Cartisme, Dictadura del Proletariat i Societat de Socors Mutu: Anàlisi i Crítica

El Cartisme: Reforma Política i Social al Regne Unit

El cartisme fou un moviment per a la reforma política i social al Regne Unit, a mitjans del segle XIX. El seu nom prové del People's Charter de 1838, on es van postular els objectius principals del moviment:

• Sufragi universal masculí per als majors de 21 anys.
• Que no fos necessari ser propietari per a ser membre del Parlament.
• Un sou per als membres del Parlament.
• Circumscripcions electorals d'igual grandària.
• Votació per mitjà del sufragi secret.
• Parlaments anuals.

L'objectiu del cartisme era canviar la situació de la classe obrera a través de la política. El parlament anglès es va negar a les peticions i una part del moviment es va radicalitzar convocant les primeres vagues generals.

La Dictadura del Proletariat: Transició al Comunisme

La dictadura del proletariat seria l'etapa immediatament posterior a la presa de poder per part de la classe obrera, en la qual es crea un Estat obrer, segons les teories marxistes i comunistes. És aquella situació en la qual la classe treballadora assalariada s'erigeix com a centre de poder polític i econòmic d'un estat enfront de la classe social burgesa.

Societats de Socors Mutu: Orígens de l'Organització Obrera

Societat de Socors Mutu: És una associació d'ajuda mútua. Fou el primer tipus d'organització obrera. Les societats de socors mutus actuaven com a societats de resistència i provenien, a vegades, d'antigues formes de protecció dels artesans per oficis; ajudaven el treballador en cas de malaltia o d'atur i van organitzar les primeres vagues gràcies al cobrament de quotes, que permetien crear caixes de resistència.

L’Anàlisi del Passat: El Materialisme Històric

Concep la història com un procés en constant moviment, transformació i desenvolupament. El motor que fa evolucionar la història és la lluita de classes i tota la història ha estat una lluita permanent entre les classes opressores i les oprimides. Lluita de classes, conflicte d’interessos entre una classe dominant, propietària dels mitjans de producció i una altra de sotmesa a l’anterior (en el tipus de producció capitalista, la burgesia i la classe obrera). Al llarg de la història s’han succeït tres modes de producció: esclavisme, feudalisme i capitalisme. Per Marx el capitalisme s’ha de superar per arribar a un nou mode de producció, el socialisme, en el qual no existiran desigualtats socials ni econòmiques.

La Crítica del Present: L’Anàlisi del Capitalisme

Marx va desenvolupar la seva crítica a la seva obra “El Capital”. L’explotació capitalista es basa en l’apropiació de la plus-vàlua generada pels obrers. És la diferència entre el valor del que produeix el treballador i el salari que obté. La necessitat constant de noves tecnologies per competir i millorar la producció comporta una disminució de la taxa de beneficis i crisis periòdiques de les quals en surten reforçades les grans empreses després d’eliminar les més dèbils. Hi ha una tendència a l’acumulació i concentració del capital. Provoca una polarització social amb un proletariat més pobre i una burgesia cada dia més reduïda i enriquida.

El Projecte de Futur: La Societat Comunista o Revolució del Proletariat

L’Estat capitalista, independentment de la forma que adopti, és una “dictadura de la burgesia” per oprimir el proletariat. Marx va veure la necessitat que el proletariat mitjançant la revolució conquerís el poder polític i econòmic, creant un nou Estat obrer al servei dels treballadors. Un partit polític obrer havia de dirigir la revolució. Havia de ser una dictadura del proletariat, en la qual no existiria la propietat privada ni classes socials, els mitjans de producció passarien a ser de propietat col·lectiva. Un cop extingida la propietat privada dels mitjans de producció, les classes socials desapareixerien per si soles i desapareixeria la necessitat de l’Estat. S’arribaria a la societat comunista, una societat igualitària, on cadascú aportaria el que pogués, segons la seva capacitat, i rebria allò que necessités.