Característiques i Impacte de la 2a Revolució Industrial

1. Descriu les característiques de les noves fonts d’energia de la 2a revolució industrial: l’electricitat i el petroli.

L’electricitat fa possible moure tot tipus de màquines en les fàbriques de manera barata i instantània. A més, fa possible el funcionament de nombrosos mitjans de transport (ferrocarril, metro, tramvia) i de comunicació (ràdio, telèfon, telègraf, cinema…).

El petroli es comença a extraure a mitjans del segle XIX, i fa possible que funcionen els automòbils i altres màquines, obtenir productes químics derivats i generar energia elèctrica.

2. Explica per què la indústria siderúrgica, química i elèctrica tenen tant d’èxit en la 2a revolució industrial.

I. Siderúrgica: Les innovacions tècniques fan possible produir molt més i molt barat.

II. Química: Matèries com el petroli i el cautxú s’utilitzen per fabricar combustibles, productes sintètics (goma, rodes, colorants...), medicaments, explosius i teixits, entre altres.

III. Elèctrica: Les empreses que controlen la producció i distribució elèctrica creixen moltíssim perquè fan possible el funcionament de fàbriques, mitjans de transport i mitjans de comunicació.

3. Detalla com funcionen les societats anònimes.

El capital de l’empresa es fracciona en participacions o accions que es negocien en la borsa i qui les compra es converteix en soci de l’empresa. Els beneficis de l’empresa es reparteixen entre els accionistes en proporció a quantes accions tinguin.

4. Per què els bancs són tan importants en aquesta època?

Perquè són la connexió econòmica entre els empresaris i els ciutadans. Els ciutadans guarden els seus diners al banc, i el banc fa inversions en diferents empreses i negocis. Igualment, les empreses guarden els seus diners als bancs i demanen prèstecs als bancs. És a dir, sense els bancs, la circulació dels diners seria molt més difícil. Aquest comportament s’anomena capitalisme financer.

5. Explica la diferència entre taylorisme i fordisme.

El taylorisme consisteix en què cada treballador fa una tasca xicoteta i cronometrada. El fordisme és una evolució del taylorisme, perquè no sols cronometra els treballadors en la seva tasca, sinó que mitjançant la cadena de muntatge porta el treball just davant d’ells, estalviant encara més temps. A banda, el fordisme aplica la producció en sèrie, és a dir, fabricar moltíssimes unitats d’un mateix producte amb les mateixes peces per abaixar els preus.

6. Explica la diferència entre càrtel i trust.

Càrtel: Vàries empreses que fabriquen el mateix producte s’associen per controlar la producció i la distribució d’eixe producte. Així aconsegueixen fixar el preu que els interessa i després es reparteixen els beneficis (ex.: empreses de neumàtics). Com que és del mateix nivell de producció, es diu que el càrtel és una organització horitzontal.

Trust: Totes les empreses que participen en el procés de producció d’un producte des del començament fins al final s’associen per controlar el mercat i eliminar la competència. Ex.: totes les empreses que fabriquen els diferents elements d’un cotxe, des dels cargols de ferro fins a la pintura del cotxe. Com que és de diferents nivells de producció, es diu que el trust és una organització vertical.

7. Defineix què és un holding.

Una empresa compra accions de moltes empreses per tenir moltes inversions actives al seu abast.

12. Explica la diferència entre igualtat jurídica i desigualtat social de la societat industrial.

Com que ja s’havia acabat l’antic règim, hi havia igualtat jurídica, és a dir, totes les persones eren jutjades per les mateixes lleis i jutges, i totes les persones tenien dret a accedir a qualsevol càrrec públic únicament pels seus mèrits, ningú no té privilegis legals.

Tot i això, a nivell social i econòmic la societat era molt desigual, perquè hi havia una minoria molt rica i una majoria molt pobre, i a més les dones continuaven sotmeses primer al pare i després al marit.

13. Quines són les classes socials de la societat industrial?

Classe alta (alta burgesia i aristocràcia), classe mitjana i classe baixa (camperols, obrers…).

14. Quins tipus de persones formaven l’alta burgesia?

L’alta burgesia estava formada per una minoria de persones amb un alt nivell econòmic, des de grans empresaris fins a alts funcionaris i alguns professionals d’èxit com metges, advocats o arquitectes.

15. Descriu l’estil de vida de l’alta burgesia.

Vivien als millors barris, en zones amb tots els serveis, en cases grans i luxoses. Anaven a molts espectacles per gaudir i per ser vistos (teatre, òpera), i estiuejaven en destinacions de luxe com grans cases a la platja o balnearis. Però s’esforçaven en demostrar que aquesta riquesa era fruit del seu propi esforç i qualitats personals.

16. Descriu l’estil de vida de l’aristocràcia.

L’aristocràcia havia perdut importància des que va desaparèixer l’antic règim i normalment no invertien en empreses ni negocis, però tot i això encara ocupaven la majoria dels càrrecs més importants del govern, l’exèrcit… L’alta burgesia volia imitar la seva manera de viure perquè ho consideraven un signe de distinció.

17. Descriu l’estil de vida de la classe mitjana o petita burgesia.

La classe mitjana o petita burgesia tenia suficients diners per viure sense problemes però no eren rics. En canvi, sí tenien una bona formació acadèmica o tècnica, la qual utilitzaven per ascendir laboralment i socialment. Per tant, pot ser classe mitjana des d’un mestre fins a un funcionari mitjà, un xicotet comerciant o un metge rural. Com que no tenien massa diners però sí formació, donaven molta importància al treball, l’estalvi i l’educació, però les seves opinions polítiques eren més bé conservadores.

18. Descriu les diferents situacions dels treballadors del camp en aquesta època.

Al nord i oest d’Europa sí hi havia camperols propietaris, però en el sud d’Europa eren majoria els jornalers que treballaven terres sense maquinària adequada i amb un salari molt baix, i en el centre i est d’Europa els camperols continuaven sent serfs fins a mitjans del S. XIX.

19. Descriu la situació dels obrers (proletariat) en aquesta època.

Eren persones que no havien pogut formar-se, eren treballadors poc qualificats i per això cobraven salaris molt baixos, treballaven moltes hores i amb unes condicions laborals molt deficients. Com que guanyaven tan pocs diners, els seus fills tampoc podien anar a escola molt de temps i també es convertien en treballadors poc qualificats, i per tant, igual que els seus pares, igual que els seus avis, etc., tenien un salari molt baix i treballaven moltes hores. Tota aquesta situació feia molt difícil que els obrers pogueren millorar les seves condicions de vida, era un cercle viciós.

20. Què entenem per moviment obrer?

El moviment obrer és el conjunt d’iniciatives col·lectives que dugueren a terme els treballadors assalariats per millorar les seves condicions.

21. En què consisteix el luddisme?

El luddisme consisteix en què els treballadors consideraven que la gran capacitat de treball de les màquines feia que els empresaris pagaren poc i tractaren malament els treballadors, i per això van començar a destruir màquines i cremar fàbriques. Actuaven en nom d’un personatge inventat, Nedd Ludd, per tal que no hi haguera responsables reals als quals empresonar.

22. Què entenem per cartisme?

El cartisme és un moviment de masses obreres britàniques que van escriure les seves peticions en un document conegut com “Carta del Poble”. En aquesta carta reclamaven sufragi universal i millora dels seus drets laborals. Es va desenvolupar entre 1838 i 1848.

23. Què són les Trade Unions?

Són sindicats britànics que reclamen millores salarials, reducció de la jornada laboral, supressió del treball infantil… utilitzant la vaga com a principal mesura de pressió contra els empresaris. Les Trade Unions no es van legalitzar definitivament fins a 1871 (Trade Union Act).

24. Relaciona els següents conceptes: Marxisme – Engels – Manifest – lluita de classes – opressors – oprimits - burgesia - obrers.

Karl Marx i Friedrich Engels publiquen en 1848 un text, el “Manifest Comunista”, on afirmen que al llarg de tota la Història hi ha gent opressora que controla tots els recursos econòmics (mitjans de producció) i gent oprimida que ha d’obeir als que controlen els mitjans de producció si volen sobreviure. En aquesta època, els opressors eren els burgesos propietaris de les fàbriques que guanyaven molts diners i els oprimits eren els obrers que treballaven guanyant molt pocs diners. Marx i Engels anomenaven plusvàlua a la diferència entre la gran quantitat de diners que cobraven els empresaris i la poca quantitat de diners que guanyaven els obrers.

25. Què proposava Marx per acabar amb l’opressió?

Proposava fer una revolució amb diferents fases:

• Creació de partits socialistes obrers per estendre les idees socialistes.
• Revolució per llevar el poder als burgesos i donar-li-ho als treballadors.
• Dictadura transitoria del proletariat (treballadors) per regular la societat eliminant l’opressió.
• Societat comunista sense classes socials ni propietat privada.

26. Relaciona els següents conceptes: Anarquisme – oposaven – estat – associacions voluntàries – col·lectivització – partits polítics – acció sindical – J. Proudhon – M. Bakunin.

Els anarquistes s’oposaven a qualsevol forma d’estat perquè opinaven que tot estat “tradicional” s’acabava corrompent. Per això, proposaven substituir els estats per associacions voluntàries de persones en les quals no hi haguera propietat privada (col·lectivització) i sobretot no hi haguera partits polítics que es pogueren corrompre. Per això, a diferència dels marxistes, es neguen a formar cap partit polític i a participar en eleccions. No obstant, sí tenien formes d’estendre la seva lluita com els sindicats i les vagues.

27. Què són les Internacionals Obreres?

Són associacions en què es coordinen a nivell internacional les accions en defensa dels treballadors. A poc a poc aconseguiran triomfs com la reducció de la jornada laboral o la prohibició del treball infantil.