercator complet, la línia de l’Equador sí que se situa al centre del mapa.

Avantatges de la Projecció de Gall-Peters

Per altra banda, la projecció de Gall-Peters té aquest avantatge:

• És una projecció que conserva les àrees. Això vol dir que aconsegueix conservar l’àrea dels objectes, tot i que produeix una forta distorsió en la forma dels continents. Aquest és un gran avantatge, perquè permet comparar la mida dels països i dels continents com si tinguéssim davant un globus terraqüi.

Tipus de Límits entre Plaques Tectòniques

Existeixen 3 tipus de límits entre plaques:

Límits Divergents o Constructius

Són límits en els quals les plaques se separen. Per tant, emergeix magma de l’astenosfera i forma nova escorça oceànica. En aquests límits es formen dorsals oceàniques, que són grans serralades submarines, de més de 5.000 km de longitud. Quan la dorsal emergeix per sobre del nivell del mar, es formen illes, les quals tenen una forta activitat volcànica.

La major part de límits divergents es troben sota el mar, però també es poden presentar dins d'un continent, i formar escletxes dins d'aquest, com la de la Vall del Rift a Àfrica. També presenten una forta activitat sísmica, però no solen presentar terratrèmols de molta magnitud a causa del baix gruix de les plaques. Un exemple de dorsal oceànica és la Dorsal Atlàntica, a la qual pertany Islàndia, una illa amb molta activitat volcànica (un exemple de la qual és la constant activitat del volcà Hekla). Un exemple de terratrèmol en aquests límits és el terratrèmol de les Illes Açores, que també formen part de la Dorsal Atlàntica.

Límits Convergents o Destructius

Són límits en els quals les plaques xoquen l'una amb l'altra. Hi ha tres tipus:

Convergència Oceànica-Continental

La placa oceànica, més prima, s’enfonsa sota la placa continental, més gruixuda, formant una zona de subducció que genera una gran fosa oceànica. La placa oceànica es fusiona amb l’Astenosfera, i provoca un flux de magma que ascendeix i forma volcans a la placa continental. El xoc entre les dues plaques provoca la formació de serralades a la placa continental, i també provoca una forta activitat sísmica. Un exemple de serralada formada per aquest tipus de límit convergent són els Andes, el Llullaillaco és un exemple de volcà i un exemple de terratrèmol és el de Lima, al Perú.

Convergència Oceànica-Oceànica

Una placa oceànica col·lisiona amb una altra placa oceànica i es produeix una subducció d’una placa sota l’altra. Com en la convergència oceànica-continental, la placa que queda a sota es fon, i produeix un flux de magma que emergeix en forma de volcans. En aquest cas, aquests volcans formen arcs d’illes volcàniques dins el mar situats a uns 100 km de la zona de subducció. Un exemple d’aquests arcs d’illes és el Japó.

Convergència Continental-Continental

Una placa continental col·lisiona amb una altra placa continental, produint un fort replegament del material i formant noves serralades. Un exemple de serralada formada per aquest tipus de convergència és l’Himàlaia, formada a causa del xoc entre la Placa Índica i la Placa Eurasiàtica.

Límits Transformants o Conservatius

Són límits en els quals les dues plaques llisquen l’una amb l’altra al llarg d’una falla de transformació. Aquestes plaques no estan en constant moviment, sinó que van acumulant energia en forma de tensió fins que aquesta és alliberada en forma de pressió o de moviment a la falla, podent originar grans terratrèmols. L’exemple més conegut de falla transformant és la Falla de San Andrés, a l’oest de Nord-Amèrica, el moviment de la qual va provocar el terratrèmol de San Francisco.

Formació d'Arxipèlags per Punts Calents (Hotspots)

Origen Volcànic de les Illes Canàries i Hawaii

Tant les Illes Canàries com les Illes Hawaii no estan situades prop de cap límit entre plaques, sinó que estan situades dins d'una placa, però tot i així tenen un origen volcànic.

Això es deu al fet que es van formar a causa d’uns punts calents (hotspots) situats a l’intraplaca, que van produir erupcions volcàniques. Els volcans, en anar expulsant més i més magma, van anar creixent i van acabar emergint a la superfície formant un arxipèlag d’illes.

Què són els Punts Calents?

Aquests punts calents són anomalies tèrmiques al mantell terrestre que desenvolupen un magmatisme a la Litosfera, ja que aquest magma es troba molt a prop de la superfície. Es troben de forma irregular a la Terra:

• Es poden trobar als límits entre plaques, com és el cas d’Islàndia a la Dorsal Atlàntica.
• A la litosfera continental, com per exemple Yellowstone a la Placa Nord-americana.
• O a la litosfera oceànica.

D’aquest últim cas en són dos exemples les Illes Canàries, situades a la Placa Africana, i les Illes Hawaii, situades a la Placa Pacífica.