Característiques dels enjardinaments islàmics, jardineria oriental i jardins clàssics de França

Característiques dels enjardinaments islàmics

• Jardí tancat i rebaixat per no acotar-se

• L'ostentació es a l'interior, no a l'exterior

No hi ha estatuària

• L'aigua refresca l'edifici i produeix sons

• La vegetació produeix fruits saborosos i aromes i els arbres exòtics s'importen de l'Orient.

• Els colors de les flors i les fulles són un ornament del jardí

• Pous i aigua funcional, refrescant, decorativa i condicionadora de microclima. Aljubs o safareigs coberts (jardins que pels seus baixos flueixen dos rierols)

• També hi ha emparrats

Jardineria Oriental

La jardineria xinesa és contemplativa i poc intervencionista, és la pròpia natura recomposta en la seva part física i quelcom treballada en la seva part vegetal. La meditació requereix un espai poc canviant on el temps no sigui detectable i la quietud sigui dominant.

Els jardins de la maduresa, més enllà dels 50 anys, són els jardins de la reflexió, de la comprensió, de l'enteniment. 'Jardí dels plaers de la solitud'

WABISABI: Wabi fa referència a un tipus de bellesa transcendental aconseguida a través de la imperfecció subtil. Sabi: la bellesa que arriba amb el temps.

Interpretació dels Jardins clàssics de França Barroc i Rococó

La paraula infinit entrava dins els jardins i es materialitzava visualment en el punt de perspectiva.

Amb la perspectiva a ras de sol es poden obtenir efectes d'una gran majestat, donat que l'espai sencer entra ara dins l'espai visual i es perd a l'horitzó.

Es fan canals o passejos que s'eixamplen sobre el mateix eix en allunyar-se, i s'obté l'anomenat efecte de 'perspectiva ralentitzada' i al revés s'obté la impressió de que les distàncies s'allarguen per efecte de l'anomenada 'perspectiva accelerada'.

La línia d'horitzó està en el camp visual, perspectiva rasant, mentre en el jardí renaixentista es visualitza de dalt a baix, però al final del renaixement trobem jardins que són per a mirar de baix a dalt, que cerquen el cel, que llancen el punt de fuga, com a villa Garzoni o Raixa amb Apol·lo.

Els dissenys de Le Nôtrea.- la casa és una part del jardí o d'una gran composició conjunta. b.- parterres d'aigua, no sols per fonts sinó també amb superfícies llises, per a reflectir el cel o les cases des de punts concrets de visualització. c.- avingudes indefinides per a remarcar la grandiositat i el poder de la propietat. d.- visuals àmplies i inacabables, i sovint trucades pel mateix motiu anterior. e.- comprensió immediata de l'estructura del projecte, la qual cosa provoca assossec o resta la intranquil·litat durant el passeig. f.- elements sorpresa als laterals, on hi has d'anar aposta per a trobar emocions o el reciclat jardí secret. g.- col·laboració artística de l'estatuària i enginyeria hidràulica per a fonts. h.- el jardí i l'edificació són la vasa i el passepartout de la imatge d'ostentació del propietari que es situa al punt de perspectiva. i.- tot plegat ha d'esser una gran escenificació entre obres d'art que són l'expressió dels plaers de la vida. **El uso de amplias avenidas y perspectivas, tanto desde el palacio como hacia el, es una de las características fundamentales del jardín barroco

Jardins i cases de Mallorca: Aspectes generals que es repeteixen.

* Disseny majoritàriament italianitzant, amb eix central i elevació de les cases, jardí en marjades

* Zona productiva al pla i zona forestal per sobre de les cases.

* L'enjardinament no sols és exclusió dels voltants de la casa, també s'introdueix a la zona forestal la agrícola i a les zones de menor cota o afloraments de l'aigua.

* Casal amb clastra i loggies.

* Jardí amb llacuna, pèrgoles, passeigs arbrats, elements d'aigua a la clastra.

* Plantacions amb xiprer, lledoner, fassers, arbres de l'amor, pins, cítrics.. arbusts com marfull i labiades a més de garballó enfiladises per a pergola, jeremí, glicinies clívies, nefrolepis, acants, syringas bulboses com esternbèrgia, lilium, narcisos, frexedies, crocus, iris, leucojum, allium...