Caricatures polítiques del Sexenni Democràtic (1868–1874)

Caricatures polítiques del Sexenni Democràtic (1868-1874)

Classe

Aquesta caricatura política (1873-1874) és una font iconogràfica que critica el republicanisme federal durant la Primera República. S’hi representa Francesc Pi i Margall com un mestre impotent, incapaç de controlar els seus «alumnes», que simbolitzen els polítics federals radicals. El missatge és que el federalisme era un projecte utòpic i desordenat, responsable del caos polític i de la manca d’autoritat de l’Estat.

La contextualització històrica correspon al Sexenni Democràtic, concretament al període en què Pi i Margall va intentar establir una República Federal. El moviment cantonalista i les divisions internes van fer fracassar aquest règim. La caricatura pretén mostrar que la República s’havia convertit en un parvulari polític i que el seu experiment democràtic estava condemnat al col·lapse.

Ovelles i micos

Aquesta font és una caricatura política publicada a la revista satírica La Flaca l’any 1869, en ple Sexenni Democràtic, després de la Revolució de 1868 que va enderrocar Isabel II. La imatge mostra una «agència» on es «col·loquen reis», fet que critica de manera burlesca la complicada i ridícula recerca d’un nou monarca per a Espanya, un país en plena crisi política.

A la caricatura hi apareixen alguns dels aspirants al tron: Isabel II amb el seu fill (defensant la restauració borbònica), un carlí i el duc de Montpensier. A la dreta, un polític progressista gestiona la «subhasta» de la corona, reforçant la idea que la monarquia està sent tractada com un producte de mercat i no com una institució respectable. La nota “No se responde de las averías” evidencia que el regne d’Espanya és problemàtic i difícil de governar.

En conjunt, la font transmet una forta crítica republicana a la monarquia i posa de manifest la inestabilitat política d’aquest moment, en què, tot i voler un règim democràtic, es continuava buscant un rei per coronar-lo. Aquesta crítica anticipa els conflictes que continuarien durant el Sexenni fins a l’arribada d’Amadeu de Savoia el 1870.

Corona amunt: Prim

Aquesta caricatura política, publicada durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), fa una crítica satírica al procés de selecció del nou rei d’Espanya després de l’enderrocament d’Isabel II. En ella apareix el general Juan Prim, aixecant la corona i el ceptre com si fossin objectes que pot lliurar al seu gust. Això simbolitza que la monarquia ha perdut la seva dignitat i depèn totalment de les decisions dels polítics.

La imatge reflecteix la inestabilitat del moment i la gran disputa entre les diferents opcions monàrquiques i ideologies: carlins, borbònics, progressistes o fins i tot republicans. La multitud que envolta Prim evidencia una Espanya dividida i expectant davant la tria del nou monarca.

Contextualment, la caricatura s’emmarca en els anys 1869-1870, quan Prim buscava un rei que acceptés la nova Constitució de 1869 i la monarquia democràtica. Finalment, es va triar Amadeu de Savoia, tot i que el seu regnat va començar marcat pel conflicte i per l’assassinat del mateix Prim el dia abans de la seva arribada. Per això la font denuncia el caràcter gairebé absurd i teatral amb què es va gestionar el futur polític del país.

Balança

Aquesta font és una al·legoria política de l’11 de febrer de 1873, el dia de la proclamació de la Primera República Espanyola. La figura femenina alada simbolitza la Justícia i la Llibertat, sostenint una balança i la Llei com a representació del nou règim republicà basat en l’ordre i els drets.

Altres elements, com el gall republicà i l’arc de Sant Martí, expressen esperança i l’inici d’una nova etapa per al país. La imatge s’emmarca en el final del regnat d’Amadeu I i en el context d’inestabilitat del Sexenni Democràtic, celebrant la República com l’alternativa justa i moderna al fracàs de la monarquia.