Carles I i Felip II: L'herència i govern de l'imperi
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,79 KB
Carles I d'Habsburg, va rebre dels seus avis un territori molt extens que incloïa possessions a Europa i a Amèrica. El seu fill Felip II va heretar i governar aquest extens imperi i el va ampliar amb les noves conquestes a Amèrica i Àsia.
CARLES I, L'HERÈNCIA D'UN IMPERI UNIVERSAL
Amb els territoris heredats, Carles I d'Espanya i V d'Alemanya va esdevenir el monarca més poderós del seu temps. La defensa dels territoris de l'imperi i el manteniment del catolicisme van marcar la política de Carles I.
Els problemes principals i els territoris on es van produir van ser aquests:
- França: Que rivalitzava amb els Habsburg pel control de la península Itàlica.
- Estats Alemanys: On els prínceps van fer costat al luteranisme.
- Els turcs: Van prendre Constantinoble el 1453 i van continuar la seva expansió territorial per la conca del riu Danubi, així com pel Mediterrani i el nord d'Àfrica.
FELIP II, CONSERVAR I GOVERNAR L'IMPERI
Carles I va abdicar en el seu fill Felip II, que va heretar tots els seus territoris a Europa i a Amèrica, llevat d'Austria i el títol d'emperador.
Va centralitzar el govern, va crear noves institucions per als regnes hispànics i per a les Índies, va fer de Madrid una capital i es va ocupar personalment de la feina de govern.
Europa es va haver d'enfrontar en un gran nombre de guerres:
- La guerra contra França i va derrotar els francesos definitivament a la batalla de Saint-Quentin
- Contra Anglaterra, que emparava els protestants i atacava la flota espanyola que comerciava amb Amèrica, hi va enviar L'Armada Invencible.
- Per tal de frenar l'expansió musulmana al Mediterrani, va organitzar una gran flota aliada que es va enfrontar als turcs i els va derrotar a la batalla de Lepant.
- Als Països Baixos, on s'havia difós el calvinisme i els ciutadans es negaven a pagar impostos a la corona espanyola.
ELS CONFLICTES ALS REGNES HISPÀNICS
L'OPOSICIÓ A CARLES I
Els afers imperials l'obligaven a passar llargues temporades lluny dels regnes peninsulars. Això va fer créixer la desconfiança de la noblesa, en especial la de Castella, que considerava a Carles un rei estranger.
Els afers imperials l'obligaven a passar llargues temporades lluny dels regnes peninsulars. Això va fer créixer la desconfiança de la noblesa, en especial la de Castella, que considerava a Carles un rei estranger.
Aquesta situació va acabar provocant revoltes greus, com ara la guerra de les comunitats a Castella i les Germanies al regne de València i a les Illes Balears.
La revolta de les comunitats va tenir lloc a diferents ciutats de Castella com a protesta dels hidalgos, els artesans i els comerciants per la política econòmica i la manca de respecte a les lleis del regne.
El conflicte es va escampar i al camp s'hi van produir revoltes antisenyorials. L'exèrcit comuner va ser derrotat per les tropes imperials a Villalar i els dirigents principals, Padilla, Bravo i Maldonado, van ser executats.
ELS PROBLEMES DEL REGNAT DE FELIP II
Els jueus i els moriscos van ser perseguits i es va imposar una política de "pureesa de sang". Amb aquesta finalitat, va utilitzar la inquisició, que celebrava freqüentment actes de fe per jutjar els sospitosos de no complir els preceptes de la fe catòlica.
Els problemes més greus es van produir a partir de la persecució dels moriscos granadins, als quals es van prohibir utilitzar la llengua, els vestits i els costums propis. Això va desencadenar la insurrecció de les Alpujarras.
L'altre conflicte greu va tenir lloc a la corona d'Aragó, on el rei volia imposar la seva autoritat per damunt dels furs. Això es va fer evident en el cas d'Antonio Pérez, secretari de Felip II, que va ser acusat de conspiració i va fugir a Aragó, on va exigir la protecció dels furs.
QUÈ VAN SER LES REVOLTES DE LES GERMANIES?
Les germanies van ser revoltes antisenyorials provocades pel descontentament del poble baix amb les autoritats i amb les classes privilegiades.
AMÈRICA, UN TERRITORI PER EXPLORAR
La Conquesta De Mèxic
Hernan Cortés va conquerir l'Imperi asteca entre el 1518 i el 1524. Els astecas van resistir a la capital, Tenochtlán, però Cortés va aconseguir prendre com a ostiatge Moctezuma, l'emperador asteca, i va derrotar finalment els astecas a la batalla d'Otumba.
El Progrés Cap El Sud I La Ruta Asiàtica
Francisco Pizarro i Diego de Almagro van liderar la conquesta de l'imperi inca, que comprenia els actuals Perú i Equador i una part de l'actual Bolívia.
Núñez de Balboa va ser el primer a divisar l'oceà Pacífic des de Panamà, però van passar alguns anys fins que Miguel López de Legazpi i Andrés Urdaneta van obrir una ruta que arribava al Sud-Est asiàtic.
La Colonització Del Territori
Per gestionar els afers d'Amèrica, es va crear el Consejo de Indias, que assessorava al rei i dictava lleis noves. En relació a l'organització territorial, es van fundar dos virregnat: Nova Espanya i Perú.
Cada virregnat, amb un virrei diferent al capdavant, s'organitzava en províncies regides per governadors. Per al govern de les ciutats es van crear els Cabildos i els tribunals de justícia, que van ser anomenats audiències. També s'hi va establir una seu del tribunal de la Inquisició.