Característiques i indicis del contracte de treball

L'alienitat respecte al mercat

• L'alienitat respecte al mercat: en el cas que el treballador a domicili faci sabates, té relació o contacte amb l’empresari i és el mateix empresari qui té relació amb el mercat; per tant, no hi ha una relació directa del treballador amb els clients.

El producto del trabajo no pasa directamente del trabajador al mercado, sino única y exclusivamente a través de otra persona, concretamente, del empleador o empresario, que adopta todas las decisiones relativas a ese ámbito (precio de venta, clientela, etc.).

Prestació personal i personalíssima

Implica la prestació d’una persona física i també personalíssima (aquesta persona que ha sigut contractada no pot deixar un substitut, perquè és el seu compromís laboral, sorgit del contracte).

• Prestació per persona física (art. 1.1. TRLET):
  • Prestació personalíssima i insubstituibilitat.

Perspectiva jurisprudencial i objecte del Dret del Treball

Indicis de dependència i subordinació:

• Indicis de dependència: treballar en locals de l’empresa, l’horari, instruccions de l’empresari, continuïtat.
  • Indicis d’alienitat: la no aportació de mitjans de producció, no aportar materials a favor de la laboralitat...
  • Indicis d’existència de retribució salarial: sou estable, pagues extres, vacances retribuïdes.
  • Principi de no vinculació als tribunals dels pactes de no laboralitat: el tribunal no està obligat a acceptar un contracte laboral fictici.

Los indicios comunes de dependencia más habituales en la doctrina jurisprudencial son: la asistencia al centro de trabajo del empleador o al lugar de trabajo designado por este y el sometimiento a horario; el desempeño personal del trabajo, aunque se considera compatible en determinados servicios con un régimen excepcional de suplencias o sustituciones; la inserción del trabajador en la organización de trabajo del empleador o empresario, que se encarga de programar su actividad, es decir, quien determina el lugar, horario, los medios y el modo de trabajo, así como de la imposibilidad de rechazar los asuntos propuestos por una determinada persona o empresa.

Y su reverso, la falta de una organización empresarial por parte del trabajador y de medios de producción; el seguimiento de unas determinadas directrices uniformadoras y el ulterior control del trabajo encomendado, la penalización en el retraso de su conclusión y la asignación de zonas geográficas para su desarrollo, así como la amplitud del tiempo efectivo ocupado por cuenta de otro, esto es, de la permanencia, habitualidad y práctica exclusividad en la dedicación.

Altres elements delimitadors de l’objecte

• Presumpció de laboralitat (art. 8.1 TRLET): sempre que hi hagi treball retribuït determinem que hi ha un contracte de treball i és imprescindible provar la laboralitat.

La presumpció ius tantum (admet prova en contra): en el cas d’un matrimoni amb un fill, la dona és la mare del nen i es pressuposa que el marit és el pare, però s’admet una prova en contrari. És a dir, partim que és d’una manera, però s’accepten proves que demostrin el contrari.

• Voluntat política: inclusions i exclusions. Les Corts Generals poden decidir que una determinada prestació quedi fora de la laboralitat, però també poden decidir que quedi dins.

Supòsits d'inclusió i exclusió

• Supòsit d’inclusió: treball domèstic (relació persona física amb persona física).
• Supòsit d’exclusió: petits transportistes.

Pressupòsits adjectius: Exclusions

Són prestacions de serveis que, segons la normativa, queden fora de l’àmbit de treball. Hi ha dos tipus:

• Declaratives: no són laborals.
• Constitutives: podrien ser laborals, però s’han exclòs (ex. transportistes).