El Cartell: De la Xilografia a l'Art Déco

El Cartell

Introducció

• El cartell és una tècnica de difusió d'informació que permet arribar a una gran quantitat de públic sense necessitat d'invertir grans recursos. Les seves possibilitats comunicatives depenen en gran mesura de la seva qualitat tècnica i estètica i de la seva adequada ubicació.
• Amb el descobriment de tècniques de reproducció de la imatge com la xilografia i, posteriorment, la litografia i la impremta, el cartell adquirirà una enorme rellevància.
• L'evolució de les arts gràfiques permetrà que el cartell aconsegueixi excel·lents cotes artístiques, sent objecte d'interès d'artistes de renom que van des de Toulouse Lautrec a Gaudí mateix.

Segle XIX: Quan Comença Tot

La propaganda comercial de finals del segle XIX va néixer com a conseqüència de dos factors:

1. Innovacions tècniques en l'art de la impressió. Les tècniques d'impressió evolucionaren fins a poder garantir la producció massiva de cartells publicitaris en poc temps. La publicitat neix com a mitjà de comunicació de masses.
2. El naixement de la societat de consum. L'emergent burgesia tenia cada vegada més accés al consum de productes, molts d'ells de luxe, com ara xocolata, perfums, viatges i fins i tot espectacles: concerts, balls, etc. Era necessari informar els consumidors de les excel·lències del seu producte envers la competència. Importància del creixement de les ciutats: un cartell gros a una ciutat pot transmetre un missatge a molta gent.

Jules Chéret

El litògraf i pintor francès Jules Chéret (1836-1932) va ser pioner en la introducció del cartell publicitari modern. Molts historiadors fan referència a Chéret com 'El pare del cartell publicitari modern' o 'El profeta del cartell'.

Va néixer a París en una família d'artesans. Als tretze anys, va començar d'aprenent de litògraf. El seu interès per la pintura el va dur a fer un curs d'art a l'"École Nationale de Dessin". Com la majoria d'artistes novells, Chéret va estudiar tècniques de diversos artistes, antics i moderns, tot visitant els museus de París.

Encara que algunes de les seves pintures li van donar cert estatus artístic, es va guanyar la vida gràcies a la feina com a cartellista publicitari per la qual ha estat recordat.

Influenciat per les frívoles escenes representades en les obres de Jean-Honoré Fragonard i altres artistes rococós com Antoine Watteau, Chéret va crear cartells per a cabarets i teatres com l'Eldorado, el Paris Olympia, el Folies Bergère, el Teatre de l'Òpera, l'Alcazar d'Ete i el Moulin Rouge. Causa un gran impacte en qui en aquella època cultivava l'estil d'Art Nouveau.

Art Nouveau

Sorgeix a finals del segle XIX i es projecta fins a les primeres dècades del segle XX. El nom, que prové de la Maison de l'Art Nouveau inaugurada el 1895, fa referència a la intenció de crear un art nou, portant a terme un trencament amb els estils dominants de l'època. Es tracta de crear una estètica nova, en la qual predominen la inspiració en la natura i s'incorporen novetats derivades de la revolució industrial. L'Art Nouveau semblava haver estat creat per al cartell.

Algunes característiques són:

• Inspiració en la natura i l'ús d'elements d'origen natural, preferentment vegetals i formes arrodonides de tipus orgànic entrellaçant-se amb el motiu central.
• Ús de la línia corba i l'asimetria.
• Estilització dels motius, evitant la representació estricta de la realitat.
• Tendència a l'ús d'imatges femenines, les quals es mostren en actituds delicades i fràgils.

Cartells Art Déco

L'art déco va ser un moviment de disseny popular que se sol datar en el període d'entreguerres (és a dir, a partir del 1920 fins al 1939), tot i que la seva influència s'estengué fins als anys 50 i dècades posteriors en alguns països, afectant les arts decoratives —com ara l'arquitectura, l'interiorisme i els dissenys gràfic i industrial— i també les arts visuals —com ara la indumentària, la pintura, el gravat, l'escultura i la cinematografia—.

El terme "art déco" prové, precisament, de l'exposició d'"Arts Decoratives" de París (1925) organitzada per un col·lectiu d'artistes francesos que s'havia format el 1900 per dedicar-se a les arts decoratives d'avantguarda.

L'Art Déco mostrà una àmplia varietat d'influències de moviments artístics d'avantguarda, com ara el Cubisme, Futurisme i Dadaisme, així com del constructivisme rus i de l'art exòtic de Pèrsia i Egipte (els descobriments arqueològics inspiraven en línies dures i la solidesa de les formes, afí a la monumentalitat i elements de fort presència a les composicions).

Algunes característiques temàtiques i formals:

• Mitjans de transport i màquines futuristes com a temes principals;
• Perspectives molt exagerades (contrapicats, zenitals, etc.) influència de la fotografia;
• Les formes són simplificades i aerodinàmiques;
• Els tipus de lletra corbats són substituïts pels llisos i angulars
• Ús, en aquest sentit, d'una tipografia aerodinàmica;
• Ús de l'aerògraf.

Altres consideracions sobre l'art déco:

• Encara que molts moviments de disseny tenen arrels o intencions polítiques o filosòfiques, l'art déco era gairebé purament decoratiu, per la qual cosa alguns l'han considerat un estil burgès.
• Malgrat la barreja d'influències, és un art del seu temps: gira a l'entorn del progrés, l'ordenació, la ciutat i l'urbà (importància de l'arquitectura), la maquinària, temes en auge en el període d'entreguerres.
• Estil grandiloqüent. Reacció a la precarietat de la I Guerra Mundial?
• Influeix en el cinema, un art modern. L'exemple més clar és Metròpolis de Fritz Lang (1927), on podem veure escenografies inspirades en l'anomenada Escola de Chicago d'arquitectura per a les preses de la ciutat, i un robot que és considerat com una de les imatges més reconeixibles de l'art déco.