Carson Pirie Scott: Gratacel de l'Escola de Chicago (1899-1901)

Magatzems Carson, Pirie i Scott (Louis Sullivan)

Fitxa Tècnica

Autor

Louis Sullivan

Cronologia

1899-1901

Estil

Escola de Chicago

Tipologia

Civil (Grans Magatzems)

Materials

Formigó, ferro, acer i vidre

Localització

Chicago (EUA)

Context Històric i Cultural

A finals del segle XIX i principis del XX, els Estats Units són un país en ple desenvolupament econòmic i industrial. El creixement demogràfic i l’expansió urbana susciten nous reptes a l’arquitectura americana.

Gràcies a la Revolució Industrial, apareixen nous materials més resistents i econòmics, fabricats en massa, com el ferro, l’acer i el formigó. El progrés de la siderúrgia i l’aparició de l’ascensor van permetre la construcció de gratacels. L’exigència capitalista de beneficis i competitivitat dispara l’aprofitament i l’especulació del sòl i impulsa la construcció en vertical dels edificis. Grans ciutats com Chicago i Nova York veuran multiplicar-se aquest tipus de construccions. Es desperta un sentit estètic atent a la funcionalitat i racionalitat dels edificis.

Anàlisi Formal

Estil i Materials

La Revolució Industrial va produir una renovació en l’arquitectura que va comportar l’ús de nous materials (ferro, acer, formigó armat, grans extensions de vidre...) que va ser afavorida per la ideologia materialista de les classes dirigents. Poc a poc comencen a incorporar-se a l’arquitectura aquests materials associats a la indústria i deixa d’ocultar-se progressivament l’estructura metàl·lica de suport sota decoració sobreposada.

El gust estètic abandona progressivament les formes dels grans estils històrics i assimila aquests nous materials i l’espectacle de la seva funcionalitat. Però abans de ser acceptats amb tota la seva nuesa i racionalitat geomètrica, seran sovint modelats amb motius decoratius. Louis Sullivan incorpora aquest component decoratiu per influència del Modernisme.

Sullivan es caracteritza pel seu treball amb estructures metàl·liques que li van permetre construir grans edificis urbans, els primers gratacels.

Sistema Constructiu

L'edifici utilitza una estructura metàl·lica de ferro i formigó que sosté tot el conjunt. La seva gran resistència permet elevar les construccions i alleugerir la planta de grans pilars i sòlides parets mestres. Els murs s'omplen de finestres. Tot plegat permet generar un interior diàfan, ampli, de planta lliure a penes interrompuda per la xarxa ortogonal de pilars nus amb curiosos capitells.

Espai Exterior i Interior

L’aspecte exterior de l’edifici està constituït per dos cossos rectilinis perpendiculars entre si i de diferents altures que es connecten a través d’una cantonada arrodonida. Podem distingir dues parts diferenciades:

1. El primer nivell (Base): Format per la base, l’entresol i la primera planta. La façana està coberta d’aparadors de vidre emmarcats per motius ornamentals naturalistes de ferro forjat. És aquí on es manifesta la influència del decorativisme modernista.
2. La resta de plantes (Cos Superior): Segueixen una construcció cel·lular, consistent en la repetició d’un mateix mòdul seguint un ritme uniforme de finestres horitzontals, que a la part superior són més baixes, separades per una geomètrica estructura de formigó.

D’aquesta manera, predomina la imatge regular i geomètrica del conjunt. La part superior es tanca amb una coberta plana que presenta altres motius decoratius fets amb terracota. La verticalitat de la construcció queda atenuada per l’horitzontalitat de les finestres i de les bandes que separen regularment els pisos.

En el seu conjunt, la façana està projectada seguint un criteri de funcionalitat, que consisteix a deixar entrar la llum. Els grans finestrals dels aparadors i les portes del pavelló circular de la cantonada permeten una perfecta interrelació entre el carrer i el vestíbul dels magatzems. La transició entre l’espai exterior i interior es veu atenuada: no hi ha trencament sinó continuïtat.

L’espai interior, rectangular, és ampli amb una disposició regular de pilars que permeten alliberar la planta de murs interiors. També respon a criteris de funcionalitat, ja que aquesta estructura confereix una gran amplitud i fluïdesa a l’espai interior, la qual cosa afavoreix el moviment lliure del públic i la visibilitat dels productes en venda.

Entorn i Integració Urbanística

L’edifici s’aixeca a la confluència de dos carrers en el districte comercial històric de Chicago, on abunden els grans magatzems i comerços. L’edifici fou erigit.