Característiques i Subdialectes del Valencià: Fonètica, Morfologia i Lexic

Característiques del Valencià

El valencià presenta varietats geogràfiques notables. Les comarques esmentades inclouen: Alacant (El Comtat, La Marina Alta, La Marina Baixa, l'Alcoià, l'Alacantí, el Baix Vinalopó Mitjà, Guardamar, Baix Segura).

Trets Fonètics

• Tendència a articular creixent el diftong -ui.
• Manteniment dels grups consonàntics finals: -nt, -ng i -lt.
• Pèrdua de la consonant -d- intervocàlica.

Trets Morfològics

• Manteniment de tres graus de localització dels demostratius.
• Desinència -e en la primera persona del present d'indicatiu.
• Terminacions -ara, -era, -ira en l'imperfet de subjuntiu.

Trets Lexicals

• Lèxic genuí.
• Lèxic d'origen àrab.
• Lèxic d'origen mossàrab.

Subdialectes del Valencià

Es distingeixen tres blocs subdialectals:

1. El valencià septentrional.
2. Valencià apitxat.
3. Valencià meridional.

Valencià Meridional

Es parla a les comarques més al sud del riu Xúquer. Es caracteritza per:

• L'harmonia vocàlica.
• La pèrdua de la -d- intervocàlica.
• L'emmudiment de la -i- en el dígraf ix.
• L'ús de l'adverbi aquí en comptes d'ací.
• Presència de castellanismes.

Teatre de la Renaixença

El teatre va tenir un gran èxit a causa de l'interès que hi mostraven les classes socials en auge, com la burgesia i la menestralia urbana. L'activitat teatral es pot agrupar en teatre culte i teatre popular.

Teatre Culte

En la nostra llengua es reparteix entre els dos moviments estètics dominants: el romanticisme i el realisme. Comparteixen alguns trets semblants, com l'ús d'una llengua complexa i arcaica i el retrat de les passions humanes.

Teatre Romàntic

Destaquen els drames històrics. Un autor important és Víctor Balaguer, amb l'obra Don Joan de Serrallonga.

Teatre Realista

Es dedicava a retratar amb fidelitat la societat del seu temps. Un autor clau del teatre culte realista és Àngel Guimerà.

Àngel Guimerà

Una de les figures més respectades del seu temps, va començar escrivint poemes.

Obra Teatral Inicial

Les obres Rei i Maria i Mar i cel s'inclouen dins del teatre romàntic i tracten temes de tragèdies.

Cap al 1890, Guimerà va començar a escriure un conjunt d'obres dramàtiques més realistes: Terra baixa i La filla del mar.

Cap al 1900, va abandonar aquest corrent més realista i va començar un període de vacil·lacions, amb el drama burgès (Arran de terra), el melodrama (L'Eloi) i altres peces influïdes pel modernisme.

Teatre Popular

Descrivia escenes de la vida diària i quotidiana amb fidelitat extrema en la reproducció de la realitat, la qual cosa determinava el model de llengua utilitzat. Els autors defensaven l'aparició en els textos literaris del que es parlava al carrer, en ambients i registres col·loquials. Trobem expressions vulgars, frases fetes i castellanismes. L'origen es troba en les representacions del segle XVIII, i a les illes triomfava l'entremès.

El Sainet

Peça curta de caràcter burlesc i humorístic que presentava les següents característiques:

• El seu únic propòsit era divertir i fer riure al públic.
• L'argumentació es basava en situacions que es repetien sovint i en personatges arquetípics pertanyents a les classes socials que solien acudir a les representacions.
• Un acte únic, tot i que solia representar-se al final d'una funció teatral de dos actes.
• Va ser un espill de la realitat sociològica.
• La clau d'humor va ser la base de tres gèneres populars: el teatre polític, la sarsuela i la comèdia de costums.

Autors Destacats

Francesc Palanca i Roma i Josep Bernat i Baldoví (amb El virgo de Vicenteta), que combinaven ambient quotidià amb toc d'humor, sàtira i erotisme.