Característiques de la Monarquia Hispànica (S. XVI-XVII)

Característiques Econòmiques i Socials (Segle XVI)

Societat Estamental

En el segle XVI, la població s'incrementa a Castella, mentre que a la Corona d'Aragó el creixement fou més feble.

Estaments Privilegiats

La noblesa i el clergat (aproximadament el 5% de la població) són els estaments de propietaris i privilegiats. Dins d'aquests grups hi trobem grans diferències:

• Noblesa: Des dels Grandes de España fins als hidalgos. L’alta burgesia compra títols de noblesa a canvi de serveis a la monarquia.
• Clergat: (5-10% de la població). També hi ha jerarquia: l’alt clergat (bisbes, abats, semblant a l’alta noblesa) i el baix clergat (capellans, monjos, semblant a artesans i pagesos).

Estaments No Privilegiats (Braç Reial)

El braç reial o poble constitueix el 80% de la població (pagesos, artesans). Aquest grup paga impostos i està sotmès a la justícia ordinària. Hi trobem grans diferències socioeconòmiques: des de propietaris benestants i grans mercaders fins a petits pagesos, jornalers i classes baixes urbanes. Els moriscos i els jueus conversos seran marginats i perseguits per motius religiosos.

Economia i l'Impacte Americà

La conquesta, colonització i explotació de les Índies va determinar el predomini econòmic de Castella gràcies al monopoli de Sevilla. S'estableix un sistema de Flotes per al transport de mercaderies.

El Comerç Triangular

Castella entra dins el circuit de comerç triangular:

• Exporta: Vi, oli, teixits, armes, esclaus, etc. (manufactures sovint procedents d’Europa).
• Importa: Metalls preciosos (or i argent), així com nous productes com blat de moro, patata, cacau i tabac.

La Revolució dels Preus

La massiva arribada d’or i argent d’Amèrica va provocar un augment descontrolat dels preus (inflació del 400% a Castella), coneguda com la Revolució dels Preus. Les necessitats de la Corona Hispànica per mantenir l’Imperi van ser la causa que gran part del tresor acabés en mans de banquers estrangers (prestamistes).

Política i Pèrdua d'Hegemonia (Segle XVII)

El segle XVII es caracteritza per la pèrdua de l’hegemonia a Europa i pels regnats dels Àustries Menors, els quals deleguen el govern en Validos o Favorits.

Regnat de Felip III (1598-1621)

Destaca per l’absència de conflictes internacionals. En política interior, el fet més rellevant fou l’Expulsió dels moriscos (1609), motivada pel perill que ajudessin les tropes turques en cas d’invasió. Les terres de València van quedar despoblades i van ser repoblades amb gent d'altres regnes.

Regnat de Felip IV (1621-1665)

El seu regnat va estar marcat per grans conflictes:

• Guerra dels Trenta Anys (1618-1648): Conflicte entre els Estats protestants aliats amb França contra la Corona Hispànica, Àustria i els Estats catòlics alemanys, una lluita per acabar amb l’hegemonia dels Habsburg a Europa.
• Tractat de Westfàlia (1648): Posa fi al conflicte europeu i es reconeix la independència del nord dels Països Baixos (Províncies Unides d’Holanda).
• Guerra amb França: Va continuar al front català amb la Guerra dels Segadors. Finalitzà amb el Tractat dels Pirineus (1659), pel qual Felip IV va lliurar a Lluís XIV el Rosselló, el Conflent i part de la Cerdanya, a més de territoris de Flandes i de l’Artois.

Política Interior i Revoltes de 1640

El Comte-Duc d’Olivares, vàlid de Felip IV, va intentar una política centralista (la Unió d’Armes i la contribució equitativa d’impostos) i reforçar la monarquia, cosa que va provocar l’esclat de les Revoltes de 1640:

• Guerra dels Segadors: Iniciada amb el “Corpus de Sang”, va acabar el 1652.
• Revolta de Portugal: Es va independitzar, amb el duc de Bragança com a rei.
• Altres revoltes (Andalusia i Nàpols) van fracassar.

Regnat de Carles II (1665-1700)

La manca de descendència de Carles II, únic fill mascle de Felip IV, va generar un conflicte successori entre les potències europees i també entre els regnes peninsulars, que va desembocar en la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya (1701-1715).

Crisi Demogràfica i Econòmica (Segle XVII)

Després de l’expansió econòmica del segle XVI, el segle XVII es va caracteritzar per una forta crisi social, demogràfica i econòmica a tota Europa, la qual fou més profunda als territoris hispànics i va contribuir a la pèrdua de la seva hegemonia política.

Causes de la Crisi

La població va disminuir de vuit a set milions d’habitants en un segle. Les causes principals foren:

• Les migracions cap a Amèrica.
• Les constants guerres.
• L’expulsió dels moriscos.
• Un seguit d’epidèmies.

Sectors Econòmics Afectats

La crisi va impactar greument tots els sectors productius:

• Agricultura: Despoblament de les terres, que provoca la manca de mà d’obra.
• Ramaderia: Disminució del nombre d’ovelles per la manca de pastures.
• Artesania i Comerç: Competència dels productes estrangers i pèrdua de poder adquisitiu de bona part de la població.
• Hisenda Pública: Ruïna per l’augment de les necessitats bèl·liques i l’esgotament de les mines americanes d’or i plata.

Aquesta crisi s’ha d’entendre dins d’un context econòmic de caràcter Mercantilista.