Característiques de la Música Renaixentista: Un Viatge a l'Època Daurada

Característiques de la Música Renaixentista

El Renaixement es considera l'epoca daurada de la polifonia. L'Ars Nova culmina en els segles XV i XVI amb l'esplendor de la polifonia. La principal forma de transmissió de la música és manuscrita. La impremta va suposar un gran impuls per a la difusió de la música.

Estil Internacional

Gràcies als viatges i a la impremta, la música es comença a difondre amb gran rapidesa. Al final del segle XV, la polifonia vocal francoflamenca era molt coneguda arreu d'Europa.

Gènere

Per primera vegada, predomina la música profana per sobre de la religiosa. Els centres culturals ja no són només els monestirs o les catedrals, sinó també els palaus i les universitats.

Timbre

La música instrumental augmenta considerablement. La veu és l'instrument més perfecte, i els instruments acompanyen la música vocal profana.

Textura

Perfeccionament de la textura polifònica. La polifonia renaixentista es subordina als textos. El text ha de ser comprensible i el conjunt de veus es pensa més verticalment, buscant la sonoritat total de l'obra.

El Contrapunt

La textura contrapuntística està formada per dues o més melodies amb l'objectiu que evolucionin independentment: Eco, Canon, Contrapunt imitatiu.

L'Homofonia

Es crea amb un encadenament d'acords. La textura homofònica està formada a partir d'una melodia, amb altres veus que evolucionen simultàniament al mateix ritme:

• Homofonia per encadenament d'acords
• Melodia acompanyada

Melodia

Totes les melodies, també les que són instrumentals, segueixen el model vocal.

Ritme

Els patrons rítmics de l'Ars Nova desapareixen en favor d'una major llibertat i naturalitat rítmica, sempre respectant la comprensibilitat del text. També s'empren ritmes populars i de dansa. La indicació de compàs a l'inici d'una obra ja és habitual. La notació d'aquesta època és mensual, i les figures indiquen la duració exacta. Els principals signes són C i C/.

Dinàmica

Aquesta part es deixava a la lliure improvisació dels intèrprets, que podien ornamentar i variar al seu gust les melodies escrites. Giovanni Gabrieli escriu les primeres indicacions d'intensitat (forte i piano) i crea l'estil policoral.

Formes Musicals

Apareix una gran quantitat de formes instrumentals. Les formes musicals es van anar diferenciant entre vocals i instrumentals. Les formes vocals es diferenciaven segons l'ús que se'n feia:

• Vocals religioses: cantades en cerimònies religioses i interpretades a capella.
• Formes vocals profanes: per ser cantades a la cort i en altres àmbits civils.

Música Vocal

Acostumen a ser 4 veus: agudes (xiquets) i greus (homes).

Música Vocal Religiosa

Divisió de l'església, concili de Trento, bases de la nova música catòlica.

• Coral: La reforma va afectar la música religiosa. No estava d'acord amb la complicació excessiva de la polifonia catòlica, ni en l'ús del llatí per als textos cantats. El coral és una peça polifònica homofònica en alemany, fàcil de cantar, amb escriptura senzilla.
• Anthem: Forma musical polifònica homofònica amb text anglès, fàcil de cantar.
• Missa:
  • Missa de cantus firmus: 5 cants basats en una mateixa melodia.
  • Missa d'imitació: imiten o reelaboren la música d'una obra polifònica anterior.
  • Missa de composició lliure: sense cantus firmus ni imitació d'obres.

En distingim 2 etapes:

• Abans del concili de Trento: La música francoflamenca aporta naturalitat rítmica, melòdica i harmònica, emprant intervals consonants.
• Després del concili de Trento:
  • Missa: l'equilibri entre la polifonia i la comprensibilitat del text llatí, amb independència de les veus, l'ús de la textura homofònica i contrapuntística, les harmonies acòrdiques i les cadències tonals.
  • Motet: S'abandona la pluritextrualitat i la isorítmia de l'Ars Nova. El motet es basava en un cantus firmus. Després del concili de Trento rep el mateix tractament que les misses.

Música Vocal Profana

El motet pluritextual de l'Ars Nova desapareix en favor de formes on el text sigui comprensible. És habitual l'ús de síl·labes sense significat.

• Madrigal: forma lliure polifònica emprada a Itàlia i a Anglaterra, amb un text poètic. Podia tenir parts contrapuntístiques i parts homofòniques. Gènere preferit de les corts aristocràtiques.
• Chanson: Forma lliure polifònica francesa. Pot portar acompanyament instrumental, i la veu principal és la més aguda. És estròfica amb estructura AAB en cada estrofa.
• Villancet: inicialment profana i més tard religiosa, de caràcter i temàtica populars amb una estructura senzilla. Els cançoners ens mostren la riquesa musical a Espanya, amb influències europees i de la música popular i d'altres cultures.

Música Instrumental

En el Renaixement, els instruments es limitaven a acompanyar les veus i les danses. No especificaven l'instrument que havia de sonar. Durant aquesta època, l'instrumentista s'especialitzà i començaren a tenir un repertori propi, amb preferència pels instruments polifònics. Alguns compositors escrivien pensant en la tècnica d'execució.

• Els instruments es perfeccionen.
• Nobles mecenes també volen saber tocar algun instrument.
• Invenció de la impremta musical, apareix el virtuosisme instrumental.
• Sorgeixen tècniques instrumentals específiques.

Instruments i Agrupacions

L'orquestra encara no existia; els instruments s'agrupaven en alts i baixos, segons el seu volum: alts exterior, baixos interior.

Formes Instrumentals Renaixentistes

: -Dansa s'agrupaven de 2 en 2: una lenta i una ràpida, una binària i una altra ternària. -Variació: s'improvisen variacions a partir d'un tema popular o gregorià. -Tocata: Forma musical per a instruments de tecla basada en la improvisació i l'elaboració contrapuntística d'un tema i el virtuosisme. 7. Compositors: +Tomás luis de victoria, +Orlando di lasso, +Giovanni pierluigi da palestrina(Misa del papa marcel), +Monteverdi "La faula d'orfeo", +Cristóbal morales, +Antonio de cabezón(Obras para tecla, arpa y vihuela), Josquin des prés, Juan del enzina(Cancionesro musical de palacio i Cançoner del duc de calàbria)