Característiques i Gèneres de la Televisió i la Ràdio
Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 11,66 KB
Característiques:
1. A la TV hi ha programes d'ficció i de no-ficció.
2. Com al cinema, hi ha so, imatges, muntatges, guió...
3. Com al cinema, la mínima unitat d'expressió se l'anomena pla, després està la seqüència i després de la seqüència la narració, i s'utilitza el muntatge.
A la televisió hi ha actes, episodis, programes, hi ha blocs de producció amb professionals que treballen de manera independent controlats pel regidor. Hi ha escenes compostes per seqüències.
El programa és un número d'ordre.
Els programes poden ser diaris, setmanals... (periodicitat)
Blocs de producció: GH, hi ha diferents blocs de producció amb diferents professionals, un és la casa, l'altre el plató i el confessionari. Els blocs de producció elaboren matèria que recull els guionistes que persegueixen cadascun dels personatges, i aquest bloc de producció monta les escenes i dona idees als blocs de producció de plató perquè estimulin els familiars i els amics a barallar-se, i tots els blocs de producció estan controlats per un regidor que de vegades és el director del programa i que és qui tria el ritme, qui canvia la càmera, qui parla al locutor...
Les seqüències són els plans, i les escenes són les accions.
Guió:
1. Contextualitzar una acció en l'espai i el temps.
2. No donar de cop el guió, s'ha de mantenir l'interès alternant moments de pausa i de tensió narrativa.
3. Les pauses poden ser humorístiques, publicitàries...
Dintre del guió:
La Bíblia és un llençol sobre el qual es van dibuixant les trames argumentatives de cadascun dels personatges i és un document que permet el debat, conjunt de diferents guionistes. La Bíblia és el plantejament gràfic d'un story-line, que es va desenvolupant en el temps. S'han de tenir presents la personalitat dels personatges, els has de fer creïbles, i els diàlegs, veu en off...
No ficció:
- En directe o en diferit
- A EUA, des que Janet Jackson va ensenyar un pit a la final de la Super Bowl, les retransmissions en directe tenen uns segons de retard, per poder censurar.
- Tenen guió malgrat ser en directe per minimitzar imprevistos
Gèneres:
Informatius: Parlen de l'actualitat, en directe o diferit (Informe Semanal). La periodicitat varia, Informe Semanal és un cop a la setmana. Divendres, als informatius s'alterna la crònica amb l'opinió.
Culturals: Documentals, Días de Cine, Redes... singulars de divulgació o molt més especialitzats.
Esportius: Ritme i vocabulari propi, és subjectiu.
Educatius: Pasapalabra, El gran dictat, Saber i ganar. Concursos de divulgació.
De serveis: BTV, cerimònies retransmeses de diferents religions, serveis per als aturats (Aquí hay trabajo).
Varietats: Talk show (tertulians), premsa del cor, seccions d'actualitat.
D'humor: Tu cara me suena, Polònia.
Musicals: Eurovisión.
Publicitat: Són els anuncis entre mig del programa, falques dins d'un programa.
Taurins: Van ser prohibits en horari infantil, quan a Catalunya s'ha prohibit la festa, han tornat a programar els toros en horari infantil a Espanya.
Gèneres televisius:
En certa forma, tots els programes de televisió tenen un guió i intenten arribar a la majoria i són tan ficció com veritat. En televisió costa distingir entre ficció i no-ficció, fins i tot en els documentals i en els telenotícies.
Ficció:
Telefilm: Llargmetratges emesos per televisió, sovint del cinema.
Sèries: Es decideixen per temporades, són pel·lícules amb capítols, poden ser els mateixos personatges, una història cada capítol o diferents històries amb els mateixos personatges.
Culebrons: Telenovel·les normalment sud-americanes amb una estètica molt personal, amor-odi.
Sit comedy: (Comèdies de situació), històries quotidianes humorístiques, centrades en petites situacions humorístiques que s'acaben solucionant.
Telerrealitat: Terreny de la no ficció, quotidianitat, morbositat de mirar algú que no se sap mirar és l'atractiu, hi ha versions 24 h, online. Tot això parteix dels Estats Units amb programes com Bad Boys on es retransmetien delictes i persecucions en directe.
Reality Shows: Considerar la informació com un show reduint-la a anècdota (zàping, noche de impacto), la informació està sense contextualitzar.
El tractament superficial de la informació produeix una sensació d'impotència que provoca la passivitat.
Els professionals bàsics de la televisió són:
1) Càmeres: Que filmen.
2) Escaleta: Que controla el que cadascú ha de dir.
3) Directors: responsables de la coordinació.
4) Guionistes: que preveuen el que pot pasar disenyar guions, frases…
5) Realitzadorss: que estàn al devant de un munt de pantalles i decidéixen quina càmara punxar.
6) Atrezzistes: s´encarreguen de crear els ambients, el maquillatge el vestuari...
7) Tècnics de so, de il·luminació
Actualment alguns programes mostren també a aquests técnics.
8) Productors: la producció del programa posa els mitjans en la pre-producció i la post-produccio, perqué es pugui realitzar un programa.
9)Pre-producció: cercar recursos, patrocinis, lloga el material (tot el que es fa abans d´un programa)
10)Post producció: muntatge, efectes, so, rétols. Un cop que has grabathi ha material de rebuig amb els quals es poden fer “preses falses” fer pel·lícyles amb altres finals (el montatge de el director) o el makkng off.
Televisió interactiva:
·A partir dels anys 80 es popularitza el videocaset amb dos sistemes el VHS i el BETA (Sony) i la videocámara. Als anys 90 hi ha moltes millores en el so: Dolby, Dolby Sorround amb 5 0 7 canals, també esclata el DVD en el que el sorolld´imatge i de so es molt baix. Blu-ray, alta fidelitat del so, HD. L´experiéncia del cinema a casa es la principal competidora de el cinema.
·Als anys 50 aparéix la TV a EUA en blanc i negre i tenen 365 línies negres i les ombres eren quan s´ajuntaben aqueste línies i un tub catódic al buit.
Tricomania: vermell,verd, blau
·Anys 80 Sony amb la Trinitron introdueix el negre, i augmenten les polsades de la pantalla (en diagonal), també augmenta la definició amb el FULL HD i amb la pantalla plana.
Tipus de pantalla: plasma, LCD, Led 3D (amb ulleres o sense), pàntalles amb làser, la TV al móbil, equips portàtills.
Interactivitat: l´objectiu es que el telespectador deixi de ser un element pasiu.
missatges de l´espectador directament a la TV.
·TV a la carta (comprar un paquet de Tv i el pots veure quan vulguis).
·TV per ordinador, a Internet.
RÀDIO.
·La ràdio ha de suplir les imatges amb el so.
·La ràdio l´hi dona molta importància a la imaginació de l´espectador.
·L´espai cultural que avui ocupa la TV, abans l´ocubaba la ràdio l´aparell estaba al saló, la família sentia la ràdio noveles o programes de consells.
·La ràdio tenía un lloc simbólic a les famílies.
Característiques:
1.Unidireccionalitat:(1 direcció). El receptor no pot actuar com a emissor i viceversa.
2.Immediatesa: el missatge és més fluid que a la Tv, necesita menys post-producció i
en moments molt tensos es més fidel la rádio que la tele.
3.Inspira més confiança i credibilitat, perquè el receptor es fa a la mida de el locutor).
4.Irrepetibilitat: predomina el directe.
5.Claredat: el missatge ha de ser molt clar poc confús perquè normalment la ràdio s´alterna amb unes altres activitats. Missatge molt clar poc sovint la imatge.
6.Brevetat: fora silenci als 15 segons aproximadament la persona canvia de dial, no hi pot haver silencis.
7.Tonalitat de la veu: Les frases tenen una alta entonació. Utilitzen veus, sons ambientals, efectes de el so, la música, la sintonía és la cançó amb la qual es reconéix una emisora, ráfaga.
8.La ràdio es molt més barata que la Tv a l´hora de produir ,de manera que molts locutors començen a la ràdio i després es pasen a la Tv i en molts casos tornen a la ràdio.
·El dial és la frequencia d´ones en la que emet una emisora.
FORMATS
INFORMATIUS: immediatesa de el mitjà, necesita una post-producció.
Tipologies:
Flash informatiu: titulars molt breus durant 5 minuts com a molt, noticía incrustada a un programa .
Bulletí informatiu; una mica més extens que el flash-informatiu i no són titulars, pot tenir declaracions d´algun personatge.
Noticiari: programa específic radiofónic amb notícies més aprofundides poden ser contínus, del matí, de la nit... seccions internacionals, economía, esports cultura, meteorologia, trànsit al mati i succesos i ultimament entrevistes.
Magazine: tracta d´una forma relaxada des de la informació a la prensa groga (sensacionalista) amb diferents punts de vista, amb tertúlies, humor, entrevistes...
·El dinamisme alterna veus femenines i masculines i la internacionalitat que crea estats d´opinió.
Programes d´entreteniment: L´objectiu es atreure audiéncia pot barrejar-se amb varis géneres com el magazine (informatius, entreteniment). Hi ha de tots els géneres, els programes d´entreteniment solen tenir un locutor carismàtic amb credibilitat, capaç de dominar l´audiéncia.
Programes esportius: Poden ser en directe o diferits, a dintre d´un altre programa hi ha nocturns o només els diumenges. Locutors solen estar a l´estadi o a la ràdio. Els comentaristes poden ser ex- deportistes. Han de transmetre nervis i tensió per soplir la imatge.
Programes musicals; Fan rankings, diferent de la inversió amb les companyies cinematográfiques.
·Hi ha petites emisores lliures que ningú no paga.Moltes emissores s´especialitzen en géneres musicals, música electrónica, revival dels 80, ells no paguen per cançó paguen per quota a la SGAE. Hi ha programes musicals, aquestes emissores poden barrejar música continuament sense interrupció o fer presentacions de les peçes.
·Alguns programes tenen dedicatóries i estan molt próxims a l´audiéncia (Ràdio Teletaxi)
Formats de nit: sobretot de confidéncies (parlar per parlar, SER) i participació de la gent. Disculpes, declaracions, opinions, ajuts....