Carrega Elèctrica i Interacció entre Càrregues Elèctriques
Enviado por Chuletator online y clasificado en Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,95 KB
Carrega Elèctrica
En la primera meitat del S. XIX, Michael Faraday va descobrir que l'electrització d'un cos metàl·lic queda confinada a la seva superfície. Aquesta és la base dels aïllaments elèctrics, que avui s'utilitzen molt.
2.1 Carrega Elèctrica
La carrega elèctrica és una propietat intrínseca d'algunes partícules subatòmiques que es manifesta mitjançant forces d'atracció i de repulsió entre elles.
A la natura es poden trobar carregues elèctriques de dos tipus. Acceptant la terminologia de Benjamin Franklin, s'anomenen carregues positives o negatives.
La unitat de carrega elèctrica en el SI és el coulomb.
La comprovació de si un cos està carregat o no es pot realitzar emprant un aparell ben senzill, el primer prototip del qual va ser ideat per William Gilbert: l'electroscopi.
2.2 Carrega Elèctrica Elemental
Allò que es transfereix entre els cossos en els fenòmens d'electrització són els electrons. S'empra el valor absolut de la carrega de l'electró, qe, com a carrega elèctrica elemental. Així, l'electró té una carrega elèctrica -qe, mentre que +qe és la del protó. Al començament del S.XX, R.A. Millikan va determinar el seu valor qe = 1,602 * 10^-19 C. Això indica, al seu torn, que 1 C = 6,24 * 10^18 carregues elèctriques elementals.
2.3 Carrega Neta
La carrega neta és la diferència entre el nombre de protons i el d'electrons que hi ha presents a l'interior d'un cos electrificat.
La Llei de Conservació de la Carrega
En els fenòmens d'electrització, la carrega neta es conserva, la mateixa carrega positiva que adquireix un cos l'adquireix l'altre però en negativa. És un sistema aïllat, la carrega elèctrica neta roman constant.
Interacció entre Càrregues Elèctriques
3.1 Forces entre les Càrregues Elèctriques
El físic i enginyer Charles Augustin Coulomb va estudiar la força que experimenten dos cossos amb una carrega elèctrica neta. Per fer-ho, va emprar un instrument dissenyat per ell mateix: la balança de torsió.
Després va fer moltes mesures i va arribar a les següents conclusions:
- Les forces d'atracció entre dos cossos amb carrega neta són directament proporcionals al valor de les carregues.
- La interacció és inversament proporcional al quadrat de la distància entre els cossos.
- Les forces depenen del medi on es troben immersos els cossos. El valor màxim és el buit.
Com que la força elèctrica és una magnitud vectorial, cal conèixer:
- Direcció: És la recta que passa pels 2 cossos.
- Sentit: Segons el signe de les carregues, la força aplicada a cada cos apunta cap a l'altre si són d'atracció o està dirigida en sentit contrari.
- Punt d'aplicació: Està situat al centre de cada cos.