Característiques de la pintura de Goya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 49,66 KB
QUE són els Capritxos?
Els Capritxos són una sèries de gravats fets amb la tècnica de l’aiguafort que pertany a la tercera etapa de Goya i en la qual protesta contra l’enderrarisme i la ignorància, la bruixeria i la inquisició. En total va realitzar 80 aiguaforts. Durant aquesta etapa Goya canvia la seva manera de pintar degut a una malaltia que li causa sordera.Exemple: ‘’El son de la raó produeix monstres’’, 1997-98.
QUE són les pintures negres? En quina època de la vida les va pintar l’artista?
Les PINTURES NEGRES són obres ombrívoles pròpies d'un home desencantat i sumit en un món de malson. La temàtica és similar a la dels Capritxos. Goya les realitza al 1920 al aparta-se de la societat a causa de la restauració de l'Absolutisme per part de Ferran VII. En aquestes obres el color ja no és important, tot està immers en la foscor, en colors terrosos d'aparença desagradable. La pinzellada completament solta i sense dibuix és molt similar a la que més endavant utilitzaran els pintors expressionistes. Exemple: “Vells menjant sopa”.
QUE és un daguerreotip? Diferències entre calotip i daguerrotip
El Daguerrotip era l’obtenció d'una imatge positiva sobre una planxa, amb molt de detall, en blanc i negre, i única, no se’n podien fer còpies. En canvi, el Calotip era l’obtenció de negatius sobre un suport de paper, i a partir d'aquests negatius reproduïa còpies positives, també en paper salats.
QUE és una exposició universal?
Una exposició universals era la necessitat de disposar de locals de grans dimensions per poder exposar tots aquelles avenços tecnològics, nous invents, productes o màquines, etc, de cada país. En aquests pavellons o recintes, cada país mostrava la seva producció tecnològica, industrial, artesanal, artística i tot allò innovador. Exemple: la Torre Eiffel a l’Exposició Universal de París de 1889.
QUE vol dir el terme Arts & Crafts?
El moviment Art and Crafts (uníó entre belles arts i arts artesanes) va ser impulsat per William Morris. Va néixer a Gran Bretanya al voltant de 1860 i es desenvolupà fins a la I Guerra Mundial. És un moviment del disseny i arts decoratives que reacciona contra el maquinisme, a favor de l’artesania, al producte manual que potencia la creativitat. Va sorgir a Anglaterra a la segona meitat del Segle XIX. Té una creença en la superioritat de la producció artesanal sobre la producció mecanitzada.
QUE expressa la teoria dels colors de M.E. Chevreul?
Chevreul (1786-1889) desenvolupa dos principis dins de les teories del color: el dels colors anàlegs i el d'harmonia de contrast.La teoria dels colors explicava com aquests s'alteraven segons els colors situats al costat en el cercle cromàtic i com es podien aconseguir colors més intensos enfrontant colors complementaris.Va influir sobre els impressionistes que van aprendre molt de sobre l'ús dels colors estudiant les obres de Delacroix. Feia un ús sorprenent dels contrastos entre els complementaris.
QUE significa el terme «avantguarda»:
Són un conjunt de tendències artístiques i literàries que sorgeixen durant el primer terç del Segle XX, especialment a França i Itàlia amb una voluntat de ruptura dels models artístics vigents en aquell moment i per tant, en general, amb un esperit de protesta l'ordre establert. De fet les Avantguardes són l'expressió més genuïna de la nova societat industrial ja consolidada i de la crisi del Racionalisme.Engloba a tots els tots els moviments creatius, essencialment pictòrics , que van aparèixer a Europa des del 1905 fins el 1945.
QUE és un objet trouvé? Amb quin moviment artístic relaciones aquest concepte?
L’objet trouvé significa objecte trobat. Pertany a l'art objectual ,deriva dels ready made i es tracta d'un objecte que ha perdut la seva funció original, i que un artista ha convertit en obra d'art i que pot despertar nous significats. Va sorgir durant el Surrealisme. El que buscaven els surrealistes era revolucionar el sentit de l'objecte, ampliar-ne la seva visió tot provocant un desplaçament del seu sentit original, arrancant-lo de la seva significació racional. Exemple: Joan Miró, Personatge, (amb paraigua)1931.S'estén fins a l'actualitat.
QUE és la Bauhaus?
La Bauhaus-que literalment es tradueix com "casa de construcció" - va ser una escola de disseny, arquitectura i arts aplicades, que va sorgir a Alemanya en 1919, plena primera Guerra Mundial. Va ser fundada per Walter Gropius i va perdurar fins a 1933 en ser clausurada pels nazis.
QUI fou l’inventor del cartell modern?
El 1867, el francès va realitzar un cartell anunciador d'una representació teatral a càrrec de Sarah Bernhardt i a partir d'aquest moment l'art del cartell va començar a fer gala de totes les seves possibilitats.Jules Chéret va ser l’inventor del cartell modern. Segons Chéret, el cartell no tenia perquè simbolitzar simplement una acció publicitària, per a ell representava art en forma de mural.Va donar un paper important a la il.Lustració i també il.Lustrava el text. Es va especialitzar en cartells de teatre, dels que en va fer al voltant de 1.000. Chéret s'inspira en els mestres de la pintura barroca, més artístic que publicitari. Amb línies i colors plans.
QUI són els germans Lumière?
Els germans Lumière foren els inventors del cinema. Varen crear el cinematògraf 1895, que peremetia la presa, projecció i còpia d'imatges en moviment. Els primers documents varen consistir en una sèrie d'imatges documentals, de les quals es recorda la d'uns Obrers sortint d'una fàbrica i l'Arribada d'un tren. Més tard aconseguiren fer el primer film amb argument: El regador regado.
QUINES són les característiques que defineixen el Romanticisme com a moviment artístic?
El Romanticisme és un moviment cultural i polític que s'origina a Alemanya a final del s.XVIII. L’origen és francés “roman”/novel·la.(sentiments enfront de la raó del Neoclassicisme) Exaltació de l’individu, Llibertat personal , Reivindicació de les tradicions i arrels nacionals ( amor al passat/historicisme), Aspiració a la llibertat de les nacions, Retorn d’un espiritualisme a base medieval, Inspiració de la natura sensible, Passió enfront a la raó.
QUAN sorgeix el cinema sonor?
La primera projecció comercial de pel·lícules amb so completament sincronitzat se situa a la ciutat de Nova York l'Abril de 1923. En els primers anys després de la introducció del so, les pel·lícules que incorporaven diàlegs sincronitzats van ser coneguts com a “pel·lícules sonores“. El primer llarg metratge presentat originalment com una pel·lícula sonora va ser El cantant de jazz , estrenada l’Octubre de 1927 Per a la producció cinematogràfica va suposar gran avanç perquè una vegada estava rodada i muntada la pel·lícula, permetiIa una major mobilitat dels actors durant el rodatge i afegir efectes de so, que ajudaven a l'espectador a entendre la història. Amb l’arribada del sonor també es va canviar el muntatge de les pel·lícules. De la mateixa manera que es van canviar els guions, a l’afegir-se la música i els sons, el muntatge es va fer més complex.
ENUMERA quatre moviments artístics de les avantguardes històriques
1905 - FAUVISME : el primer dels ismes del Segle XX, sorgí a Francia. El precursor d'aquest moviment va ser Henri Matisse i la seva major influència en la pintura posterior s'ha relacionat amb la utilització de color en el seu estat pur, color lliure.
1905 - EXPRESSIONISME sorgeix a Alemanya amb Kirchner i el grup Die Brücke.(El Pont), Vol expressar el descontentament social, l’angoixa i la desesperança individual.
1907 - Cubisme, va ser un moviment artístic desenvolupat entre 1907 i 1914, nascut a França i encapçalat per Pablo Picassó i Georges Braque entre d’altres. Suposa la ruptura definitiva amb la pintura tradicional.
1910 - ABSTRACCIÓ és un moviment iniciat per Kandinsky. Elimina intencionalment l’element figuratiu i els colors i les formes són els mitjans més purs per expressar o provocar una emoció.
DEFINEIX el terme action painting
L’action painting és l’acció de pintar, en el moment i en com l'artista realitza la seva obra seguint els seus impulsos interiors, sense un pla previ. Significa pintura en acció i és un corrent pictòric abstracte de caràcter gestual que van adoptar diversos membres de l'escola nord-americana de l'expressionisme abstracte.Consisteix en esquitxar amb pintura la superfície d'un llenç de manera espontània i enèrgica, és a dir, sense un esquema prefixat. Es valora més l'acció i el gest de pintar que el resultat final de l'obra pictòrica acabada.Exemple: El Ritme de Tardor (Autum Rythm) "número 30" de Pollock, pintat cap el 1950,
DEFINEIX en poques línies què és el Dadaisme
El Dadaisme va ser un moviment anti-artístic que va sorgir el 1916 per grup d'artistes refugiats en Zurich (Suïssa), quan tota Europa estava en Guerra. Dada és una paraula sense cap significat inventada pel poeta Tristan Tzara i amb la què es designa una actitud de protesta, de rebuig a tot allò establert.L'art ha de ser un acte de rebel·lia. És un moviment antiartístic, antiliterari i antipoètic perquè qüestionen l'existència de l'art, la literatura i la poesia. El primer “ready-made” de Marcel Duchamp "la roda de bicicleta"en 1913.
DIFERÈNCIES entre La sortida dels obrers de la fàbrica (germans Lumière, 1895) i Viatge a la Lluna (Georges Méliès, 1902).
‘’El Viatge a la lluna’’ de Georges Méliès és el primer ciència-ficció amb trucs i efectes especials a través d’una càmera fixa i nombrosos elements d’il.Lusionisme que servien d’entreteniment per als espectadors. En canvi, ‘’La sortida dels obrers de la fàbrica’’ dels Germans Lumière és un cinema primitiu que pretén gravar una escena quotidiana amb un pla general sense narrativa,és a dir, es plasma la realitat.
AMB QUIN context historicopolític relaciones l’obra La llibertat guiant el poble (1830) d’E. Delacroix?
La Llibertat Guiant un Poble, 1830 és una obra realitzada per Eugene Delacroix i que pertany al Romanticisme. Reflecteix la lluita del poble de París contra la Monarquia absoluta amb funció revolucionària. En aquella època hi havia una crisi del Racionalisme Il.Lustrat degut al fracàs de les revolucions franceses i industrials.Representa una escena del 27 de juliol de 1830, on el poble de París es va alçar aixecant barricades. A causa de l'esclat de la Revolució Francesa, la burgesia no parava de alterar-se per intentar arribar a el poder. El rei Carles X va voler imposar un règim conservador. L'any 1829, va deixar el poder en mans de Jules Polignac, el que va provocar un esclat social.
AMB QUIN cineasta relaciones aquests conceptes?: muntatge invisible, pel·lícula com a narració, utilització de diferents tipus de plans, moviments de càmera.
Relacion aquests conceptes amb el cineasta anomenat Griffith. El qual combinava la imatge cinematogràfica amb el discurs propi de la novel.La vuicentrista, amb un missatge invisible que aporta canvis de pla (punts de vista i enquaraments) de forma justificada per la narració que l’espectador percep d’una manera natural, donant així naixement al relat cinematogràfic. (naixement d’una nació). Les principals innovacions van ser: Canvi del punt de vista de la càmera, Introducció del primer pla dins del llenguatge fílmic, L'ús de plans generals amples, entre d’altres.
AMB QUIN moviment artístic relaciones aquests conceptes?: llum, captació de l’instant fugaç, pinzellada lliure, importància del color, pintar a l’aire lliure.
Són conceptes propis de l’Impressionisme.El quadre que va donar lloc al nom del moviment va ser "Impressió, sol naixent" realitzada per Claude Monet,1872.Cerca reflectir en les obres la temporalitat, té influència de la fotografia i del gravat japonès, a l’aire lliure,el pintor cerca captar les condicions d’il·luminació de la sortida del sol., pinzellades soltes i el pintor cerca captar les condicions d’il·luminació de la sortida del sol.
AMB QUIN arquitecte relaciones aquests conceptes?:arc catenari, arquitectura orgànica, integració de les arts (mobiliari, ceràmica, treball del ferro i del vidre) a l’edifici.
Amb Antoní Gaudí (1852 -1926).A partir de 1900 Gaudí desenvoluparà la seva arquitectura més personal i modernista, en la qual les referències historicistes seran substituïdes per les seves noves formes inspirades en la naturalesa, per les línies corbes, per la integració total de la decoració en l'edifici, per la seva concepció dinàmica i orgànica de l'arquitectura. Exemple: Parc Güell (1900 ‐1913).
AMB QUIN escultor relacionaries el concepte de fer escultures amb el buit?
Les escultures al buit són pròpies de l’escultor Pau Gargallo. Exemple : La gran ballarina. Per parlar del ferro com a nou material de l’escultura i introduir el buit a l’escultura.
AMB QUIN context econòmic i social relaciones l’obra Migrant mother (1936) de Dorothea Lange?
L’obra Migrant Mother es una fotografia que va ser captada per Dorothea Lange el 1936 a Nipomo, Califòrnia, durant la Gran Depressió, més ben dit, quan esclatà la Guerra Civil. La protagonista es va convertir en una figura universal de la representació del sofriment i la pobresa durant la guerra.
EN QUIN moviment artístic situaries l’obra de Salvador Dalí?
El Surrealisme és un moviment artístic i literari sorgit a França A la primera meitat del Segle XX, el 1924, va aparèixer el primer manifest surrealista, entorn de la personalitat del poeta André Breton, a París. Salvador Dalí (19041989) és l’autor més escandalós i extravagant del Surrealisme. Els seus quadres presenten figures impossibles fruit de la seva imaginació. Exemple: El Gran Masturbador (1929) o La persistència de la memòria (1931).
Jackson Pollock - “Autumn Rythm (Number 30)” (1950, 266 x 525 cm, Metropolitan Museum, Nova York)Autumn Rhythm (Número 30) és una pintura expressionista abstracta de 1950 de l'artista nord-americà Jackson Pollock que pertany a la col·lecció del Metropolitan Museum of Art de la ciutat de Nova York. L'obra és un exemple destacat de l'estil de degoteig o pintura abocadade Pollock entre els anys 1947-52 i es considera una de les seves obres més notables.
Context històric-social
És veu una pintura caòtica, en negre, blanc, i marró, sense cap punt focal. És un quadre sense principi ni final, sense punts focals que dirigeixin la nostre mirada a un punt concret. Està realitzat amb esquitxos. Malgrat el caos aparent les obres acaben tinguent una harmonia interna que les fa molt atractives. Mostren un ritme que no és aleatori. Deixava al seu subconscient expressar se lliurement apropant-se directament cap a l’abstracció.
Estil I característiques:
Aquesta pintura té totes les característiques de l'expressionisme abstracte, gran format, abstracte, pintura gestual o pintura d'acció (action painting) : Pollock, concep la creació pictòrica com un veritable ritual i utilitza la pintura per donar curs als seus estats d'ànim. Es valora més l'acció i el gest de pintar que el resultat final de l'obra pictòrica acabada.Intenta expressar mitjançant el color i la matèria del quadre, sensacions com ara el moviment, la velocitat, l'energia... Valora l'espontaneïtat i la intensitat, si cal usant el color i els materials no específicament pictòrics, com sorra o filferro, per aconseguir una superfície del quadre peculiar.Antecedents i/o influències posteriorsMostra la suma de diferentes influències amb la base de Kandinsky.Influència mexicana per l’ús d’una gran tela, i de Miró ambl’automatisme surrealista.
També es mostra una pinzellada àgil i desdibuixada, propera a l’abstracció pròpia de Claude Monet.Precedent influirà en l'art conceptual, el body art i happenings.
Conclusións
El Ritme de Tardor (Autum Rythm) "número 30" de Pollock, pintat cap el 1950, és una de les seves obres més famoses on, a més de l'Action Painting, ja utilitza dues de les tècniques que se'n deriven:
La tècnica del dripping, v
Autoretrat de Delacroix, 1837 / Música de Beethoven
permet parlar del geni ROMàntic a partir de les característiques generals del Romanticisme en la pintura i la música ROMàntica, i en concret dels dos autorsEns trobam davant l’autoretrat de Delacroix, una obra pictòrica d’estil ROMàntic, realitzada l’any 1837. Per altra banda, tenim a la música de Beethoven, també d’estil ROMàntic, concretament, preromàntic però mentre que Delacroix fou un pintor francès, Beethoven fou un músic alemà. Els dos, tenien unes ideologies semblants, ja que eres progressistes lliberals, però Delacroix venia d’una família de benestar, i Beethoven d’una família de classe social molt més baixa.
Per començar, hem de saber que Beethoven és el prototip del geni ROMàntic, exercint influència no sols sobre els músics, sinó sobre pintors i literats. Ell reflectia la seva ànima en cada una de les seves obres musicals. D’aquesta manera, podem dir que es pareix molt a Delacroix, ja que a més, els dos semblen valorar més els sentiments i emocions que els ideals. Una altra de les semblances entre els dos artistes és que en les seves obres es barreja la fantasia, el macabre i sobretot en Delacroix l'eròtic.
Un altre favor important és que tant les pintures com la música, tenen molta energia i presenten una gran tensió dramàtica, dinàmica i grans dimensions. Per la qual cosa, ambdós es convertiren en figures claus del romanticisme en els seus àmbits.
Per altra banda, una diferència entre les temàtiques és que Delacroix es sol decantar per els esdeveniments històrics mentre que Beethoven no. A més, Delacroix tenia moltes influències de l’època, com Rubens, Turner, el Veronès, però les influències de Beethoven foren Mozart, Haydn i Clementí.
En definitiva, tot i que el primer pensament al escoltar els noms de Delacroix i Beethoven, un pintor i un músic, és que tot siran diferències, no és gens cert. Aquests dos artistes barregen moltes qualitats semblants, que lluitant en contra de tot allò establert, els convertiren en els artistes més significatius de l’època ROMàntica.
LA MONTAGNE SAINTE-VICTOIRE - LES DEMOISELLES D’AVIGNON
Esteim davant dues obres molt representatives de principis del Segle XX. En primer lloc, una pintura de Paül Cézanne, La montagne sainte-victoire, pintada a oli sobre llenç l’any 1904 a França. Per altra banda, Les demoiselles d’avignon, de Pablo Picassó, una obra pictòrica realitzada l’any 1907. La primera obra, té unes dimensions més petites que la segona.Es relacionen en quant al sistema de representació clàssica, la recerca de nous camins, la geometrització que introdueix Cezanne amb la desmaterialització de la forma reduint-la a plans més simples i que el Cubisme pren com a referència. Recuperen la forma amb línia de contorn, pinzellada curta, independent, harmònic, colors terciaris de la natura, quotidianitat (prostitució i paisatge), reducció de detall per centrar-se en l’estructura, influencia de Cézanne a Picassó, bellesa i perspectiva clàssica. Estudi de volums de la muntanya amb la pinzellada de plans, juxtaposició d’aquestes. Paisatge és l’excusa per a investigar la forma i l’estructura del paisatge, que durà al Cubisme a investigar també en les etapes (analítica, hermètica i sintètica). La línia de contorn també es recupera a l’expressionisme.
Altres autors cubistes eren Braque i Gris. Altres fases de Picassó (blava , rosa,...). A les senyoretes d'avinyó es poden apreciar les
Retrat de Zola de Manet / El «père Tanguy» de Van Gogh
:
en aquesta pregunta es pot parlar de la influència de l’art del Japó en l’impressionisme: comerç d’obres d’art del Japó a Europa, increment del comerç d’obres d’art orientals a Europa. Art del Japó: pintura plana, línia de contorn i sobretot una concepció de l’espai diferent del Renaixement.Retrat de Zola de Manet (1868) oli sobre llenç i Retrat del Père Tanguy (1887) de Van Gogh oli sobre llenç.Ambdós son retrats, voluntat fotografica a l'enquadrament elegit, característica que també podem relacionar amb les estampes japoneses, juntament amb el tractament de la llum i de la pintura. Trobem textures planes i composicions asimètriques, però entre les mateixes obres veim diferents interpretacions d’aquesta influència. En el cas de Monet, es tracta d’una figura més formal, amb colors més apagats i foscs, donant profunditat i pes al rostre principal; però Van Gogh utilitza colors alegres, brillants, donant importància tant a la figura com al fons clarament inspirat en Japó, aquest canvi suposà una nova actitud de l’artista també. A més, la concepció de l’espai va ser canviada completament, deixant de banda els estàndards del Renaixement
.
Època d’innovació a la pintura desenvolupada principalment a França a l’escola de Barbizon, a més d’avenços a altres camps com la ciència, va ser una època amb novetats, sobretot profunds canvis a l’art i la seva concepció.El Realisme de Manet(va servir de pont entre la pintura realista i l'impressionisme) com el postimpressionisme son moviments originals i frescs, on el color i la llum predomina donant lloc a grans obres com el Retrat de Zola i el Retrat del Père Tanguy.
Aquestes representen grans influències per part de Japó, la fotografía i el cartellisme, en aquest cas els enquadraments per exemple. La concepció de l’espai va ser canviada completament, deixant de banda els estàndards del Renaixement.
La besada (Rodin) / La besada (Brancusi)
:
Tant Rodin com Brancunsi són dos grans artistes que revolucionen el panorama escultòric.
Rodin, escultor de finals del Segle XIX, trenca amb els academicismes i realitza una escultura simbolista, anunciant les avantguardes.
Brancusi, que va treballar amb Rodin en el seu taller i que coneix molt bé l'obra del seu mestre, pertany a les avantguardes, és un dels escultors més importants de la primera meitat del Segle XX. Trenca amb el llenguatge expressiu tradicional i experimenta nous camins que conduiran a l'abstracció.Utilitzen el mateix material, pedra (marbre) i la mateixa tècnica: esculpit; encara que el resultat final és diferent, Rodin poleix el marbre dels cossos i l'omple de matisos, Brancusi a penes esculpeix la superfície i insinua esquemàticament les formes en la galleda.
Els dos artistes esculpeixen el mateix tema:
l'amor entre dues persones, representat a través d'un petó.Transmeten una gran sensualitat i passió.
Són dues escultures exemptes, figuratives encara que "el Beso"de Rodin es representa amb un llenguatge expressiu més realista i més pròxim al concepte estètic de les persones i "el Beso" de Brancusi està esculpit d'una forma més geomètrica, esquematitzada i primitiva; utilitza un llenguatge més expressionista.
L'obra de Rodin es recrea en la forma, està plena de matisos plàstics,lumínics, de contrastos entre el cos musculoso de l'home enfront de la fragilitat i les corbes de la dona. Brancusi dóna prioritat al concepte enfront de la forma. El grup escultòric ha quedat reduït a la mínima expressió, uns braços, uns llavis, el perfil d'uns ulls, les línies insinuants del pèl.. L'accessori desapareix, la galleda és present.Tots dos són dos referents de l'art del Món Contemporani.
Pluja, vapor, velocitat (Turner) /
Impressió, sol naixent (Monet):
per destacar els aspectes del Romanticisme (llibertat, expressió, eliminació del dibuix acadèmic, importància del color i del gest).
En William Turner sempre va ser considerat un artista molt avançat (encara que fos un artista ROMàntic)
, per com retratava la seva realitat, com pintava els seus quadres, la seva espontaneïtat, la seva llibertat de creació i la seva tècnica. També va ser considerat un predecessor de l'impressionisme, moviment el qual en Monet va participar. "Pluja, vapor, velocitat" 1844 és el seu quadre més icònic
En Monet va ser l'artista que va posar el nom al moviment amb el seu quadre "Impressió, sol naixent" 1872.
L'impressionisme i el romanticisme tenen característiques en comú:
l'oposició de les normes de les acadèmies clàssiques, és a dir, el Romanticisme s'oposa al Neoclassicisme i l'Impressionisme s'oposa al Realisme i al Naturalisme; l'exaltació de la natura, els impressionistes inventen el terme "plain air";
L'exaltació del sentiment i del món emotiu, encara que el Romanticisme tingués una base política, en Turner expressa els seus sentiments en el moment que els pinta, just com els impressionistes, que usen els colors com els veuen i les primeres impressions de la llum i la realitat.
El quadre d'en Turner representa la por i l'admiració de la primera revolució industrial, i el quadre d'en Monet representa el començament d'una nova era.
Els dos tenen una pinzellada molt solta, encara que Turner la lleva a l'extrem amb grans taques de pintura; els dos pinten basant-se en com se senten en aquell moment, els dos estan ambientats en un paisatge industrial a la vorera del mar, el de Manet amb les fàbriques al fons i el de Turner amb el ferrocarril.Encara així els dos tenen les seves diferències, com que en Monet treballa molt més els color que en Turner, és a dir, utilitza uns colors complementaris (taronja i blau) per fer un gran contrast entre el sol i el cel, mentre que en Turner utilitza tons ocres i taronges perquè sigui més harmònic; en Manet dóna una sensació de tranquil·litat i Pau, mentre que en Turner dóna una sensació d'angoixa i de velocitat; tenen una composició molt diferent, és a dir, en Turner té una diagonal molt agressiva, mentre que l'altre és molt més lineal i horitzontal.En Turner va ser un antecedent per tots els impressionistes. I els impressionistes introdueixen una nova etapa de modernització que atraurà a tots els altres moviments avantguardistes.
El cleptòman (Géricault) /
Aquelarre (Goya)
:
per comentar els aspectes ROMàntics d’ambdues obres, conceptes com l’abandonament de la temàtica històrica i de batalles del neoclassicisme, i tractar temes considerats poc aptes per a la pintura com el retrat d’un boig o una temàtica de bruixeria. Aspectes formals com el color i la llum, la pinzellada…“El cleptòman” és un quadre Théodore Géricault fet l’any 1823 i “l’aquelarre” és una pintura feta per Francisco de Goya al 1798.“L’aquelarre” va ser la primera en ser feta, és mostra un escenari macabre en el que un grup de bruixes estan assegudes envoltant al Dimoni a qui ofereixen nens mentre ratpenats volen al cel nocturn. La pintura de Gericault és un retrat d’un pacient del manicomi de Salpêtrière, no cerca la caricatura en absolut, sinó que fa una representació objectiva. Els dos quadres tenen un traç bastant similar, la forma ve de pinzellades precises i visibles que donen tota la informació necessària sense gran deteniment, que posteriorment influeixen als pintors de l'impressionisme. També es pot veure en ambdós una influença exagerada de Caravaggio en el claroscur.
Una foto i un quadre de Monet o Sisley
L’aparició́ de la fotografia l’any 1826 va revolucionar el món de la imatge. Els pintors van adonar-se que no podien competir amb el nou mitjà a l’hora de representar la realitat i se la van començ̧ar a mirar d’una altra manera.Més tard, la influència de la fotografia va ser L’impressionisme és l’abandonament de les convencions que seguia la pintura occidental des del Renaixement. És a dir, és el pas de l’art conceptual i fonamentalment figuratiu cap a una nova pintura fonamentada en la percepció de l’instant concret d’una natura mutable i en trànsit constant. L’objectiu és captar l’instant concret de la natura o la persona, sempre pintant a l’aire lliure, o als cafès, fugint de l’estudi.Els impressionistes són un grup relativament reduït de pintors francesos com: Claude Monet, Edgar Degas, Camille Pissarro, entre d’altres. També trobem un cas excepcional dins del món de l’escultura amb la figura d’Auguste Rodin.La primera exposició́ d’aquest moviment Artí́stic es va fer el 1875 a l’estudi d’un fotògraf amic del grup, Nadar. Tots els artistes impressionistes van utilitzar les imatges fotogràfiques per treure informació́ o com a esbossos preparatoris per a les seves obres. La pintura impressionista, però, es realitza generalment a l’aire lliure, usant cavallets portàtils i pintura a l’oli en tub (que no existien abans). Volien captar l’instant: el color, la llum, l’atmosfera en un moment determinat. El paisatge és el tema preferit (però no l’únic).
Van adoptar el concepte d’instantània que va crear la fotografia, la seva manera d’enquadrar i tallar les imatges i el concepte de sèrie sobre un mateix tema. Un clar exemple són les series de Claude Monet sobre la catedral de Rouen.Com a trets estilístics de la pintura impressionista podrí́em destacar les pinzellades curtes i decidides que no marquen els contorns ni els detalls de les formes, i l’ús, fins i tot en les ombres, de colors vius que sovint es barregen òpticament.
Casa Tassel, d’Horta / Pavelló de Barcelona de Mies van der RoheLa casa Tessel
.Es tracta d'una casa unifamiliar construïda per l'arquitecte Víctor Horta a Brussel·les entre els anys 1892-93. L'estètica d'aquest edifici busca la individualització conforme al gust del seu promotor alhora que s'integra en el teixit urbà.
El Pavelló d'Alemanya va ser construt per l'arquitecte Mies van der Rohe per a la Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
La Casa Tassel de Víctor Horta, és una obra arquitectònica que pertany al Modernisme concretament a l’estil Nouveau. Rebutja les línies geomètriques però té gust per les corbes i la ornamentació. Dona protagonisme a l’escala, a la llum zenital i vol simular els espais mlt més grans del que són. Per primera vegada en un habitatge particular s'utilitzen els materials més moderns de l'època (vidre i ferro) que ha aportat la Revolució Industrial. A més, hi ha una nova distribució de la planta de l'edifici: Víctor Horta va substituir el format típic dels vestíbuls de les cases belgues, un passadís, per un espai octogonal més ampli.
En canvi, el pavelló de Barcelona de Mies van der Rohe és tot el contrari perquè es caracteritza per la senzillesa dels elements estructurals, per la composició geomètrica i per l'absència total d'elements ornamentals. Aquesta pertany a l’estil racionalista. Té una sola planta i s’hi percep una gran lleugeresa en la forma. No té façana.El que cercava Víctor Horta en la seva arquitectura era la total integració de l’arquitectura amb les arts decoratives: l'ús d’abundant decoració de motius vegetals, de línies estilitzats que unifiquen les superfícies, l'ús de la línia corbada, de ritmes ondulants i molt refinats que unifiquen l'espai, fent que el convidat es senti en un món de fantasia.I l’objectiu de Mies van der Rohe era utilitzar només els materials necessaris i que es cerquessin els missatges en els detalls. Va trobar la bellesa en lo funcional. Hi havia un caràcter no portant en les parets. Al contrari de Víctor Horta, que cercava una fantasia en les parets, cercava un contacte amb la natura exterior, deixant espais oberts que feien mantenir una comunicació entre cada racó de la casa.La funció d’aquests dos edificis era que es pogués conviure i que l’estància dins la casa fos un passeig agradable. Un et deixa impactat per la quantitat de detalls, i l’altre et fa trobar la Pau interior i llibertat que es vol transmetre quan hi estàs a dins.
Un chien andalou, Luis Buñuel i Salvador Dalí,
1929. Un gos andalús, és una joia del cinema surrealista i del cinema en general, de l’any 1929, té una durada de 17 minuts. Aquest és el resultat de la mescla dels somnis de dos genis la bogeria dels quals vessen sobre el món, els espanyols creatius Luis Buñuel i Salvador Dalí.
Un gos andalús no és un missatge profund ocult darrere d'una desfilada d'imatges incoherents, ni és el resultat d'una exhaustiva recerca científica. Aquest film és el Surrealisme pur, no és més que un somni filmat. El naixement de la idea original va tenir lloc el 1928, durant una conversa entre els dos. Buñuel la recorda: Dalí em diu: Aquesta nit he somiat que formigues pul·lulaven a la meva mà, Jo vaig dir: I bé! Jo he somiat que tallàvem l'ull d'algú. Els artistes van prendre sis dies per a escriure el guió del film. Per altra banda, l’origen del títol va dirigit coma insult a Lorca, un dels seus companys de la residència d'estudiants. La sinopsi del film és la següent: en una nit clara, un home talla l'ull d'una jove mentre un núvol passa davant de la lluna. Vuit anys després, un ciclista s'accidenta al carrer. La mateixa jove ho socorre i ho besa. En una habitació, el ciclista assetja a la jove. Un incident de carrer els distreu. Un personatge androgin juga amb una mà tallada i és atropellat. El ciclista continua assetjant a la jove. Un “doble” apareix i castiga el ciclista fins que aquest li dispara. Finalment, la jove surt a la mar i es troba amb un altre home. Finalment, en la primavera, els torsos de la jove i del seu nou acompanyant apareixen enterrats en la sorra, devorats pels insectes.La novetat d'aquesta pel·lícula és que trenca amb narració sense buscar la complicitat del públic, sinó provocant-lo. Es basa en associacions inconscients, sent una poesia visual, la qual pretén reproduir el mecanisme del somni (influència de l'obra de Freud), on la causa-efecte convencional es trenca, així com l'efecte del temps. És discurs per a materialitzar els desitjos. A part d'això, hi ha una constant referència als còmics americans (com fa Surrealisme), com es veu en l'ús de la llum transparent i en el “gag” (en el Surrealisme es diu “gag tràgic”; i un ús d'un ritme ràpid. La seqüència de l'ull (la principal) és una declaració d'intencions, que serviria per a encegar la mirada externa i usar la interna, sent antecedent de les ruptures posteriors. En definitiva "Un gos andalús", és una al·legoria sobre la realització amorosa i sexual i sobre la seva repressió i fracàs, a on es planteja els efectes en el psiquisme individual d'aquests obstacles, l'entitat social dels quals és l'assumpte de l'edat d'or. No tan sols això, tot està ple de diverses simbologies, com per exemple el tall de l’ull amb la navalla, a on el director tracta d'explicar el que pensa la dona introduint-se en el seu interior a través de l'ull.
Un gos andalús va esdevenir una indiscutible pel·lícula de culte que va marcar a milers de cineastes i altres artistes posteriors, des Magritte o Man Ray als cineastes Alfred Hitchcock, David Lynch, en la pel·lícula El silenci dels anyellsl de Jonathan Demme, 1991.O els Pixies.
Fotograma de Charles Chaplin,
Modern Times, 1936, i
Migrant mother, 1936, de Dorothea Lange
.
Encara que siguin dues obres completament diferents, una fotografia i un llargmetratge, tenen un tema comú, que és la pobresa i el capitalisme. Les dues obres són en blanc i negre.Migrant mother representa la pobresa que ha causat la Gran Depressió després del crac del 29 (la major caiguda en borsa de la història en els Estats Units que va repercutir en tot el món), en forma d'una mare desesperada sense treball, cercant un millor futur pels seus fills amb la cara tapada. Modern Times representa l'automatització dels obrers a les fàbriques amb el personatge de Charles Chaplin, mostrant en com es torna boig, i la pobresa amb la noia marginada sense treball.Encara que en Charles Chaplin li dóna un caràcter humorístic a la seva pel·lícula, al contrari de na Dorothea Lange que té un caràcter molt més realista i dramàtic, els dos volen mostrar la realitat i el gran problema que està afrontant el món. Representen les males condicions de treball en els camps i en les fàbriques.La pel·lícula acaba amb un missatge esperançador en el qual els dos emigraven per trobar un futur millor encara que no tinguessin res, igual que la fotografia.Modern Times és considerada l'última pel·lícula muda i na Dorothea Lange va ser de les primeres a fer fotografies per documentar les desgràcies de l'actualitat.
Del Surrealisme a l'expressionisme abstracte
pollockEl Surrealisme va ser un moviment cultural desenvolupat a Europa després de la Primera Guerra Mundial, influenciat en gran mesura pel dadaísme. És un moviment artístic i literari que intenta sobrepassar la realitat impulsant l'irracional i oníric mitjançant l'expressió automàtica de el pensament o del subconscient. El moviment és conegut per les seves arts visuals i la seva escriptura barrejat a una imaginació inusual. Els artistes pintaven imatges desconcertants i il·lògiques, sovint amb una precisió fotogràfica, creant estranyes criatures d'objectes quotidians i desenvolupant tècniques pictòriques que permetien desvetllar el subconscient. L'objectiu era, segons André Breton, "convertir les contradiccions dels somnis i la realitat en una realitat absoluta.
Una de les característiques principals dels expressionistes abstractes és la concepció de la superfície de la pintura com “all over” (cobertura de la superfície), per significar un camp obert sense límits en la superfície de el quadre: l'espai pictòric es tracta amb frontalitat i no hi ha jerarquia entre les diferents parts de la tela.
L’influència del Surrealisme i altres avantguardes provocarà el sorgiment d'un dels primers moviments artístics genuïnament americans:
la Action Painting (artistes que influïts pels procediments, propis del Surrealisme, com l'automatisme i altres tendents a fer del subconscient un eix de l'acte creatiu, crearan pintures abstractes en les quals el procediment pictòric es convertirà en un radical acte d'alliberament dels sentiments o de l'estat d'ànim, a través del gest) o pintura d'acció. L'acte de pintar es converteix en una cosa immediata i espontani. El gest pictòric s'amplifica; si abans el pintor manejava el pinzell amb un lleu moviment de munyeca, ara serà el braç o tot el cos el que es desplaçarà arrossegant les brotxes sobre la superfície pictòrica o esquitxant-la amb drippings ( degotejos ) de pintura. En alguns casos, l'acte de pintar es converteix en una espècie de cerimònia catàrtica que s'aproxima als primitius rituals xamànics.
Pollock deia: “La font de les meves pintures és l'inconscient”. El que es presenta davant els nostres ulls és la pura energia alliberada, l'expressió pura, resultat de la immediatesa del procediment en el qual aquest estat d'immersió total converteix l'acte pictòric en una cosa catàrtica, un acte d'alliberament de l'expressió.
Autoretrat de Delacroix, 1837 / Música de Beethoven