Característiques de la Música Barroca i l'Aparició del Piano

Enviado por Chuletator online y clasificado en Música

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,2 KB

Característiques Musicals del Barroc

Estètica dels contrastos

Quatre tipus de contrastos:

  1. D’intensitat: fort - fluix.
  2. De temps: ràpid - lent.
  3. De ritme: binari - ternari.
  4. De blocs sonors: solista/es - orquestra.

Desenvolupament de la música instrumental

Màxim desenvolupament de la música instrumental, que s’independitza de la vocal. Dos motius principals:

  1. Reforma Protestant: acaba amb tots els prejudicis en contra dels instruments.
  2. S’arriba a la màxima perfecció en la tècnica de construcció d’instruments, destacant els lutiers:
    • GUARNIERI
    • AMATI
    • STRADIVARIUS

Això propicia l'aparició de la figura del virtuós.

Aparició del Baix Continu (Baix Xifrat)

Acompanyament musical típic del Barroc, pensat per a dos instruments:

  1. Un instrument polifònic:
    • Clavecí (música profana)
    • Orgue (música religiosa)
  2. Un instrument monofònic greu:
    • Violoncel

L’instrument monofònic ha de fer obligatòriament les notes i el ritme que diu la partitura. En canvi, l’instrument polifònic pot improvisar sobre una base harmònica.

També es produeix l'abandonament progressiu de la polifonia a favor de la melodia acompanyada.

Formes Instrumentals del Barroc

La Suite

Del francès suite (successió). És una successió de danses pensades per ser escoltades, no pas ballades.

  • La unitat s'aconsegueix amb la tonalitat i amb el contrast.
  • Totes les danses tenen forma binària: AA.BB.

Abans de les danses, pot haver una peça d’estructura lliure, anomenada preludi o obertura. Quan aquesta peça d’estructura lliure està enmig de les danses, es diu ària.

La Sonata

La Sonata al Renaixement

  • Cantata: qualsevol peça cantada.
  • Sonata: qualsevol peça instrumental.
  • Tocata: qualsevol peça instrumental per a instrument de teclat (clavecí o orgue).

La Sonata al Barroc

Peça instrumental per a 1, 2 o 3 instruments, sense acompanyament d’orquestra.

La sonata més habitual és la sonata a trio, composta per:

  • Violí o flauta (melodia)
  • Orgue o clavecí (acords)
  • Violoncel (baixos, realitzant el baix continu)

El Concert

Prové de l’italià concertare. És una mena de diàleg entre un solista (o un grup reduït de solistes) i una orquestra.

Tipus de Concert

  • Concert solista: només hi ha un solista.
  • Concerto grosso: més d’un solista.

L’orquestra es divideix en dues seccions:

  • El concertino: el conjunt de solistes.
  • El ripieno o tutti: la resta de l’orquestra.

Estructura del Concert (Moviments)

Consta de tres parts o moviments:

  1. Ràpid: Allegro.
  2. Lent: Adagio (lent) o Andante (ritme de passeig).
  3. Ràpid: Allegro (ràpid) o Presto (molt ràpid).

L’Aparició del Piano

2. Bartolomeo Cristofori i l’Invent del Piano

Bartolomeo Cristofori va ser l'inventor del piano.

  • Va transformar el clavicèmbal en un instrument capaç de tocar col piano e forte (fluix i fort).
  • Va anomenar l'instrument Pianoforte (1709).

3. Silbermann presenta el piano a Bach

Silbermann

  • Va comprar a Cristofori els drets per poder fabricar pianos a Alemanya.
  • Va presentar el seu invent a Johann Sebastian Bach, qui va detectar una sèrie de defectes.

Johann Sebastian Bach

  • En vida, no era valorat principalment com a compositor.
  • Inicialment, no li agradava el piano perquè tenia poca sonoritat i el so"aguantava po" (es dissipava ràpidament).

Quan Silbermann va corregir aquests defectes i va tornar a presentar l'instrument a Bach, aquest cop sí que li va agradar, i va escriure les seves últimes obres utilitzant el piano.

4. Diferències entre el Clavecí i el Piano

Tots dos són instruments de corda accionats per un teclat. Les diferències principals són:

  • El clavecí és de corda pinçada, mentre que el piano és de corda percudida.
  • El piano pot fer matisos d'intensitat (forts i fluixos), cosa que el clavecí no pot fer.
  • El piano només té un teclat, i el clavecí acostuma a tenir-ne dos.
  • El clavecí té un so més greu (o menys dolç), i el piano té un so més dolç.
  • El piano només pot fer un so per tecla, en canvi, el clavecí en pot fer dos.

Nota: El clavecí amb només un teclat s'anomena espineta.

Entradas relacionadas: