Carbohidrats i lípids: estructura, tipus i funcions
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,6 KB
Monosacàrids segons el nombre de carbonis
Trioses (3 C): Inclouen el gliceraldehid i la dihidroxiacetona, metabòlits intermedis clau a l'interior cel·lular. Presenten activitat òptica: dextrògir (+) o levògir (−).
Tetroses (4 C): Existeixen sis variants possibles, com l'eritrulosa, l'eritrosa i la treosa.
Pentoses (5 C):
Aldopentoses: La D-ribosa (ARN) i la D-2-desoxiribosa (ADN). En dissolució adopten una estructura cíclica pentagonal (furanosa).
Cetopentoses: La D-ribulosa, essencial en el procés de la fotosíntesi.
Hexoses (6 C):
D‑glucosa (dextrosa): La font d'energia més important. La seva concentració en sang (100–120 mg/100 ml) és regulada per la insulina i el glucagó. En dissolució forma anells hexagonals (piranosa).
D‑galactosa: Present en la llet; es combina amb la glucosa per formar lactosa i forma part de glicolípids i glicoproteïnes.
D‑fructosa (levulosa): Molt levògira, es troba en fruites i mel. Adopta una estructura de tipus furanosa.
Disacàrids i enllaç O‑glicosídic
Disacàrids: Es formen per la unió de dos monosacàrids mitjançant un enllaç O‑glicosídic, una reacció de deshidratació on es perd una molècula d'aigua.
Enllaç monocarbonílic: Entre un carboni anomèric i un carboni no anomèric. Manté el poder reductor.
Enllaç dicarbonílic: Entre dos carbonis anomèrics. Perdeix el poder reductor.
Principals disacàrids
Maltosa: Dues glucoses unides per enllaç α(1→4). Prové de la hidròlisi del midó i del glicogen. Té poder reductor.
Cel·lobiosa: Dues glucoses unides per enllaç β(1→4). S'obté de la hidròlisi de la cel·lulosa. Té poder reductor.
Lactosa: Galactosa i glucosa unides per enllaç β(1→4). Present en la llet. Té poder reductor.
Sacarosa: Glucosa i fructosa unides per enllaç α(1→2). És el sucre domèstic i s'utilitza per al transport de carbohidrats en plantes. No té poder reductor.
Polisacàrids: macromolècules de reserva i estructura
Són polímers de més de deu monosacàrids. No són dolços, no cristal·litzen i no tenen poder reductor.
Homopolisacàrids (un sol tipus de monosacàrid)
Midó (reserva en vegetals)
Format per milers de glucoses. Es divideix en amilosa (aprox. 30%, cadena helicoïdal amb enllaços α(1→4)) i amilopectina (aprox. 70%, amb ramificacions α(1→6) cada 25–30 unitats).
Glicogen (reserva en animals)
Emmagatzemat al fetge i músculs. Estructura similar a l'amilopectina però molt més ramificada.
Cel·lulosa (estructural en plantes)
Cadenes lineals de glucosa amb enllaços β(1→4). Insoluble en aigua; forma ponts d'hidrogen que li confereixen gran resistència.
Quitina (estructural)
Polímer de N‑acetilglucosamines amb enllaços β(1→4). Forma l'exoesquelet d'artròpodes i la paret cel·lular de fongs.
Heteropolisacàrids (diversos tipus de monosacàrids)
Pectina: Capacitat gelificant (poma, pera).
Agar‑agar: Prové d'algues vermelles; s'utilitza en microbiologia.
Goma aràbiga: Secretada per plantes per segellar ferides.
Glicoconjugats i heteròsids
La unió de glúcids amb altres tipus de molècules crea compostos amb funcions especialitzades:
Peptidoglicans (mureïna): Formen la paret bacteriana.
Proteoglicans: Contingut elevat de glúcid (fins al 95%). Inclouen l'àcid hialurònic i sulfats de condroïtina o queratà, vitals per als cartílags i el teixit conjuntiu.
Glicolípids: Oligosacàrids units a lípids, com els determinants dels grups sanguinis (A, B, O).
Glicoproteïnes: Contingut proteic elevat. Inclouen immunoglobulines (anticossos), mucines de secreció, hormones (FSH, LH) i receptors de membrana.
Heteròsids: Unió d'un glúcid amb una molècula no glicídica (aglicona).
Antibiòtics heteròsids: Com l'estreptomicina.
Heteròsids cardiotònics: Com la digitalina, usada en la insuficiència cardíaca.
Heteròsids cianogènics: Com l'amigdalina (present en pinyols de fruites), que pot alliberar àcid cianhídric.
Propietats generals dels lípids
Composició química: Estan formats principalment per carboni (C), hidrogen (H) i oxigen (O). Alguns poden contenir fòsfor (P), nitrogen (N) i sofre (S).
Solubilitat: La majoria de lípids són insolubles en aigua i en dissolvents polars. En canvi, són solubles en dissolvents no polars com l'èter o el benzè.
Estructura: Poden formar macromolècules o agrupar‑se en estructures com micel·les i bicapes lipídiques.
Capacitat energètica: Són biomolècules molt eficients per a l'emmagatzematge d'energia, gràcies a l'elevada quantitat d'enllaços C–H.
Els àcids grassos
Són àcids carboxílics de cadena llarga (generalment entre 4 i 36 carbonis; els de 12 a 24 són els més comuns) que constitueixen la base de molts lípids.
Tipus d'àcids grassos
Saturats: Presenten només enllaços simples entre els carbonis. Les seves cadenes són rectilínies, cosa que permet un empaquetament dens. Són abundants en greixos animals i en olis com el de palma o el de coco.
Insaturats: Contenen un o més dobles enllaços. Aquests enllaços provoquen 'colzes' o canvis de direcció en la cadena.
Configuració cis: És la forma natural més comuna i es considera cardiosaludable (ex.: àcid oleic present en l'oli d'oliva).
Lípids saponificables
Són aquells que contenen àcids grassos en la seva estructura i poden formar sabons. Es divideixen en simples i complexos.
Lípids simples
Són èsters d'àcids grassos amb diferents alcohols.
Acilglicèrids: Resultat de l'esterificació del glicerol amb una, dues o tres cadenes d'àcids grassos (monoglicèrids, diglicèrids o triglicèrids). Són la principal reserva energètica del teixit adipós.
Cèrids (ceres): Altament hidrofòbics. Tenen una funció principalment protectora i impermeabilitzant en pells, pèls, plomes i fruits.
Lípids complexos
Contenen, a més de C, H i O, altres elements com P, N, S o glúcids. Són molècules amfipàtiques, cosa que els permet formar la bicapa lipídica de les membranes.
Fosfolípids:
Fosfoglicèrids: Formats per àcid fosfatídic (el més simple) unit a un aminoalcohol (per exemple la fosfatidilcolina).
Fosfoesfingolípids: Com l'esfingomielina, essencials en les beines de mielina de les neurones (representen aproximadament el 25% dels seus lípids) per a l'aïllament elèctric.