Característiques de l'escola d'Atenes, de rafael

 escola de Atenes

el context cronològic, 

  s. XVI Itàlia i el Papat:  Itàlia és una expressió geogràfica, està dividida terriorialment i dominada per diferents senyors (ex: el Papa) i potències extrangeres (França, Espanya).  El Papat és el gran poder d’Itàlia que controla diversos estats i disposa d’exèrcits, és per tant, un senyor espiritual i terrenal.  El Papat participa d’un perillós joc d’aliances internacionals. Amb els reis catòlics (període de l’obra de Bramante i Rafael) hi haurà aliança amb Espanya per part del papa Alexandre VI Borgia. En temps del papa Juli II della Rovere, s’aliarà amb França i això desencadenarà el sacco di Roma (1527) amb Carles I i V d’Alemanya.  Juli II della Rovere (1443-1516):   El papa della Rovere es comporta com un príncep renaixentista, dirigint els exèrcits papals i finançant les arts per embellir Roma i el Vaticà.  Contractarà els millors artístes de l’època (Mecenatge de Miquel Àngel i Rafael) i impulsarà un programa d’obres que recuperaran l’esplendor de Roma.   La seva política el portarà a tenir problemes amb Espanya ja en temps de Ferran el catòlic. 

 Rafael  (1483-1520):   Es va formar com a pintor al taller d’Il Perugino, un pintor que destacava per reproduir escenes plenes de llum, serenitat i harmonia.   Rafael va ser un deixeble excel·lent d’Il Perugino però també va saber aprendre dels dos grans genis florentins del moment: Leonardo da Vinci (sfumato, composició)
I Miquel Àngel (anatomia).   Rafael fou el tercer gran geni de la pintura.
El seu caràcter amable el féu ideal pels mecenes i, de fet, la seva pintura reprodueix fidelment aquest caràcter serè, equilibrat i harmoniós. Serà ell qui establirà el cànon de la pintura acadèmica d’enorme influència fins el Segle XIX a Europa (influència sobre els artistes barrocs com Carracci, Poussin i contemporanis com Ingrés).   

estil pertany l’obra 

 Renaixement (Cinquecento)  Humanisme: retorn als clàssics com mostren figures com ara Erasme de Rotterdam, Dante, Petrarca i Bocaccio.  Antropocentrisme: La finalitat última de l’univers és l’home. Època racionalista i optimista, com ho va ser l’època clàssica grega.  Pintura: Ús de la simetria en les composicions;
perspectiva geomètrica; formes dibuixístiques.  Escultura: Unifacialitat (únic punt de vista); ús del marbre; escultures d’un sol bloc.  Arquitectura: Mesures antropocèntriques; modulació de l’espai. 

  Característiques formals:  Predomini del dibuix sobre el color (formes dibuixístiques). Rafael aconsegueix perfilar cada detall i cada rostre de la pintura amb una precisió excepcional.  Marcat dinamisme, aconseguit a través de la perfecta captació dels gestos, expressions i moviments de les figures. Malgrat aquest moviment general, Rafael assoleix un extraordinari equilibri formal. Cada gest sembla correspondre a un altre, res és confús o imprecís.  Marcat Naturalisme en la recreació anatòmica del cos (en moviment i des de qualsevol posició, com havia fet M. Àngel) i captació de les personalitats i les idees a través del gest i l’actitud.  Aparició del retrat en els personatges. Plató és Leonardo da Vinci i Heràclit, Miquel Àngel.  Paleta clara, de colors molt variats però sense clarobscur.

 La llum és diàfana, sense focus, s’escampa per tot el quadre en una bonica al·legoria de la llum de la raó renaixentista (optimista). 

 Característiques compositives:  Aquest quadre és un excepcional exemple de composició renaixentista. Rafael va destacar en aquest àmbit interioritzant les lliçons de Leonardo da Vinci.  Composició tancada, no unitària, simètrica, clara i en superfície.  Ús de la perspectiva lineal.  Disposició dels diferents grups de personatges de manera simètrica, deixant un espai buit central, en el que apareixen els dos protagonistes principals.  Plató i Aristòtil es troben en el punt de fuga de la perspectiva linial. Ells dos esdevenen el centre a partir del qual s’ordena tota la composició. L’arquitectura reforça aquesta perspectiva linial. De fet, hi ha una curiosa contraposició entre la fredor de l’arquitectura i el vitalisme dels filòsofs. 

 Tècnica i suport:   Tècnica del fresc. Aquesta tècnica s’utilitza per la pintura mural, com és el cas de l’escola d’Atenes de Rafael. Els condicionants són: 1. Desfer el color (pigments en pòlvora) amb aigua. 2. Pintar sobre l’enlluit (aplicat a parts iguals amb sorra fina, calç i pols fina de marbre) mentre encara és humit. 3. Assecament lent i uniforme. 4. Colors d’origen  mineral que resisteixen millor l’acció càustica de la calç. 5. Avantatges: La seva gran durada i resistència. 6. Inconvenient: Cal pintar ràpid mentre l’enlluit no s’ha assecat. No permet correccions. 7. Història: Els grecs i els romans són els primers en utilitzar aquesta tècnica (els egípcis no la coneixien).   La pinzellada no es percep sobre l’enlluit de la paret. 

  Tema i significat:  Rafael representa un complex programa iconogràfic en el que apareixen els més importants representants de les arts liberals, la filosofia i les ciències clàssiques, com a metàfora de l’esperit cultural de Renaixement.  La composició esdevé una jerarquització de la filosofia antiga. Disposats en diferents grups, tots els personatges es situen al voltant de Plató i Aristòtil, considerats els més 

grans. Plató assenyalant el cel representa l’idealisme i Aristòtil amb la mà plana representa el Realisme.   Iconografia:  Al voltant dels 2 filòsofs principals apareixen tot un seguit de figures molt importants que alguns historiadors consideren que representen les 7 arts liberals (Gramàtica, Retòrica, Dialèctica, Geometria, Aritmètica, Astronomia i Música): 1. Sócrates, vestit de verd i xerrant amb els joves energicament. 2. Pitàgores, assegut a l’extrem inferior esquerre, llegint un llibre. 3. Heràclit, amb els trets facials de M. Àngel, assegut pensatiu a les escales. 4. Euclides, que mesura amb compàs, mentre allíçona als seus deixebles. 5. Zoroastre, amb l’esfera terrestre. 6. Ptolomeu, amb el globus terraqüi. 7. Diògenes, assegut de manera indolent a les escales. 8. El mateix Rafael s’autoretrata amb un barret negre mirant a l’espectador a l’extrem inferior dret.   Funció: Decorativa.   Rafael decora les estances papals i, seguint el programa renaixentista, referma els valors de la cultura i la ciència antiga.