Característiques i funcions de l'empresa com a sistema

Un sistema pot definir-se com un conjunt d'elements interrelacionats dissenyat per a aconseguir un objectiu específic. L'empresa es defineix com un sistema ja que és un conjunt d'elements ordenats en una estructura organitzativa que exerceix funcions específiques per a aconseguir objectius comuns fixats en un pla.

Les característiques més importants de l'empresa com a sistema són les següents:

• 1) És un sistema obert al seu entorn (sistema econòmic, social, etc.), en el qual influeix i del qual rep influències. Aquest aspecte és tan important que per això serà desenvolupat amb més profunditat en els següents epígrafs.
• 2) Consta d'uns elements o subsistemes diferents que interactuen entre si. En aquesta interactuació, l'empresa és una organització en la qual el funcionament del conjunt és superior a la suma del funcionament de les parts (el tot és superior a la suma de les parts). A aquest fenomen se'n diu sinergia.
• 3) És un sistema global en el qual qualsevol influència sobre un dels seus elements repercuteix sobre els altres i sobre el conjunt del sistema.
• 4) És un sistema autoregulable. Si l'empresa es desvia dels seus objectius, s'inicia un procés de retroalimentació per a adaptar-se i mantindre un equilibri dinàmic amb el seu entorn.

Henri Fayol (enginyer i teòric de l'administració d'empreses) va classificar els processos de l'empresa en sis grups als quals va denominar funcions tècniques, comercials, financeres, de seguretat, comptables i administratives. Assenyala que aquestes són funcions bàsiques pel fet que existeixen en totes les empreses sense importar la seua activitat econòmica, grandària, origen del capital, etc., i que a més aquestes funcions tenen mútua dependència.

Un organigrama que consisteix en un esquema en el qual s'identifiquen els departaments que té l'empresa i les persones que fan les tasques en ella.

L'entorn general afecta per igual a totes les empreses d'una determinada societat a través de factors econòmics, demogràfics, polítics, etc. La seua influència en els resultats empresarials no sol ser tan important com la de l'entorn específic, encara que en alguns casos és decisiva.

L'entorn específic és l'entorn més pròxim. Afecta a cada empresa d'una manera concreta (és específic de cada empresa).

General: Factors econòmics, Factors demogràfics, Factors polític-legals, Factors mediambientals, Factors socioculturals,

Clients. El número i les característiques dels clients d'una empresa condicionen en gran manera la seua actuació. En primer lloc, no és el mateix oferir el producte directament als consumidors que fer-lo a altres empreses, ja que aquestes últimes prenen les decisions de manera molt més racional. També hi ha diferència en què els clients siguen pocs i de gran grandària o molts i xicotets. En el primer cas poden negociar i fins i tot imposar les seues condicions, com succeeix amb les grans superfícies comercials. Factors tecnològics.

• Proveïdors. Igual que en el cas dels clients, la grandària dels proveïdors i el grau de compliment dels seus compromisos determinen en part els resultats que obté l'empresa. Per exemple, si el proveïdor de fusta d'una fusteria es retarda en el lliurament d'una comanda, pot succeir que calga detindre la producció per falta de materials.
• Competidors. En el món empresarial actual, la competència és cada vegada major en número i en agressivitat. Moltes vegades els competidors condicionen el comportament d'una empresa. Per exemple, és molt comú fixar-se en el líder del mercat a l'hora de fixar els preus. Quants més competidors existisquen en un sector, major serà la rivalitat entre les empreses.

Intermediaris. En molts casos, les empreses depenen d'intermediaris per a fer arribar el producte als consumidors finals. Aquests poden ser majoristes, minoristes, distribuïdors, agents, etc. En alguns sectors aquests intermediaris tenen gran poder, la qual cosa influeix enormement en els ingressos que obtenen les empreses. Així succeeix en les empreses agrícoles, que reben un preu per la seua producció fins a deu vegades inferior al preu dels seus productes en el mercat. Uns altres com les relacions amb els sindicats, el control del govern sobre el sector, etc.

El número i les característiques dels clients d'una empresa condicionen en gran manera la seua actuació. En primer lloc, no és el mateix oferir el producte directament als consumidors que fer-lo a altres empreses, ja que aquestes últimes prenen les decisions de manera molt més racional. També hi ha diferència en què els clients siguen pocs i de gran grandària o molts i xicotets. En el primer cas poden negociar i fins i tot imposar les seues condicions, com succeeix amb les grans superfícies comercials.

Els productes substitutius són aquells que tenen el mateix ús o que satisfan una mateixa necessitat. Per exemple, són productes substitutius la margarina i la mantega, el sucre o la estèvia… són productes diferents però que compleixen, bàsicament, una mateixa funció.

La cultura empresarial és, en poques paraules, el conjunt de normes, valors, suposicions, creences, maneres d'actuar, pensar i sentir que comparteixen els membres d'una organització.

• Elements: Creences, Valors, Símbols, Comunicacions, Mites, Rituals, Llenguatge.

La identitat corporativa d'una empresa implica tots els detalls que defineixen la seua personalitat, tant en les qüestions intangibles (filosofia, valors, to i estil de comunicació) com en les qüestions tangibles (productes i serveis). Tot això, el tangible i l'intangible, ha de nàixer i créixer sota una mateixa idea o un mateix fil conductor per a consolidar una experiència de marca única.

La imatge corporativa es refereix exclusivament al llenguatge visual i delimita els recursos gràfics de la marca.

Els costos socials són despeses directes (o en algun cas indirectes) suportats sense compensació per persones alienes a l'empresa, a conseqüència de l'activitat d'aquesta. Ex: l'esgotament dels recursos que són insubstituïbles ens afectarà el cap dels anys, etc.

La responsabilitat social corporativa és un instrument perfecte per a impulsar l'avanç social, pel qual les empreses que vulguen realment ser competitives, hauran d'adoptar l'excel·lència tant pel que fa als seus empleats com pel que concerneix el medi ambient i a l'entorn.

L'ètica en els negocis trasllada els valors morals compartits en una societat a les organitzacions empresarials, que han de comportar-se de la manera que la societat en general considera correcte.

Gor Brundtland • Ser viable econòmicament. • Ser beneficiosa per a la societat. • Ser sostenible ambientalment i respectuosa amb l’entorn

El document que permet avaluar el compliment de la responsabilitat social d'una empresa durant un període de temps determinat és el balanç social.

Beneficis socials.- Generació de riquesa. - Creació de llocs de treball. - Aportacions a la comunitat (donacions, projectes de millora del medi ambient, etc.). - Reducció dels costos socials generats per altres empreses.