Característiques dels Cordats: Cefalocordats, Urocordats i Vertebrats

Subfílum Cefalocordats

• Notocorda: Estructura flexible en forma de vareta que s'estén al llarg del cos. Primera part de l'endoesquelet que apareix en l'embrió. És un eix per a la inserció de la musculatura i permet el moviment ondulatori. En la majoria de vertebrats és reemplaçada per vèrtebres.
• Cordó nerviós tubular, simple i dorsal: A diferència dels invertebrats, el cordó nerviós és dorsal. L'extrem anterior s'eixampla per formar el cervell. Està protegit per les vèrtebres i el cervell per un crani ossi.
• Fenedures faríngies: Obertures que comuniquen l'exterior amb la cavitat de la faringe. Van sorgir com a sistema d'alimentació per filtració en organismes aquàtics. Aquestes adaptacions van conduir a les brànquies internes, convertint la faringe d'un òrgan filtrador a un de respirador.
• Cua postanal: Proporciona mobilitat a les larves de vida lliure.

Subfílum Urocordats (Tunicats)

• També anomenats tunicats per la túnica resistent i inert que recobreix els seus cossos i que conté cel·lulosa.
• La majoria són sèssils en la fase adulta, però n'existeixen de vida lliure.
• Els adults són cordats altament especialitzats. En la seva metamorfosi perden la notocorda i la cua, i el cordó nerviós dorsal queda reduït a un simple gangli.

Subfílum Vertebrats (Craniats)

Tenen una coberta òssia o cartilaginosa de l'encèfal (crani), però no tots tenen vèrtebres (com els peixos sense mandíbules).

Adaptacions que han guiat l'evolució dels vertebrats:

• Modificacions musculoesquelètiques: Permeten una mida corporal gairebé il·limitada i aporten molta mobilitat als individus.
• Millores fisiològiques: En els sistemes digestiu, respiratori, circulatori i excretor per satisfer majors necessitats metabòliques.
• Desenvolupament de l'encèfal i sistema sensorial: Necessaris per al canvi de vida filtradora a depredadora. Aquest canvi necessitava controls integrats (sensorials i motors) per a la localització i captura de les preses. L'extrem anterior del cordó nerviós es va eixamplar per formar un cervell tripartit, protegit per un crani cartilaginós o ossi. Es van desenvolupar òrgans sensorials externs per captar senyals: ulls amb lents i retines invertides, receptors de pressió (vibracions i sons), receptors químics (gust i olfacte) i electroreceptors.
• Gens HOX: Duplicació i modificació d'aquests gens reguladors del desenvolupament.

Ostracoderms: Primers vertebrats sense mandíbules

• Fòssils de peixos cuirassats.
• Mostren característiques dels vertebrats: cor, ulls parells i vèrtebres rudimentàries.
• No tenien aletes parelles i estaven recoberts d'os, per la qual cosa el seu moviment devia ser lent i poc eficaç, però suficient per subsistir com a depredadors o filtradors de fons.

Classe Mixins

• Grup exclusivament marí; s'alimenten d'animals morts o moribunds, anèl·lids, mol·luscs i crustacis.
• No són paràsits com les llamprees; són depredadors i carronyers.
• Produeixen una gran quantitat de mucositat viscosa com a mecanisme de defensa.
• A diferència dels altres vertebrats, els fluids corporals dels mixins estan en equilibri osmòtic amb l'aigua de mar.
• Esquelet fibrós i cartilaginós.

Classe Petromizonts (Llamprees)

• Animals marins, però la majoria ascendeixen als rius (aigües dolces) per reproduir-se (anàdroms).
• Cos anguil·liforme (semblant a una anguila) de secció rodona.
• Una o dues aletes dorsals; sense apèndixs parells.
• Esquelet fibrós i cartilaginós.
• Fluids corporals regulats iònicament i osmòticament (osmoregulació).
• Ulls ben desenvolupats en l'adult.
• Disc oral en forma de ventosa proveït de dents còrnies ben desenvolupades, adaptat per a la succió i, en moltes espècies, per al parasitisme.