Característiques de la pintura de Goya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 17,87 KB
Els nous llenguatges artístics
Art en la cultura de masses: aparició de les industries culturals i els grans grups multimèdia, la tecnlogia afavoreix, museus s’han obertt a difusions de contigut producte i visitar de manera virtuosa.
La fotografia: llum escriptura, tecnica que permet obtenir i guarda imatges i un objecte
Els instruments: elements imprescindinles per obtenir una footgrafia son tres la càmera fotogràfica, la pel·lícula o rodet i el revelat.
Primeres cameres tenien diagragma, permet regular quantitat de llum que penetra la camera, visor per on es mira i s’enquadra l’imatge i obturador que controla el temps d’exposició a la llum. Varietat de cameres destacar les compactes i les cameres rèflex, càmeres digitals (sensor electric). Pelicula o rodet (fotografia digital) (targetes de memòria) (revelen). Laboratori fotogràfic (daguerreotip (obra única). William Hemry Fox Talbot va inventar el calotip.
Les tipologies: abans de la fotograifa hi habia el retrar. Fotografies de guerra,fotografies artístiques, fotografia com a art, fotoreportatge.
El llenguatge visual de la fotografia: angles fotogràfics i amb les gradacions d’enfocament dels elements retratats, així com amb les gradacions de blanc i negre o color.
El cinema: cinematògraf, el kinetoscopi, imatge digital
La imatge cinematogràfica: elements profilmics
Angles de visió: amgulació de ña càmera dos tipis, picat i contrapicat
Els moviments de la camara: la panoràmica i el tràveling
El so i la il·luminació: El so es un element imporatnt pero no es mprescindible
El tractament de la llum es imporatnt. Pot set frontal, puntual contrallum
Efectesespecials: postproducció
El muntatge: defineix el ritme d’un film, seqüencia es una unitat de sigificació
L’eqip de filmació o rodatge: guionista, director de fotografia, actos o actrius, director cinematogràfic o realitzador, tecnics i operadors.
La indústria del cinema: la producció proces de realitzar un film. La distribució del fim es basica perque cal gestionar lestrena a sales o ledicio directa endvd o en el suport preparar promoció i la fase l’exhibició.
Generes cinematografic: principals comèdia, drama, musical, western, fantàstic, aventures,
Criminal i bèl·lic
El vídeo: tecnologia de gravació i reproducció d’imatges que poden estar acompanyades de sons mitjançant el progressament de senyals electrònics. Analògic o digital.
Produccions de víDeó: guió, guió tecnic fer el muntatge
El cartell: formes de publicitat que tenen més difusió. Consta d’una matge fiza i un text. De propaganda política
Els elements: emisor, receptor misatge
El llenguatge visutal del cartell: contrast, simplicitat formal i composició clara i ben estructurada. La imatge ha de ser memorable, es imporatn el llenguatge de les lletres, un altre element cabdal és el color.
Del cartell publicitari al propagandístic: temàtica es divideixen en isntitucionals, de servei públic, culturals, d’opinió, polítics, d’anunci d’espectacles, comercials.
El comic un llenguatge narratiu mou: es la vinyetam imatge i text. L’enquadrament o pla, les normes de sintaxi(el·lipsis espaciotemporals) textos dins una cartela o cartutxo o dialeg que van dins d’una bafarada. Aconsegeuix expressivitat amb onomatopeia i les metàfores visuals. Es representa el moviment utilitazant lienes cinetiques i el color.
Fases per realitzar un còmic: guió literari, story board o guió gràfic, estintatge i acoloriment
Els gèneres del comic: humor, ciencia-ficció, superherois, infantil, policíac, bèl·lic, històric, underground, eròtic, ROMàntic, terror, aventures.
Al japó shojo, gekiga, kodomo, metxa
La industria del comic: producció, distribucció i la venda
Romanticisme
Referents històrics: Revolució francesa (1789) i Revolució Industrial 1
1.Van endegar els processos de transformació política, económica i social desenvolupat al Segle XIX
Creixement demogràfic: retrocés de la mortalitat, augmennt de la producció d’aliments, progrés de la higiene i la medicina,etc.
Localitazció i evolució artística: ciutats de Roma i París
Característiques generals: l’exaltació de l’individu i de les tradicions, l’inspiració a la llibertat individual i nacional, l’historicisme com a receerca de les arrels nacionals en el passat, comprensió i el sentiment de la natura, predilecció per l’exòtic.
La pintura ROMànica:llibertat creativa, contrària a la rigidesa de l’academicisme. Dues tendències: la majoritària de composició barroca predomini color i la classicista amb predomini de dibuix.
Goya: representar el canvi. Home d’ideologia il·lustrada
La contraposició ROMàntica i classicista a França: desenvolupat entre els anys 1820 i 1840, recuperació del color i dinamisme de la composició sobre el dibuix i la forma.
El romanticisme alemany: pintura denominada pels principis neoclássics. Grup d’artistes ‘els natzarens’
La diversitat anglesa: Anglaterra mitjan sgle XIX sorgir moviment el Prerafaelisme
Arts decoratives: moviment ROMànic va impulsar una llibertat estilística
Anglaterra del regency style a l’estètica vistoriana: estil victòria amb resultat plenament eclèctic
L’estil segon Imperi: l’eclecticisme o l’estil d’estils: principal trest característic és el gust per l’eclecticisme. Ex: l’Opéra Garnier, Musée du Louvre.
El 3 de maig a Madrid: Goya, genere pintura històrica, influir sobre L’afusellament de Maximilià de Manet. 1814, oli sobre tela, estil neoclàssic ROMànic, tema hsitòric al·legòric.
La família de Carles IV: Goya, la llum desde l’esquerra enfocant directament el grup central. 3 mestres Velàzquez, Brandt i la natura, influencia del seu cèlebre quadre Les Meninas. 1800-1801 oli sobre tela retrat de grup
La mort de Sardanàpal: Eugène Delacroix, pinzellades lliures i intenses, dues diagonals entreceuades, línea de l’horitzó i el punt de fuga. 1827 ROMànic tema literari
La llibertat guiant el poble: Delacroix, estructura l’obra en un triangle. Figures iluminades per focus irreal, sensació de gran mobilitat, pinzellada desimbolta i ondulada, escena les classes socials.
Del Realisme al Postimpressionisme
Referents històrics: Segona meitat del Segle XIX caracteritzat per una sèrie d’esdeveniments històrics política i social la unificació italiana (1861) el reordenament de grans imperis, entre els quals Alemanya (1871), la caiguda del Segon Imperi i l’adveniment de la Tercera República a França (1870).
Localització i evolucó astística: París, capital francesa tendències pictòriques principals el Realisme, Impressionisme, Postimpressionisme i Simbolisme. Aparició d’un nou corrent el Modernisme.
L’urbanisme: 1853, anys 180 i 1860 Charles Fourier va crear falansteris i es va fundar anomenats familisteris
L’arquitectura recuperació del passat i nous materials: recuperar estils del passat (hitoricisme), es va revaloritzar l’arquitectura popular (Arts & Craft) i es va explorar les possibilitats dels nous materials (arquitectura del ferro). Resultat dues tendeciens arquitectoniques el Modernisme i l’escola de Chicago.
L’eclecticisme de l’arquitectura historicista: corrent imporatnt el neogòtic
Les noves possibilitat de ferro: nous materials el vidre i el ferro colat. El ciment
L’escola de Chicago: sorgr nous edificis el gratacels
L’escultura: duratn Segle XIX, influencia de Delacroix, dins del Realise esment Daumier, coincidència amb l’impressionisme pictòric.
Esculturas La Marsellesa, Ratapoil, El Bes
La ‘fotografia objectiva’ del Realisme: l’aparició de la fotografia, l’escola de Barbizon
La captació atmosfèrica de l’impressionisme: el darrer quart del Segle XIX nou moviment l’impressionisme va culminar la tendència d’unir visió i llum.
La teoria dels colors, la plasmació de la llum, les aparences successives, la coloració d’ombres en detriment del clarobscur, la pinzellada solta, Plein air.
Postimpressionisme un pont cap a l’avanguarda: impressionisme cinetífic. Georges Seurat va anomenar divisonisme la base teòrica d’aquest corrent i puntillisme la seva tècnica.
Vicent Van Gogh Café de nit, Georges Seurat Un bany a Asnières, Edgar Degas La classe de ballet, Toulouse-Lautrec Divan japonais, Paül Cézanne Grans banyistes, Paül Gauguin Noies amb flors de mango.
La pervivència de la pintura acadèmica: obras com Thomas Couture Els romans de la decadència, Eduardo Rosales Testament d’Isabel la Catòlica, Maríà Fortuny La batalla de Tetuan.
El moviment simbolic: la dècada del 1880 va sorgir el Simbolisme, Destacaven Puvis de Chavannes, Gustave Moreau, Odilon Redon i Henri Rousseau, iniciador del moviemtn naïf. Gustav Klimt combina un cert erotisme temàtic amb gran nivell decoratiu que el vincula amb la Sezessionstil (Modernisme) vienesa. Vinculats al Simblisme cal esmentar els pintors nabís.
Torre Eiffel: Forma piramidal, estructura de planta cuadrada format per 4 grans pilars. Monument més alt de París. Tipografia: monument commemoratiu material ferro forjat esti arquitectura del ferro cronologia 1887-1889 autors Maurice Koechlin i Emile Nouguier constructor Alexandre Gustave Eiffel
Magatzems Carson, Pirie, Scott: autor Louis Sullivan cronologia 1899-1901 ampliat entre 1903 i 1904 tipografia civil materials formigó fierro y vidre estil escola de Chicago. Segueixen una costrucció cel·lular, elements fonamentals són les finestres de Chicago.
El pensador: Autor François-Auguste Reé Rodin cronologia 1880-1900 tipografia escultura exempta material bronze estil impressionista tema simbólic Musée Rodin París.
Influencia es Miquel Àngel. Reprensenta una clara composició centrípeta, model en tensió,
Els primers freds: autor Miquel Bay cronologia 1892 Tipografia escultura exempta material marbre blanc estil realista simbolista tema anecdòtic i costumista localització MNAC. Grau alt de Realisme acompanyat d’una minuciositat extrema, sfumato tecnica s’aconsegueix realçar les formes suaus de la seva anatomia.
Un enterrament a Ornans: autor Jean.Désiré Gustave Courbet cronologia 1849-1850 tècnica oli sobre tela estil realista tema escena costumista loc Musée d’Orsay París. Descrip form a la manera de fris llum clar osbscurs, retrat col·lectiu.
El romanticisme alemany: pintura denominada pels principis neoclássics. Grup d’artistes ‘els natzarens’
La diversitat anglesa: Anglaterra mitjan sgle XIX sorgir moviment el Prerafaelisme
Arts decoratives: moviment ROMànic va impulsar una llibertat estilística
Anglaterra del regency style a l’estètica vistoriana: estil victòria amb resultat plenament eclèctic
L’estil segon Imperi: l’eclecticisme o l’estil d’estils: principal trest característic és el gust per l’eclecticisme. Ex: l’Opéra Garnier, Musée du Louvre.
El 3 de maig a Madrid: Goya, genere pintura històrica, influir sobre L’afusellament de Maximilià de Manet. 1814, oli sobre tela, estil neoclàssic ROMànic, tema hsitòric al·legòric.
La família de Carles IV: Goya, la llum desde l’esquerra enfocant directament el grup central. 3 mestres Velàzquez, Brandt i la natura, influencia del seu cèlebre quadre Les Meninas. 1800-1801 oli sobre tela retrat de grup
La mort de Sardanàpal: Eugène Delacroix, pinzellades lliures i intenses, dues diagonals entreceuades, línea de l’horitzó i el punt de fuga. 1827 ROMànic tema literari
La llibertat guiant el poble: Delacroix, estructura l’obra en un triangle. Figures iluminades per focus irreal, sensació de gran mobilitat, pinzellada desimbolta i ondulada, escena les classes socials.
Del Realisme al Postimpressionisme
Referents històrics: Segona meitat del Segle XIX caracteritzat per una sèrie d’esdeveniments històrics política i social la unificació italiana (1861) el reordenament de grans imperis, entre els quals Alemanya (1871), la caiguda del Segon Imperi i l’adveniment de la Tercera República a França (1870).
Localització i evolucó astística: París, capital francesa tendències pictòriques principals el Realisme, Impressionisme, Postimpressionisme i Simbolisme. Aparició d’un nou corrent el Modernisme.
L’urbanisme: 1853, anys 180 i 1860 Charles Fourier va crear falansteris i es va fundar anomenats familisteris
L’arquitectura recuperació del passat i nous materials: recuperar estils del passat (hitoricisme), es va revaloritzar l’arquitectura popular (Arts & Craft) i es va explorar les possibilitats dels nous materials (arquitectura del ferro). Resultat dues tendeciens arquitectoniques el Modernisme i l’escola de Chicago.
L’eclecticisme de l’arquitectura historicista: corrent imporatnt el neogòtic
Les noves possibilitat de ferro: nous materials el vidre i el ferro colat. El ciment
L’escola de Chicago: sorgr nous edificis el gratacels
L’escultura: duratn Segle XIX, influencia de Delacroix, dins del Realise esment Daumier, coincidència amb l’impressionisme pictòric.
Esculturas La Marsellesa, Ratapoil, El Bes
La ‘fotografia objectiva’ del Realisme: l’aparició de la fotografia, l’escola de Barbizon
La captació atmosfèrica de l’impressionisme: el darrer quart del Segle XIX nou moviment l’impressionisme va culminar la tendència d’unir visió i llum.
La teoria dels colors, la plasmació de la llum, les aparences successives, la coloració d’ombres en detriment del clarobscur, la pinzellada solta, Plein air.
Postimpressionisme un pont cap a l’avanguarda: impressionisme cinetífic. Georges Seurat va anomenar divisonisme la base teòrica d’aquest corrent i puntillisme la seva tècnica.
Vicent Van Gogh Café de nit, Georges Seurat Un bany a Asnières, Edgar Degas La classe de ballet, Toulouse-Lautrec Divan japonais, Paül Cézanne Grans banyistes, Paül Gauguin Noies amb flors de mango.
La pervivència de la pintura acadèmica: obras com Thomas Couture Els romans de la decadència, Eduardo Rosales Testament d’Isabel la Catòlica, Maríà Fortuny La batalla de Tetuan.
El moviment simbolic: la dècada del 1880 va sorgir el Simbolisme, Destacaven Puvis de Chavannes, Gustave Moreau, Odilon Redon i Henri Rousseau, iniciador del moviemtn naïf. Gustav Klimt combina un cert erotisme temàtic amb gran nivell decoratiu que el vincula amb la Sezessionstil (Modernisme) vienesa. Vinculats al Simblisme cal esmentar els pintors nabís.
Torre Eiffel: Forma piramidal, estructura de planta cuadrada format per 4 grans pilars. Monument més alt de París. Tipografia: monument commemoratiu material ferro forjat esti arquitectura del ferro cronologia 1887-1889 autors Maurice Koechlin i Emile Nouguier constructor Alexandre Gustave Eiffel
Magatzems Carson, Pirie, Scott: autor Louis Sullivan cronologia 1899-1901 ampliat entre 1903 i 1904 tipografia civil materials formigó fierro y vidre estil escola de Chicago. Segueixen una costrucció cel·lular, elements fonamentals són les finestres de Chicago.
El pensador: Autor François-Auguste Reé Rodin cronologia 1880-1900 tipografia escultura exempta material bronze estil impressionista tema simbólic Musée Rodin París.
Influencia es Miquel Àngel. Reprensenta una clara composició centrípeta, model en tensió,
Els primers freds: autor Miquel Bay cronologia 1892 Tipografia escultura exempta material marbre blanc estil realista simbolista tema anecdòtic i costumista localització MNAC. Grau alt de Realisme acompanyat d’una minuciositat extrema, sfumato tecnica s’aconsegueix realçar les formes suaus de la seva anatomia.
Un enterrament a Ornans: autor Jean.Désiré Gustave Courbet cronologia 1849-1850 tècnica oli sobre tela estil realista tema escena costumista loc Musée d’Orsay París. Descrip form a la manera de fris llum clar osbscurs, retrat col·lectiu.