Característiques de l'Estat de Dret: Constitució, Separació de Poders i Drets Fonamentals

Característiques de l'Estat de Dret:

• Constitució com a norma suprema de tot l'ordenament jurídic. Manifestació de l'imperi de la llei. (art. 9.1 CE)
• Separació de poders. Es manifesta en l'organització institucional que crea la CE. Poders creats i regulats en diferents títols: el cap de l'Estat, les Corts Generals, el Govern i l'Administració, el Poder Judicial, el Tribunal Constitucional. I en una organització vertical: l'Estat central, les comunitats autònomes, les províncies i els municipis. Són poders i institucions independents, però que es relacionen constituint el sistema de l'Estat.
• El reconeixement de drets, deures fonamentals i llibertats, i drets socials i prestacionals (Títol I). Figura de la 'reserva de llei' de regulació dels drets, i el sistema de protecció i garantia jurisdiccional d'aquests drets (art. 53 CE).
• Garanteix els drets dels ciutadans per la via del recurs d'emparament.

Principis constitucionals: Estat social i democràtic de dret

• Verifica l'adequada distribució de competències entre l'Estat i les Comunitats Autònomes (recurs d'inconstitucionalitat i conflicte de competències).
• Poder Judicial independent. Responsabilitat dels poders públics enfront als ciutadans.
• Atribució de la funció jurisdiccional al Poder Judicial. Independència dels jutges i tribunals respecte dels altres poders de l'Estat, cosa que es manifesta en l'existència d'un òrgan de govern propi: el Consejo General del Poder Judicial (art. 122 CE).
• Sotmetiment de l'Administració a la llei i al dret (art. 103, 106 CE). Control de la legalitat administrativa per part del poder judicial.
• És la norma que disposa les categories normatives (tipus de normes) i els procediments d'aprovació.
• El TC vetlla per l'adequació de tot l'ordenament a la CE (recurs d'inconstitucionalitat)

L'Estat social

1) L'art. 1.1 CE, en proclamar que Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret.

2) La igualtat formal de l'art. 14 CE es completa amb l'obligació als poders públics de promoure la igualtat material de l'art. 9.2 CE.

3) El reconeixement dels anomenats 'drets socials prestacionals': dret a l'educació (art. 27 CE), dret a la lliure sindicació (art. 28 CE), dret a la negociació col·lectiva i als conflictes col·lectius (art. 37 CE).

4) Els principis rectors de la política social i econòmica (art. 39 a 52 CE). Sistema de garantia dels principis socials i econòmics previst a l'art. 53.3 CE, cosa que els converteix en drets subjectius.

5) El reconeixement constitucional dels sindicats i associacions plurals (art. 7 CE).

L'Estat democràtic

1) La sobirania nacional: L'art. 1.2 CE en disposar que 'la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat'. La font de la legitimitat del poder la dona el poble espanyol.

2) El pluralisme polític: Espanya, doncs, és una democràcia plural en el sentit més ampli, ja que aquest pluralisme es concreta en el reconeixement dels partits polítics (art. 6 CE), en el reconeixement de la llibertat ideològica i religiosa (art. 16 CE, llibertat d'associació i sindicació (art. 7, 22 CE), la participació política, la participació plural en els procediments parlamentaris d'aprovació de normes legislatives i altres acords (art. 66.2, 79.2 CE, entre altres, i normes de procediment legislatiu dels Reglaments de les cambres, que garanteixen la participació de tots els grups polítics i garanteixen la deliberació plural).

3) La participació ciutadana o democràcia representativa: la participació ciutadana com a principi constitucional (art. 9.2 in fine CE i la participació ciutadana (directa o per mitjà de representants) reconeguda com a dret fonamental (art. 23.1 i 2 CE), reconeguda en la iniciativa legislativa popular (art. 87.3 CE) o en el referèndum (art. 92 CE).

Principi d'autonomia

PODER POLÍTIC, D'AUTOGOVERN-->NO SOBIRANIA-->ESTAT DESCENTRALITZAT

RECONEIXEMENT HISTÒRIC IDENTITATS NACIONALS

Altres principis. Principi d'autonomia i principi d'integració europea

L'autonomia política faculta les CA a establir un sistema propi d'institucions, formar-se un ordenament jurídic propi (integrat en el de l'Estat) encapçalat per un Estatut. Impulsar polítiques pròpies d'acord amb les seves competències, tenir capacitat financera per tenir i gestionar impostos propis (Transmissions patrimonials i AJD, Successions i donacions, habitatges buits, emissions gasos contaminants)

Principi integració europea

Mediante la ley orgánica se podrá autorizar la celebración de tratados por los que se atribuya a una organización o institución internacional el ejercicio de competencias derivadas de la Constitución.

La cessió de l'exercici de competències té uns límits materials derivats de la propia CE com són el respecte a la sobirania, a les estructures de l'estat, els principis fonamentals i els valors.