Característiques de les següents ideologies del moviment obrer

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,24 KB

EL Modernisme (I): LA NOVEL.LA

 

El Modernisme fou un ampli moviment cultural europeu que es produí entre el 1888 i el 1911, que tractava de transformar i actualizar una cultura que s’entestava a viure del passat

Característiques: 

  • intent d’aplicar l’art a tota la vida social:
    Decoració, mobiliari, cartellisme… destacà Antoní Gaudí 

  • predomini dels ambients bohemis, de tertúlies i revistes (Pèl i ploma, L’avenç joventut…)

  • idealització de la figura de l’obrer, protagonista dels canvis socials causats pel maquinisme, la industrialització, l’arribada d'immigrants…

  • mostra del conflicte entre l’art i la societat: la dicotomia entre la classe intel.Lectual i al treballadora 

  • predomini de les descripcions de llocs, de personatges apassionats i de relacions morboses amb un desenllaç tràgic

EL Modernisme (II): LA POESIA I EL TEATRE

Poetes modernistes escrivien composicions pròximes a les seues vivències i les seues emocions. Presentava dues tendencies:

  • Poesía espontània:Amb poetes com Joan Maragall que defensava l’expressió pura, sincera i vitalista.La seua teoria poètica es basa en la “Paraula viva”. Defensava la poesia com una manifestació natural, no etilista i próspera a la societat.

  • Poesía culta: Elaborada i artificiosa, tant en la forma com en el contingut.

La poesía modernista valenciana destaquen autors que formaren la generació del 1909(Miquel Duran de València, Josep M. Bayarri, Jacint M. Mustieles)


HISTÒRIA DE LA LLENGUA (IV): EL Segle XX

  • Normalització: Que la llengua tingui accés a tots els àmbits d’ús social desde el més  culte al més popular 

  • Normativització: Dotar a la llengua d’unes normes gramaticals, ortografiques i léxiques

Principis Segle XX: 

Aquest procés es va encetar amb la reforma ortogràfica i gramatical duta de terme per Pompeu Fabra i l’institut d’estudis Catalans (1913) i va continuar amb les Normes de Castelló (1932)

  • Normes de Castelló: son d’adaptació de la normativa feta per Pompeu Fabra a les peculiaritats del Valencíà 

Després de la Guerra Civil Espanyola:

Trencà de soca-rel aquest procés normalitzador, prohibí l’us de llengua que hi ha a Espanya, llevat del castellà, la resistencia a la assimilació llingüistica i cultural no tardà a aparéixer

Amb l'arribada de la democracia:

Amb la instauració de la democracia s’inicia el reconeixement de la constitució espanyola


LA DIXI

Missatge que és formulat per un jo (l’emissor), s’adreça a un tu real o potencial(el receptor) i s’emet en un moment i espai determinats. Els elements són el jo, el tu, l’ací, l’ara del text i s’anomenen díctics

  • Dixi personal: inclou tots aquells elements gramaticals que s’interpreten en relació directa amb les persones de l’enunciació 

  • Dixi espacial: inclou aquells elements gramaticals que s’interpreten en relació directa amb l’espai d’enunciació 

  • Dixi temporal: inclou elements gramaticals que s’interpreten en relació directa amb el moment de l’enunciació, pot indicar simultaneïtat, anterioritat o posterioritat

LA NOVEL.LA MODERNISTA A Catalunya

Els autors passen de la visió realista a la fatalista, escriuen històries que exposen conflictes extrems entre el bé i el mal

Alguns són: 

  • Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), amb Solicitud i Drames rurals

  • Prudenci Bertrana, amb Josafat narra els amors apassionats i gairebé malaltissos entre un sagristà monstruós i una prostituta 

Santiago Rusiñol, amb L’auca del senyor Esteve, novel.La adaptada al teatre que descriu la trajectòria de la família dels Esteve, propietària d’una botiga, que veu el seu final quan l’hereu decideix ser artista i trencar la tradició familiar


EL Modernisme (I): LA NOVEL.LA

 

El Modernisme fou un ampli moviment cultural europeu que es produí entre el 1888 i el 1911, que tractava de transformar i actualizar una cultura que s’entestava a viure del passat

Característiques: 

  • intent d’aplicar l’art a tota la vida social: decoració, mobiliari, cartellisme… destacà Antoní Gaudí 

  • predomini dels ambients bohemis, de tertúlies i revistes (Pèl i ploma, L’avenç joventut…)

  • idealització de la figura de l’obrer, protagonista dels canvis socials causats pel maquinisme, la industrialització, l’arribada d'immigrants…

  • mostra del conflicte entre l’art i la societat: la dicotomia entre la classe intel.Lectual i al treballadora 

  • predomini de les descripcions de llocs, de personatges apassionats i de relacions morboses amb un desenllaç tràgic

Entradas relacionadas: