Característiques del Teatre Català Contemporani

Característiques de l'escriptura teatral actual: Teatre a partir dels anys 60, 1975-epígons del teatre polític/nova concepció teatral col·lectiva/1975-1985-progressiva institucionalització del gènere i, posteriorment, aparició i consolidació d'una generació d'autors. Teatre col·lectiu dels anys 60, espectacular, imaginatiu i teatralitat de l'espectacle. Nou teatre, no sempre amb un text previ pensat per un autor, buscava la visualitat, l'espectacle, i la mescla amb altres manifestacions artístiques. Muntatges de creació col·lectiva. Grups: Joglars, Comediants... Anys 80, recuperació del teatre de text i autor. Es manté una producció de la dramatúrgia no textual. Difusió de dramaturgs estrangers o evolució d'autors anteriors amb força i originalitat: Josep Maria Benet i Jornet i Rodolf Sirera han evolucionat i mantingut una coherència amb la producció anterior, oferint aspectes de les tendències més actuals. Anys 90, nova producció de dramaturgs, tractament temàtic que va de la col·lectivitat a la problemàtica de l'individu. Temes: crisi de parella, solitud, envelliment... Tècniques: introducció de monòlegs o diàlegs escindits. Tendències: vessant còmica, humor com a instrument d'investigació, escepticisme sobre la realitat. Tendència a un teatre de la paraula, que retrata la quotidianitat urbana, l'ansietat i la incomprensió, personatges que viuen la devastació del temps i l'enfonsament de les il·lusions. La forma dramàtica ha tendit a una narrativa antirrealista pròpia de concepcions artístiques postmodernes.

Josep Maria Benet i Jornet: Dramaturg, guionista televisiu. Autor més rellevant del teatre català des de 1963. Exemplifica l'evolució del teatre des del realisme dels anys 70 fins als 90. Diverses influències temàtiques i tècniques, diferents tendències i adaptacions. Primera obra: Una vella coneguda olor, realista, reflexió dialèctica entre la satisfacció o no de l'individu i la societat. Mostra la postguerra a Barcelona. 1965, trilogia: 1. Cançons perdudes: meditar sobre el país, sistema, societat occidental. 2. Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna, dos plànols: present i passat d'E.M. 3. La nau, ciència-ficció, societat en crisi immersa en la rutina i el conformisme. 1970, Bernàveu a les fosques, proposta al·legòrica i simbòlica, recuperació realista, transforma la influència del teatre èpic, tècnica costumista. 1974, Desaparició de Wendy, teatre més imaginatiu. 1975, Revolta de bruixes, nova etapa, llenguatge col·loquial. 1985, Manuscrit d'Ali Bei, complexa, 3 plànols temporals i 3 personatges que narra l'individu en la societat. 1989, Desig, opacitat en diàlegs aparentment superficials i intrascendents, món interior complex. 1992, Relació triangular, home, dona i filla. Al llarg dels anys planteja l'ésser humà i la seva recerca de la felicitat. Anys 70, col·labora amb la televisió com a guionista.

Assaig català: Situació difícil i precària. Literatura d'idees autojustificativa, meditació i explicació de personalitat, identitat i història. Primer anys d'exili, progressivament tot el domini lingüístic. Joan Fuster: escriptor més important de l'època contemporània del País Valencià, un dels més rellevants i influents de tot el territori lingüístic català. Producció d'assaig sobre diversos temes i aspectes, estructurats en 3 directrius: assaigs humanístics, escrits polítics i estudis d'història cultural. 1. Escrits sociopolítics: compromís de l'intel·lectual davant l'època i el que li ha tocat viure. Textos més difosos, polèmics i influents. Es proposa fer prendre als valencians de la seva identitat i dels problemes propis, descobrir la realitat del poble valencià, la seva història i cultura. El llibre Nosaltres els valencians és revulsiu en la societat valenciana, amb una perspectiva històrica, que feia una revisió crítica dels tòpics heretats sobre el fet valencià i establia com a elements definidors la catalanitat del nostre país. 2. Reflexió històrica i literària, fonamental per a la cultura catalana de la postguerra. Consegueix rigurositat i amenitat exemplars en uns àmbits de coneixement com els autors clàssics, la història social de la cultura i de la llengua catalana, i la literatura del segle XX. Autor d'edicions i antologies, recuperació i difusió del patrimoni literari secular silenciat durant el franquisme. 3. Assaigs humanístics, conjunt de textos determinats en la seva trajectòria. Medita sobre distintes manifestacions de la creació artística i sobre la crisi de l'home i del món actual. Fuster és un intel·lectual escèptic i independent, pensador, íntegre i savi. Els valencians són un poble culte, amb una cultura moderna, respectable, que defensa la raó, la independència i la llibertat, amb una prosa clara, precisa, suggestiva i rica. Les seves aportacions dignifiquen la llengua i generen una societat civil amb una identificació cultural pròpia i forta.

Joan Francesc Mira (assajos): Doctorat en Filosofia i Lletres per la Universitat de València. 1991, professor de grec i cultura clàssica a la Universitat de Castelló. La seva obra, Doble vida, reflexió i ficció. Dues branques: assaig i narrativa, més traducció. Diverses obres narratives, novel·les i contes. Autor també de nombrosos estudis i investigacions de caràcter assagístic, d'antropologia, sociologia i etnografia. Llibres d'assaig: Els valencians i la terra, novel·les: Bou de foc. L'assaig de Mira és un diàleg constant, amb punts més destacats de la vida dels darrers decennis del segle XX i primers del nou. Sensible a qüestions d'antropologia social, identitat i imaginari col·lectiu. Especialista documentat i sagaz, aborda qüestions cíviques amb raonabilitat i esperit crític. Escrits de reflexió política, temes: nacionalisme, relació cultura/poder, creació/evolució, identitats/símbols, i la importància de les llengües per a crear consciència col·lectiva, reflexions avalades per fets d'experiència, amb facilitat de lectura.