Carles V: Herència, Conflictes i Política Europea al Segle XVI

L'Herència de Carles V

Per la incapacitat de la seva mare i la mort del seu pare, Carles va heretar directament dels seus avis. Va regnar de 1516 a 1556.

1. De la seva àvia materna, Isabel de Castella, va heretar les colònies americanes i ciutats del nord d'Àfrica.
2. Del seu avi matern, Ferran el Catòlic, va heretar Aragó i les possessions italianes.
3. Del seu avi patern, Maximilià I, va heretar Àustria, Hongria i Bohèmia, i la possibilitat de presentar-se al càrrec d'emperador alemany.
4. De l'àvia paterna, Maria de Borgonya, va heretar els Països Baixos i el Franc Comtat.

L'any 1519 va ser elegit emperador alemany a Frankfurt. Carles I d'Espanya es va convertir en Carles V d'Alemanya.

Germanies i Comunitats

Van ser dos esclats revolucionaris que van succeir al principi del regnat de Carles V.

Comunitats

El 1520, l'emperador Carles va aconseguir diners de les corts de Castella i va marxar immediatament cap a la coronació imperial de Frankfurt. Va deixar com a governant a Espanya al seu conseller flamenc, Adrià d'Utrecht (futur Papa Adrià VI).

Una sèrie de ciutats castellanes es van aixecar contra l'emperador i van arribar a oferir la corona a Joana, que estava reclosa al monestir de Tordesillas.

Germanies a València (1519-1521)

Es tracta d'unes revoltes més socials que polítiques. Va ser un aixecament popular contra les oligarquies del regne de València.

Dirigents: Joan Llorenç, Guiem Sorolla i Vicent Peris.

Demandes:

1. Reducció del preu dels arrendaments camperols.
2. Major democratització en l'elecció dels càrrecs de govern.

Els dirigents van ser derrotats.

Germania a Mallorca (1521-1523)

És una revolta més social que política. És una revolta de les classes populars contra les oligarquies de la ciutat i es tracta d'una reedició de la revolta forana de Mallorca de 1450 que va enfrontar a tota la part forana contra la ciutat.

Van guanyar les classes populars: els de les ciutats.

A la germania mallorquina tan sols un poble no hi va participar, Alcúdia. I Carles V el va proclamar ciutat.

Dirigents: Joan Crespí, que era moderat, i Joanot Colom, un radical.

Demandes:

1. Supressió dels censals i dels impostos indirectes.
2. Major representació dels forans en les institucions polítiques del regne (Gran i General Consell).

El virrei Gurrea va desembarcar amb un exèrcit imperial a Alcúdia. Els agermanats van ser derrotats i Joanot Colom va ser executat.

Política Europea de Carles V

Carles V va voler imposar la seva hegemonia a tota Europa, però es va trobar amb una triple amenaça: França, els protestants i els turcs.

La Lluita contra França

L'enfrontament Espanya-França venia de lluny. França i la corona d'Aragó feia dos segles que estaven enfrontats pel Rosselló i la Cerdanya i pels territoris italians. Ara el punt de conflicte seria el ducat de Milà.

L'emperador volia aconseguir un corredor per a poder transportar les seves tropes des dels seus territoris del sud fins al del nord (Països Baixos). A aquesta estratègia li fallava Milà.

L'any 1525, a la batalla de Pavia, els terços espanyols van derrotar les tropes franceses i es van fer amb el ducat de Milà. El rei de França, Francesc I, va ser capturat i dut a Espanya. Els francesos van haver de pagar un gran rescat pel seu alliberament.

Poc més tard, el Papa, per por del domini espanyol a Itàlia, es va aliar amb el rei de França. L'any 1527 les tropes espanyoles/imperials (espanyols i alemanys) van rebre el permís “d'entrar” a Roma.

És il Sacco di Roma, el saqueig de Roma. El Papa torna a l'aliança amb Espanya.

Protestants

A principis del segle XVI, els protagonistes van ser: Martí Luter, Joan Calví (calvinisme) i Enric VIII (anglicanisme).

Carles V, l'emperador, es va enfrontar amb els protestants per dos fronts: militar, a Alemanya l'any 1547 a la Batalla de Mühlberg, i teològic, amb el Concili de Trento de 1545.

Malgrat tot això, l'emperador va haver de firmar el 1555 la Pau d'Augsburg.