Càries Dental: Causes, Tipus i Prevenció Essencial

Càries Dental: Factors i Classificacions

1. Factors Relacionats amb els Microorganismes

La càries és una malaltia infecciosa bacteriana complexa. No es desenvolupa càries si no hi ha microorganismes.

1.1. Colonització de l'Hàbitat Oral

Adquisició de la Flora Oral

La colonització oral de la boca es produeix a les poques hores de néixer i es transmet de mares/cuidadors a l'infant. L'erupció de les dents apareix un nou hàbitat i prolifera una flora semblant a la de l'adult. Molt aviat es produeix la colonització de l'Streptococcus mutans (és el més cariogènic).

Formació de la Placa Bacteriana

L'adhesió dels bacteris a la superfície dental és indispensable per a la formació i manteniment de la placa bacteriana. La comunitat bacteriana comença a adherir-se a partir de les 8 hores i fins a les 48 hores pateix un creixement ràpid.

Propietats Clau de l'Streptococcus Mutans

• Gran producció d'àcid làctic.
• Elevada resistència en medis àcids.
• Alta adhesió a la pel·lícula adquirida.
• Crea reserves d'energia.
• Desplaça bacteris colonitzadors inicials.
• Associat a l'inici de càries.

1.2. Condicions Ecològiques de la Placa Bacteriana

Hi ha una sèrie de factors generals necessaris per a l'assentament, el creixement i el manteniment de la flora bacteriana.

Factors Físics Essencials

• Temperatura: 25-40ºC
• pH: 6-7.8
• Humitat

2. Factors Relacionats amb el Temps d'Interacció

El substrat i els microorganismes són una peça clau en el procés de formació de la càries. El substrat ha d'estar el temps suficient a la dent perquè es mantingui un medi àcid constant a la placa i es produeixi la desmineralització de l'esmalt.

3. Tipus de Càries Dental

3.1. Classificació Segons el Teixit Afectat

Càries d'Esmalt

La formació d'àcids orgànics a partir de la metabolització dels hidrats de carboni per part dels bacteris disminueix el pH. La desmineralització es produeix quan hi ha àcid suficient. L'atac de l'àcid se satura per esgotament del sucre i per l'acció neutralitzant de la saliva. La lesió d'esmalt es remineralitza principalment per captació d'ions de calci i fosfat, produint el creixement dels cristalls i la formació de nous cristalls.

Càries de la Unió Amelodentinària

Quan la lesió de càries arriba a la unió amelodentinària, es produeix una dispersió lateral en l'avanç degut a l'elevat contingut orgànic que conté la dentina.

Càries del Complex Dentinopulpar

La càries pot arribar a la unió amelodentinària molt abans que es produeixi cavitació; la implicació dentinopulpar en el procés de càries es produeix molt aviat.

Càries de Ciment

Perquè el ciment es pugui veure afectat per la càries, és necessari que es produeixi una retracció gingival. La retracció gingival pot tenir una causa fisiològica (edat), patològica (malaltia periodontal) o iatrogènica.

3.2. Classificació Segons el Nombre de Cares Afectades

• Càries simple: La càries afecta una cara de la dent.
• Càries composta: La càries afecta dues cares de la dent.
• Càries complexa: La càries afecta més de dues cares de la dent.

3.3. Classificació Terapèutica de Black

• Classe I: Cavitats de solcs i fissures en molars i premolars, i fossa vestibular de primeres molars inferiors.
• Classe II: Cavitats en superfícies proximals de premolars i molars.
• Classe III: Cavitats en superfícies proximals d'incisives i canines que no afecten l'angle incisal.
• Classe IV: Cavitats en superfícies proximals d'incisives i canines que afecten l'angle incisal.
• Classe V: Cavitats en el terç gingival de vestibular o lingual/palatí de totes les dents.
• Classe VI: Cavitats a l'angle incisal de les dents anteriors o cúspides oclusals de les dents posteriors.

4. Classificació Segons la Zona Anatòmica Afectada

4.1. Càries de Punts, Solcs i Fissures

Localització

A les cares oclusals de molars i premolars.

Etiologia

Els solcs i les fissures són invaginacions de l'esmalt amb morfologia variable.

Patogènia

El metabolisme àcid dels microorganismes de la cavitat oral ataca les parets d'esmalt d'aquests macrodefectes, creant una lesió de càries. Les càries d'esmalt que es produeixen en aquestes zones de les dents s'amplien a mesura que aprofundeixen, afectant una zona de la unió amelodentinària major que la zona superficial d'esmalt afectada.

Clínica

El primer signe clínic observable és un canvi de coloració del punt.

Diagnòstic

• Inspecció visual: Millor mètode diagnòstic per a la detecció d'aquest tipus de càries. Detectem canvis de coloració i cavitació.
• Exploració amb sonda: Detectem l'estovament de l'esmalt, és poc exacte.
• Radiografia: Poc útil en la detecció d'aquest tipus de càries perquè moltes no es visualitzen.
• Diagnòstic de càries per tinció: Facilita la detecció de càries que poden passar desapercebudes. Consisteix en l'aplicació d'un tint amb una boleta de cotó durant 10-60 segons.
• Detecció electrònica: Utilització d'un aparell capaç de detectar l'augment de conductivitat elèctrica quan hi ha desmineralització a la dent.

Tractament

Eliminació de la càries i posterior obturació.

Prevenció

Una adequada higiene bucal i un consum moderat d'aliments rics en hidrats de carboni. El tractament preventiu és l'aplicació de segelladors en aquells punts.

4.2. Càries de Superfícies Llises

Localització

Al terç gingival de les cares lliures i a les cares proximals.

Etiologia

Zones poc favorables per a la formació de placa. Es desenvolupen en aquelles superfícies llises properes a la geniva.

Patogènia

La placa se situa sobre microdefectes i s'inicia l'atac.

Clínica

Pèrdua de transparència que es manifesta quan desapareix l'esmalt parcial o totalment en mullar-la amb aigua. La simptomatologia és semblant a la de la càries de solcs i fissures.

Diagnòstic

• Càries de superfícies llises lliures: Detecció precoç d'aquest tipus de càries mitjançant:
  • Inspecció visual
  • Exploració amb sonda
  • Radiografia
  • Diagnòstic de càries per tinció
• Càries de superfícies llises proximals: No és possible un diagnòstic fiable amb un sol mètode.
  • Inspecció visual
  • Transil·luminació
  • Separació
  • Fil dental
  • Exploració amb sonda
  • Radiografia
  • Diagnòstic de càries amb tinció

Tractament

Eliminació de la càries i posterior obturació de la cavitat.

Prevenció

Control mecànic de la placa bacteriana, limitació del consum d'aliments rics en sacarosa i aplicació de fluorurs.

4.3. Càries Radicular

Localització

A l'arrel de les dents, localitzades a les cares vestibulars i les cares proximals.

Etiologia

Perquè l'arrel dentària pugui veure's afectada per la càries, és necessari que es produeixi una retracció gingival.

Patogènia

La superfície radicular és menys uniforme que la superfície de l'esmalt; si no hi ha uns hàbits higiènics adequats, és més fàcil que s'acumuli placa.

Clínica

Petites taques de color marró, toves al tacte. Les càries radiculars agudes solen provocar simptomatologia dolorosa per la seva proximitat a la polpa.

Diagnòstic

• Inspecció visual
• Exploració amb sonda
• Radiografia

Tractament

Eliminació de la càries i posterior obturació.

Prevenció

Control mecànic de la placa, limitació del consum d'aliments rics en sacarosa i aplicació de fluorurs.