Característiques de les rosques, cargols, rodaments, transmissions i frens: guia tècnica de mecànica
Característiques d'una rosca
- Pas de la rosca.
- Inclinació de la rosca.
- Geometria del filet.
Rosques normalitzades
- Rosca Whitworth (angle de 55º).
- Rosca normal (angle de 60º).
Cargols i volandra
Els cargols i els fermalls serveixen per unir dues peces, de manera que es puguin muntar i desmuntar.
Volandra: té forma angular i d'acer dolç. Sol anar ubicada entre el cap del cargol i la peça a subjectar, o entre la femella i la peça a subjectar.
Tipus de cargols
- Cargol sisat.
- Cargol de cap cilíndric.
- Cargol allen (aixafranat).
- Cargol de cap quadrat.
- Cargol de cap rodó.
- Cargol de papallona.
Claus
Les claus són peces, generalment d'acer, que van ubicades dins els rebaixos o entalladures d'una geometria determinada fetes a l'eix i al forat.
Chavetes: són claus longitudinals que permeten el desplaçament axial de les peces acoblades sense deixar de transmetre parell de gir. També hi ha les chavetes rodones o Woodruff, que tenen la cara inferior en forma de semicercle.
Eixos estriats
Són peces que han d'estar rígidament unides per poder transmetre grans esforços. Per fer-lo servir en l'eix i el forat, han de tenir un seguit d'estries per tota la perifèria.
Molls i elements elàstics
S'utilitzen per absorbir energia o com a càrregues de xoc (ex: molls de la suspensió dels cotxes), com a element motor (ex: corda del rellotge) o font d'energia, i per produir una força o pressió (contacte entre una lleva i el seu seguidor).
Molls: elements de material elàstic que tenen la propietat elàstica, és a dir, són capaços d'estirar-se i tornar a la seva posició inicial.
Coixinets
Són un element intermedi muntat entre dos òrgans d'un mecanisme que giren un respecte de l'altre, per aconseguir que la fricció entre aquests sigui mínima i, alhora, assegurar que aquests dos òrgans quedin units.
Parts
- Anell exterior: la seva part exterior entra a pressió dins l'element que gira o dins l'element fix, i la part interior serveix de pista de rodament o camí de rodament dels cossos rodants.
- Anell interior: la seva part interior pot estar cargada a l'element que gira o a l'element fix, i l'exterior serveix de pista de rodament dels cossos rodants.
- Cossos rodants: fan que la fricció sigui només la que provoquen els cossos rodants en girar per les pistes. En funció dels esforços a suportar, poden tenir diferents geometries (de bola, cilíndrica, cònica i d'agulla).
- Separadors: fan la funció de mantenir els cossos rodants equidistants entre si.
Lubricant
És aquella substància capaç de disminuir la fricció que existeix entre elements en contacte d'una màquina quan es mouen un respecte dels altres.
Característiques:
- Reduir la fricció entre les peces mòbils.
- Actuar com a refrigerant.
- Suportar les agressions dels possibles contaminants que es barregen amb el lubricant.
Reductors o caixes reductores
Són un tren de mecanismes que serveixen per reduir la velocitat angular de manera notable i, conseqüentment, augmentar-ne el parell entre un o dos arbres.
Embragatge
És un mecanisme que permet connectar i desconnectar a voluntat o automàticament un dispositiu, normalment un arbre, conductor o motriu, amb un altre arbre que sigui el conduït.
Embragatges de fricció: embragatge de disc.
Embragatges de dents.
Embragatges hidràulics.
Embragatges centrífugs.
Frens
Són dispositius que permeten desaccelerar i, per tant, reduir fins a aturar, un mecanisme o una màquina.
Frens de cinta.
Frens de sabata o tambor: són dues peces recobertes de fregadís, accionades per una molla que les obliga a fer pressió contra la part interior d'un tambor solidari amb l'arbre o eix que es vol frenar.
Frens de disc: l'arbre o eix que s'ha de frenar duu un disc solidari, sobre el qual exerceixen una forta pressió dues pastilles recobertes de fregadís col·locades en una mordassa. Les pastilles s'accionen normalment a través d'un èmbol hidràulic. Són els més eficients i els més emprats. Cal refrigerar els discos mitjançant un sistema de ventilació.
Frens elèctrics.
Arbres i eixos
Arbre és aquella peça (generalment cilíndrica) capaç de transmetre un moviment circular i, per tant, un parell o parell motor.
Eix és simplement una peça, que generalment també sol ser cilíndrica, sobre la qual giren les altres peces d'un conjunt mecànic.
Acoblaments
- Acoblament rígid: els arbres o eixos s'uneixen amb peces metàl·liques rígides que es fixen mitjançant cargols amb un sistema de brides i mitjançant cadenes evolvents.
- Acoblament flexible: es duu a terme mitjançant una junta elàstica de goma o cautxú, que permet una certa tolerància en l'alineació dels eixos, alhora que pot absorbir vibracions.
- Acoblament mòbil: s'utilitza quan la distància entre els arbres o eixos ha de ser variable. Per aquest motiu els arbres sol han de ser estriats, i entre aquests s'acobla un manegot que permet el desplaçament lateral de l'arbre i la transmissió del moment torçor o parell motor.
- Cardan o junta universal: quan cal transmetre un moment torçor motor entre dos elements rotatoris, els eixos dels quals no estan alineats i es tallen.
- Limitadors de parell: disc de fricció: s'acobla entre l'arbre i la politja, roda dentada, etc., de manera que a través d'una rosca es pot ajustar la pressió entre el disc, l'arbre i la roda. Passador tallable: es col·loca entre l'arbre i la roda, de manera que el passador està calibrat per suportar un determinat esforç de tall, a partir del qual es trenca i desconnecta la transmissió.
Mecanismes articulats
Biela-manivela: transforma el moviment circular en moviment rectilini i a l'inrevés, de manera il·limitada, però tenint en compte que el moviment rectilini és alternatiu.
Transmissió mitjançant elements flexibles
- Transmissió per corretja: està formada per dues politges unides mitjançant un element flexible, la corretja. Té l'avantatge de poder treballar amb distàncies força llargues entre eixos. L'inconvenient apareix quan la corretja llisca i no assegura l'arrossegament de la politja. També s'empren corretges dentades. Aplicacions: la rentadora, joguines, motor del cotxe, trepant, etc.
- Transmissió per cadena: es fa entre rodes dentades unides mitjançant una cadena, i així s'elimina la possibilitat que es produeixi un lliscament entre els dos elements, i aleshores pot treballar amb distàncies relativament llargues entre eixos. Aplicacions: la transmissió d'una bici, la connexió entre el cigonyal i l'arbre de lleves d'un motor d'un cotxe, etc.
Parell motor o parell
És el moment generat per dues forces iguals del mateix mòdul i sentit contrari.
Engranatges
Són mecanismes de transmissió de moviment circular mitjançant rodes dentades. La roda que està connectada a l'aparell motor s'anomena roda motriu, la que s'emporta s'anomena roda conduïda, la roda petita piny ó, i la gran cremallera.
- Engranatges rectes: són els que transmeten moviment rotatori entre eixos paral·lels situats a poca distància. Les dents són paral·leles als eixos, i s'utilitzen quan la velocitat de gir és baixa i els esforços petits.
- Engranatges helicoïdals: s'empren per transmetre moviment giratori entre eixos paral·lels. Tenen en contacte més d'una dent al mateix temps i així poden transmetre esforços més grans. Les velocitats de gir poden ser més grans i tenir un nivell sonor inferior.
- Engranatges cònics: transmeten el moviment entre dos eixos que es tallen.
- Engranatges interiors.
- Piny ó-cremallera.
- Cargol sense fi.
Lleves i excèntrics
Les lleves i els excèntrics transformen el moviment circular en moviment rectilini, i no ho poden fer al revés. El més emprat s'anomena lleva de palanca. Està format per la lleva i per l'element al qual s'impulsa, el seguidor, i sovint van acompanyats d'una molla. L'excèntrica és una roda amb el centre desplaçat. Aplicacions: joguines, màquina d'afaitar, màquina de cosir, Thermomix, etc.
Carraques
Són mecanismes que permeten a un arbre transmetre un moviment circular o un moment a un altre arbre, politja o roda dentada només en un sentit de gir. Aplicacions: el pinyó de darrere de la bici, eines de desenroscar i cargolar, claus i tornavisos, etc.