Característiques i Estructura de l'Antic Règim Europeu

Què és l'Antic Règim?

L'Antic Règim és el conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les monarquies europees del segle XVIII.

Tres característiques principals:

• Societat estamental d'origen feudal.
• Sistema econòmic basat en el sector primari (l'agricultura), en el qual el comerç guanyava cada vegada més importància.
• Monarquia absoluta com a sistema polític, basada en la concentració del poder pel rei i la centralització del sistema administratiu.

Al llarg del segle XVIII, els monarques es van veure influïts per les idees de la Il·lustració i van evolucionar cap a fórmules més avançades, que van donar lloc al despotisme il·lustrat.

La Societat Estamental: Estructura i Privilegis

La societat estamental era la forma d'organització social característica de l'Antic Règim. S'havia originat durant l'edat mitjana i dividia la societat en tres ordres o estaments: clergat, noblesa i poble pla.

Dues característiques clau:

• L'immobilisme vertical, pel qual un representant del poble pla no podia ascendir i pertànyer a la noblesa, tret d'algunes excepcions.
• L'existència del privilegi, que permetia a la noblesa i al clergat tenir beneficis com no pagar impostos (i fins i tot poder cobrar-ne), rebre els drets senyorials als seus territoris, gaudir de lleis particulars, etc.

El Règim Senyorial

El règim senyorial era el sistema pel qual els camperols treballaven a les senyories, terres pertanyents a la noblesa i al clergat, a canvi d'unes rendes. Els senyors, a més, exercien la seva jurisdicció en aquest territori.

L'Economia de l'Antic Règim: Predomini Agrari

La característica més destacable de l'economia de l'Antic Règim era el predomini de les activitats del sector primari, en especial l'agricultura i la ramaderia, i el creixement gradual i constant del comerç i la indústria.

L'Hegemonia del Sector Primari i les Crisis

En el segle XVIII, la major part de la població es dedicava a l'agricultura. Era una producció de subsistència, però també s'hi conreaven productes destinats al comerç. L'agricultura continuava depenent molt del clima, per aquesta raó hi havia periòdicament crisis de subsistència, períodes de fam en què creixien les tensions socials.

Les terres de la noblesa no es dividien mai a causa dels mayorazgos, llei que obligava a transmetre tot el patrimoni al fill més gran del senyor; per això, les terres cada vegada eren més extenses i difícils d'administrar. Una part de les terres del clergat, les mans mortes, tampoc es podien vendre, ja que estaven sota la protecció directa del rei, i a vegades ni tan sols eren explotades.

Els camperols que no posseïen terres estaven sotmesos al règim senyorial, sent serfs d'un senyor. El senyor els permetia treballar una part de les terres per a poder alimentar-se i, a canvi, els camperols havien de treballar gratuïtament les terres del senyor certs dies cada setmana i pagar-li una renda. D'altra banda, els camperols havien de pagar altres impostos a l'Església i a la monarquia. Això creava un descontentament al camp, que avançava en paral·lel al descontentament de la burgesia.

El Desenvolupament de la Indústria i el Comerç

La Indústria Impulsada per la Monarquia

La indústria de l'Antic Règim va ser impulsada pels reis, ja que les classes que concentraven el capital no invertien en la indústria i preferien fer-ho en terres. La burgesia tampoc podia invertir amb facilitat el seu capital en la indústria, perquè els gremis controlaven la producció i dificultaven les innovacions.

La monarquia va intentar renovar el sistema productiu i amb aquesta finalitat va crear reials fàbriques. Però aquestes instal·lacions eren més aviat grans tallers artesans i no indústries modernes, ja que:

• Estaven centrades en la producció d'armes o d'articles de luxe per al consum de les elits.
• No s'hi feia servir maquinària ni formes modernes de producció.

El Comerç Exterior i Interior

El comerç exterior havia crescut gràcies al desenvolupament dels intercanvis entre Europa i Amèrica. La monarquia concedia el monopoli del comerç amb una zona a una determinada companyia comercial. D'aquesta manera, els propietaris de la companyia i la Corona obtenien grans beneficis.

D'altra banda, el comerç interior tenia problemes a causa de:

• El control dels gremis.
• La pervivència de pesos i mesures regionals diferents.
• L'existència de duanes interiors, circumstància que dificultava l'intercanvi de productes entre les diverses regions d'un mateix país.

L'activitat comercial va permetre a la burgesia enriquir-se i guanyar influència social.