Carles I: Herència Territorial i Conflictes Interns (s. XVI)

L'Herència de Carles I

Carles I era fill de Joana de Castella, filla dels Reis Catòlics, i de Felip d'Habsburg, fill de Maximilià d'Àustria i de Maria de Borgonya. Va heretar tots els regnes i els territoris on havien governat els seus avis:

• Herència borgonyona (de Maria de Borgonya, àvia paterna): incloïa diferents territoris a Europa que no es trobaven units físicament. Incloïa els Països Baixos, Flandes, Artois, el Franc Comtat i Borgonya.
• Herència austríaca (de Maximilià d'Habsburg, avi patern): incloïa els territoris dels Habsburg a Europa central: l'arxiducat d'Àustria (amb Tirol i Ístria) i el dret sobre el títol imperial del Sacre Imperi. Bohèmia i part d'Hongria estarien lligats als interessos imperials de Carles pel matrimoni del seu germà Ferran amb Anna de Bohèmia i Hongria.
• Herència castellana (d'Isabel de Castella, àvia materna): estava formada per la Corona de Castella (inclosos els regnes de Granada i de Navarra, les possessions a Amèrica, les illes Canàries i els enclavaments al nord d'Àfrica).
• Herència aragonesa (de Ferran d'Aragó, avi matern): incloïa la Corona d'Aragó (els regnes d'Aragó, València i Mallorca; el Principat de Catalunya amb Rosselló i Cerdanya, Sicília, Sardenya i Nàpols).

A més, durant el seu regnat va conquerir el ducat de Milà o Milanesat.

Conflictes Interns del Regnat de Carles I

L'arribada de Carles I als regnes hispànics es va produir el 1517, però no va ser acceptada de bon grat per una part de la societat de Castella. S'havia educat a Flandes i no parlava cap de les llengües hispàniques. Una cort de consellers flamencs va arribar amb el monarca i, ben aviat, van ocupar els càrrecs del govern. A més, el 1519, després de la mort de Maximilià d'Àustria, Carles I es va concentrar a ser elegit emperador i va desatendre el govern dels regnes hispànics. De fet, va deixar Adrià d'Utrecht com a regent dels seus regnes.

Aquesta situació va produir malestar en el si de la societat dels regnes hispànics i va portar a dos esclats revolucionaris:

• La revolta de les Comunitats a Castella (1520-1522).
• La revolta de les Germanies a València i Mallorca (1519-1523).

La Revolta de les Comunitats (1520-1522)

Des de la mort d'Isabel I (1504) s'havien produït greus problemes socials i polítics a Castella. Des del punt de vista econòmic, s'havien succeït anys de males collites, acompanyades d'epidèmies i, per tant, d'un increment de la mortalitat. A més, entre 1510 i 1512 hi havia hagut fortes fluctuacions de preus. Els petits industrials i mercaders de l'interior (Segòvia, Toledo, Conca) reclamaven una política proteccionista que permetés reduir les exportacions de llana.

Des del punt de vista polític, la mort de Ferran II d'Aragó havia obert un període de crisi que no va acabar amb l'arribada de Carles. Les peticions de les Corts de Castella (nomenament de càrrecs castellans, aprendre castellà) no van ser ateses pel nou monarca, el qual només va demanar l'aprovació d'un nou subsidi (impostos) per finançar el seu viatge a Alemanya per ser nomenat emperador.

En absència de Carles I, el 1520 les principals ciutats castellanes (Toledo, Segòvia, Àvila, Burgos) es van revoltar contra la monarquia i van substituir el govern municipal per comunes, integrades per artesans, comerciants i membres de la baixa noblesa i del baix clergat. Van arribar a oferir el regne a Joana, que vivia reclosa al monestir de Tordesillas.