Característiques i repressió durant la dictadura franquista

Característiques del règim franquista

Franco va basar el seu poder en el catolicisme, l'anticomunisme i el nacionalisme espanyol, proclamant l'Estat espanyol com una democràcia orgànica, rebutjant així el liberalisme, el parlamentarisme i els partits polítics.

Durant la dictadura, Espanya va mancar de constitució, quedant abolida la de 1931, demostrant així la seva repulsa al sufragi universal.

Els partits polítics van ser abolits, quedant agrupats en un sol partit liderat pel Caudillo. Les forces que havien servit a la sublevació militar que va comportar la guerra civil, van constituir el partit FET i de les JONS.

Tot el poder va quedar concentrat en la personalitat de Francisco Franco, qui podia legislar per decret. Les llibertats de reunió i afiliació van ser abolides totalment i la censura es va fer present en tot l'àmbit cultural i polític, destacant que la premsa era censurada abans de ser publicada, mentre que els llibres es censuraven després de ser publicats.

Els sindicats obrers van ser eliminats, sorgint en el seu lloc els sindicats verticals, que agrupaven patrons i empleats, amb l'objectiu d'evitar la lluita de classes.

La tasca de mantenir l'ordre ciutadà va ser encarregada a les Forces Armades, la qual cosa va contribuir a consolidar el seu poder.

Repressió durant el franquisme

La repressió gaudia de refugi legal. El 1939, la Llei de Responsabilitats Polítiques va ser l'eina jurídica utilitzada per a la dura repressió que es va dur a terme al final de la guerra.

El nombre de presoners polítics va ser tan gran que es van haver d'habilitar camps de concentració al llarg de tot el país.

Les execucions es van comptar per desenes de milers.

El 1947 es va tancar l'últim dels més de 100 camps de concentració d'Espanya, el camp de Miranda d'Ebre.

L'autarquia de postguerra

El 1939, Espanya era un país arruïnat. Delmada demogràficament, la fam i l'extrema necessitat eren la realitat quotidiana d'una gran part de la població. La solució que va donar el règim franquista a la penúria econòmica va estar marcada pel model creat a la Itàlia mussoliniana i consolidat a l'Alemanya de Hitler: l'autarquia, una política econòmica basada en la recerca de l'autosuficiència econòmica i la intervenció de l'estat. L'intervencionisme de l'Estat es va estendre per gran part de l'economia nacional. L'Estat va fixar els preus agrícoles i va obligar els pagesos a lliurar els excedents de les seves collites. Es va crear l'Institut Nacional d'Indústria (INI) el 1941 per millor controlar la exsangüe indústria espanyola i es va establir un rígid control del comerç exterior.

Un gran fracàs econòmic

Els anys de la postguerra van marcar una tremenda regressió en el terreny econòmic. L'enfonsament de la producció agrícola i industrial va ser acompanyat d'una marxa enrere històrica: el sector primari va tornar a superar el 50 per cent de la renda nacional.