Carles I i Felip II: Monarquia Hispànica i Conflictes

Carles I (1516-1556)

Herència i Ascens al Poder

En morir Isabel el 1504, la Corona de Castella va ser heretada per la seva filla Joana, casada amb Felip de Borgonya (rei de Castella durant dos anys). La mort prematura de Felip i la malaltia mental de Joana van permetre l'ascens al tron del seu fill, Carles I. Aquest també va heretar la Corona d'Aragó en morir el seu avi Ferran el 1516. El 1519, en morir el seu altre avi, l'emperador Maximilià, Carles va ser escollit emperador amb el nom de Carles V d'Alemanya, al qual va prestar més atenció. Va ser coronat a Brussel·les el 1516 i va rebre els regnes hispànics, Amèrica, Nàpols, Sicília, Sardenya, Rosselló, Flandes, Àustria i el títol d'emperador.

Reforma Protestant i Política Exterior

Carles I va heretar el títol d'emperador d'Alemanya durant la rebel·lió religiosa i política dels protestants a Europa central. Carles va entendre que havia de mantenir una monarquia cristiana i universal, amb el papa com a cap espiritual, davant l'amenaça protestant. La ruptura de la unitat catòlica arran de la reforma religiosa va ser el principal problema de la monarquia de Carles I. Martí Luter, creador del protestantisme, va demanar una reforma de l'Església mitjançant 95 tesis, criticant les pràctiques catòliques. Per solucionar el problema, es va convocar la Dieta de Worms (1521), presidida per l'emperador, on es va demanar a Luter que es retractés. Luter s'hi va negar i es va posar sota la protecció de Frederic de Saxònia. Poc després, el protestantisme va ser adoptat per diversos prínceps alemanys i a Flandes per aturar la política imperial de Carles I. Enric VIII d'Anglaterra també es va separar de l'obediència religiosa de Roma. Carles I, com a defensor de l'Església, va combatre els protestants en l'àmbit politico-militar i religiós. Va derrotar els prínceps protestants a la batalla de Mühlberg (1547), però no va posar fi al problema. El papa Pau III va convocar el 1545 el Concili de Trento per a una reforma interior de l'Església catòlica. Finalment, es va arribar a la Pau d'Augsburg (1555), en què els protestants van aconseguir que cada príncep pogués escollir la religió dels seus estats.

Enfrontaments amb França i Anglaterra

Carles I i Francesc I de França es van enfrontar pel domini dels regnes i ducats d'Itàlia (Milanesat) i pel control de Flandes i Borgonya. Les tropes de Carles I van guanyar la batalla de Pavia el 1525 i més tard van dur a terme el saqueig de Roma el 1527 a causa de la posició favorable a França que va adoptar el papa. Finalment, el 1544 es va signar la Pau de Crepy, que va suposar la sortida de Carles de la guerra italiana.

El Mediterrani

L'Imperi Otomà va ser una gran potència al Mediterrani, sobretot després de conquerir Constantinoble el 1453. Practicaven la pirateria per aconseguir botins i esclaus. Per aturar el seu avanç a Europa, considerats una amenaça pels regnes cristians del Mediterrani i Europa central, Carles V va llançar amb èxit un atac contra Tunis el 1535, però va fracassar en la conquesta d'Alger el 1541.

Felip II: Política Interior

Defensa del Catolicisme i Revolta Morisca

Durant el regnat de Felip II, la defensa del catolicisme va tornar a ser essencial. Es va promulgar una llei que obligava a acceptar els principis establerts pel papa al Concili de Trento i es va prohibir la importació de llibres i estudis de l'estranger (aïllament cultural d'Espanya). La Inquisició va perseguir qualsevol sospitós d'heretgia, sobretot els moriscos, musulmans conversos. Els moriscos, especialment nombrosos a València i Granada, despertaven recels per la seva llengua i costums. Se'ls acusava dels atacs de la costa, se'ls sotmetia a elevats impostos i se'ls expropiava progressivament les terres que conreaven. Felip II, el 1566, va promulgar un decret que els prohibia la seva llengua, la seva forma de vestir i les seves tradicions. Els moriscos van intentar negociar un pagament a canvi de conservar l'estatus anterior, però Felip ho va rebutjar. Com a resposta, els moriscos andalusos, dirigits per Aben Humeya, van protagonitzar una revolta que es va estendre per les Alpujarras (1568). La revolta va ser sufocada el 1570 per Joan d'Àustria. Com a conseqüència, finalment Felip III, fill de Felip II, va promulgar l'expulsió dels moriscos el 1609.

Conflicte amb Aragó i Absolutisme

El secretari de Felip II, Antonio Pérez, es va veure implicat en un assassinat i espionatge. Va fugir a Aragó i va reclamar la protecció del Justícia d'Aragó, Joan de Lanuza, que es va negar a entregar-lo assegurant que els ciutadans d'Aragó tenien el dret de ser jutjats pels tribunals d'aquest regne. Felip II el va acusar d'heretgia davant la Inquisició (tribunal comú a tots els regnes). Tot i que el Justícia va continuar ferm, Felip II, violant els furs d'Aragó, va enviar un exèrcit que va posar fi a la revolta i va executar Lanuza, símptoma d'una política cada vegada més absolutista. Antonio Pérez va fugir a l'estranger i va contribuir a la llegenda negra. Felip II es va retirar a viure a l'Escorial.