Característiques estil romà imperial

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,49 KB

COLOSSEU

gif;base64,R0lGODlhAQACAHcAMSH+GlNvZnR3Y

Fitxa Tècnica

  • Nom edifici: Colosseu
  • Autors: desconegut
  • Cronologia: 72-80dC o s.I dC
  • Estil: ROMà imperial
  • Tipologia: lúdic
  • Materials: formigó, pedra, maó i marbre detravertí
  • Localització: Fòrum de Roma

Context històric

Ens trobem al s.I dC. És l’època de l’Imperi ROMà i l’edifici es va construir en època de l’emperador és Flavi Vespesià. Tot i així no el va inaugurar ell, sinó l’emperador Tit. L’edifici es va acabar en època de Domicià, ja que va afegir un quart pis.

Davant la necessitat de controlar tot el territori, apareix l’Imperi. Es basa en la figura de l’Emperador, que concentra tots els poders (tant civil, militar com religiós). Malgrat això, el territori és tant ampli que l’emperador no arriba a cobrir totes les necessitats. Per aquest motiu Roma es divideix en províncies que seran controlades per governadors.

La Pax Romana apareix durant el s.I-II dC. És l’època d’expansió, prosperitat econòmica i desenvolupament cultural. Octaví August -primer emperador ROMàpromou i aconsegueix la pacificació entre Hispània i Gàl·lia, annexionant aquests dos territoris a l’Imperi. Per tant, hi ha pocs enfrontaments bèl·lics i és una època de Pau.

Una característica important de l’època imperial és la Romanització. És la transmissió a tots els territoris conquerits els mateixos trets polítics, econòmics i socials.

És un dels edificis més importants de Roma i va estar en actiu fins la caiguda de l’Imperi, el 476dC. Va caure en desús i dos terratrèmols van provocar una ruïna parcial. Degut a això, durant el Renaixement es va convertir en una cantera de marbre per als artistes.

Context cultural

Roma va ser una ciutat-estat situada al centre d’Itàlia. Rep influències dels grecs i dels etruscos, afegint la lògica i el pragmatisme d’un poble guerrer.

Tenen una gran preocupació per l’expansió colonial i per aquest motiu l’art estarà al servei de la ideologia política i del poder. La societat romana estava jerarquitzada en:

  1. Patricis: benestants
  2. Plebeus: poble
  3. Esclaus

Era una societat amb religió politeista. Hereten la mitologia grega i la llatinitzen. Reben culte als lars, que són les divinitats que protegien a la família, situades usualment al laràrium.

Són fidels a Roma i a l’Emperador -li fan culte, era considerat d’origen diví-.

L’autor de l’obra és desconegut.

Anàlisi formal

Estil

  • Funcionalitat, flexibilitat (que es pugui utilitzar de diferents maneres) i rapidesa
  • Funció de servei públic.
  • Simetria
  • Colossalisme
  • Ordres arquitectònics
    • Grecs (dòric, jònic, corinti)

○    Toscà

○    Compost

  • Avenços tècnics:
    • Opus caementicium: aigua, sorra i pedres.

○   Arcs/ voltes/ Cúpules

  • Materials
    • Pedra i maó: edificis

○   Marbre: columnes i revestiments de luxe

Espai exterior

Elements sustentadors: pilars fets de marbre de travertí i arcs de descàrrega que condueixen el pes als pilars.

Elements sustentats: càvea. Estava pensada per aguantar el pes de 50.000 persones. Per aquest motiu la base constructiva de l’edifici és forta i la part superior no tant.

Descripció façana: Quatre pisos d’alçada. Tres d’ells tenen arcs de mig punt (80 arcs per pis) i l’últim pis està format per un mur amb petites obertures.

A cada un dels arcs hi ha com a decoració columnes als laterals. No són elements sustentadors, sinó decoratius. A més a més, al llarg dels pisos es dóna una superposició dels ordres arquitectònics. Al pis de baix hi ha ordre toscà, al segon pis ordre jònic i al tercer pis ordre corinti. Al quart pis, en canvi, no hi ha columnes sinó pilastres (pilar adossat al mur) amb capitell corinti. Aquestes tampoc sustenten res, són decoratives.

Sobre les columnes hi ha entaulaments que separen els diferents pisos.

Per les arcades del primer pis la gent accedia a l’edifici, era l’entrada. En el segon i el tercer pis les arcades eren cegues i contenien escultures decoratives.

A sobre de l’àtic hi havien 240 pals de fusta que subjectaven el velarium, una tela que protegia els espectadors del Sol i la pluja.

Decoració: Recobert de marbre de travertí i escultures als arcs. Entaulament i columnes. Avui dia, el marbre només el podem trobar en una part de l’edifici.

Espai interior

La planta del Colosseu és en forma el·líptica.

Hi podem distingir diferents parts: càvea, vomitoris, arena i hipogeu.

L’interior de l’edifici era un conjunt de passadissos circulars que tenien rampes i escales que donaven accés als vomitoris i per tant, a les grades. Estaven formats per arcs de mig punt i voltes de canó que repartien el pes als arcs externs.

L’hipogeu era el soterrani. S’organitzava en dos nivells i era un espai flexible. Hi havia un seguit de murs que creaven espais que podien ser canviants. Amb bigues de fusta podien crear estructures segons la funció per la que es necessitava el Colosseu. També s’hi podien trobar gàbies d’animals, cel·les de gladiadors, carros, cascs, infermeria... Tot el material necessari per les representacions.

A l’arena hi havia “trampilles” per on pujaven i sortien les feres gràcies a un sistema de politges. Donava la impressió que sortissin els animals del no-res, camuflats per el núvol de pols que generava la “trampilla” a l’obrir-se. Era com els efectes especials de l’època.

Relació amb l’entorn

Situat al Fòrum de Roma, al costat dels edificis més importants de la ciutat. En el seu dia, es va construir en una zona inundable ja que estava situat entre dos turons. El recinte on es va construir va ser en els jardins de la casa de Neró, a la Domus Àurea. Els romans, però, van crear un seguir de canonades i desaigües que s’emportaven l’aigua.

Avui dia és una rotonda, fent que el seu manteniment sigui molt més important i freqüent per cuidar la seva presentació.

El nom de Colosseu prové de la seva mida i perquè es va construir a sobre el llac on hi havia una escultura de Neró.

Anàlisi conceptual

Funció lúdica. Funció d’entretenir al poble amb lluites o representacions navals. Era un edifici públic.

El poble seia a la càvea en funció de l’estatus social (la classe baixa estava a la part superior i la classe alta a la part baixa de l’amfiteatre).

També tenia funció política i propagandística. L’emperador volia guanyar-se al poble i amb la construcció de l’edifici se li dóna importància a la seva figura.

Al ser un edifici funcional, no té un significat propi.

Models i influències

Models

  • edifici originari dels romans
  • inspiració dels teatres grecs Influències
  • Estètica: Renaixement (els pisos es decoraran amb pilastres i superposaran els estils)
  • Funcionalitat: estadis d’avui dia

Altres obres

  • Amfiteatre de Tarragona
  • Amfiteatre de Nimes

Entradas relacionadas: