Característiques del Teatre: Art i Societat

Característiques particulars

1. Capacitat d'assimilació de totes les arts

El teatre és un espai privilegiat per a la integració de qualsevol altra manifestació artística: música, cant, pintura, escultura, literatura, cinema… El teatre no és un art total, ja que pot existir sense la concurrència amb cap altre art, inclosa la literatura: no es pot parlar de síntesi o de suma, sinó d'integració. Allò que el teatre permet és la teatralització de totes les arts; però perquè això sigui possible cada art ha de deixar de ser autònoma per supeditar-se a la realitat escènica.

2. Possibilitat d'integració en la vida social

El teatre és un art especialment apte per envair la realitat social, per fer-se present en qualsevol temps i en qualsevol espai, la qual cosa n'explica la versatilitat històrica. El teatre es pot fer present en qualsevol lloc i en qualsevol moment: només cal un(s) actor(s), un(s) espectador(s) i un espai per a l'acció. Les possibilitats de teatralització de la vida social són pràcticament il·limitades.

3. Actuació del cos com a totalitat

Si bé no totes les formes teatrals hi recorren de la mateixa manera, cap altra art no recorre a la presència real del cos, que actua com a totalitat viva, creativa i comunicativa. Un actor és un cos que se mostra i es deixa mirar. El teatre trenca la censura social de la mirada que imposa restriccions al contacte ocular i a la contemplació de l'altre. El cos sempre s'hi presenta com a totalitat i l'actor ha de potenciar totes les possibilitats del cos per poder-les manifestar i integrar en la seva feina i en funció del personatge.

4. Potenciació de la paraula parlada

El teatre és un art molt apte per dignificar-hi la paraula parlada i per explotar-ne les potencialitats semàntiques, rítmiques, sonores, poètiques, expressives i pragmàtiques. En el teatre la paraula va unida al cos: el llenguatge s'hi concep com una totalitat psicofísica que va lligada a la corporalitat. En teatre, la paraula s'escriu per ser dita o parlada, perquè s'uneix al cos com a veu per mitjà de l'actor i en funció de la conducta i l'acció del personatge.

5. Impossibilitat d'objectualització comercial

A diferència d'altres pràctiques artístiques susceptibles de transformar-se en un objecte comercial, repetible i fabricable en sèrie, el teatre, com a tal, no es pot convertir en objecte comercial de consum. El teatre encara no ha trobat un mitjà adequat perquè se'n pugui reproduir la realitat específica i que l'obra original no se'n ressenti. El teatre és una activitat anacrònica, difícil d'integrar en els mecanismes de producció i de mercat propis de la societat capitalista.

6. Creació i pràctica col·lectives

El teatre és una activitat col·lectiva basada en la creativitat individual: sense creativitat individual no hi ha teatre, però amb la creativitat individual sola tampoc no hi ha teatre. El resultat de l'obra teatral no és la suma de les creacions particulars, sinó el fruit de la interacció i l'intercanvi entre tots els impulsos creatius individuals.