Característiques del Romanticisme i de la Renaixença

Característiques del Romanticisme:

- Neix a Alemanya al s. XVIII i principis del XIX, passa a Anglaterra i França. Entra a Espanya i Catalunya amb retard per motius polítics.

- S'oposa a les idees nacionalistes de la Il·lustració i de predomini de l'individu.

- Romàntic: rebel que s'oposa a les estructures socials i polítiques de l'època. Home insatisfet amb normes existents a la seva societat. Accepta el suïcidi com forma d'alliberament.

- NO accepta polítiques absolutes. Home perseguit.

- Defensa llibertat i creació de l'individualisme.

- Sentiments per damunt de la raó.

- Literatura espontània, creació artística és fruit d'inspiració, no del treball constant de millora d'obra.

- Objectiu: commoure.

- Conceptes associats: caos, misteri, imaginació i passió.

- Exaltació de la natura per representar l'estat d'ànim de l'artista.

- Preeminència del jo. Exaltació de l'individualisme.

- Exaltació dels valors culturals i nacionals. Defensen la singularitat dels pobles, la diversitat de cultures, llengües i tradicions, i les identitats nacionals. La nacionalitat és “l’ànima del poble”.

Característiques Literàries del Romanticisme:

- Literatura dinàmica, intensa i inquieta.

- Busca la màxima expressivitat i utilitza tots els recursos que poden fer-la possible:

• Barreja de prosa i vers.
• Polimetria (canvis mètrics i estròfics dins una mateixa composició).
• Adjectivació rica i suggerent.
• Llenguatge expressiu i pintoresc (molts vulgarismes).
• Construccions sintàctiques forçades (hipèrbatons).
• Hipèrboles i antítesis.
• Abús d'exclamacions i punts suspensius.

Renaixença:

Definició → Moviment cultural i nacional que s'imposa a Catalunya, i també, amb més o menys intensitat al País Valencià i a les Illes Balears.

Objectiu principal → Recuperació de la cultura catalana per assolir la identificació total entre llengua i pàtria.

Els intel·lectuals i els escriptors burgesos pretenen desenvolupar la consciència nacional catalana.

Inici → L'oda La Patria (1833) de Bonaventura Carles Aribau, que elogia la llengua catalana i la pàtria.

No hi hauria hagut Renaixença si no hi hagués hagut Decadència.

Termes cronològicament correlatius, però contraposats.

La Decadència fa referència a una situació lingüística i literària.

La Renaixença és un moviment cultural i polític.

Causes

1. El treball lingüísticocultural dels il·lustrats:

• Finals s. XVIII i inicis del XIX: uns quants il·lustrats (Ignasi Ferreras, Antoni de Capmany, Pau Ballot) van estudiar i escriure sobre la llengua i la història de Catalunya.
• Les apologies de la llengua i la coneixença d'un passat històric gloriós van despertar la consciència nacional dels renaixentistes.

Causes

2. El Romanticisme:

• Mentre Europa vivia en plena efervescència el Romanticisme, la societat catalana iniciava la difícil recuperació cultural, política i econòmica, després del cop duríssim sofert durant el segle XVIII.
• Les característiques i els ideals d'aquest moviment cultural ajudaran a configurar, en terres catalanes, el pensament i la cultura del segle XIX, és a dir, de la Renaixença.
• Importància de l'individu i la seva llibertat creadora.
• Redescobriment del paisatge com a tema.
• La lluita contra la societat convencional.
• El gust pels llocs o països exòtics.
• Els estats nacionals són comunitats d'homes i dones lliures.
• Importància de la cultura popular.

Causes

3. El context historicosocial:

• S. XIX → comença econòmicament bé per a la burgesia catalana; el permís obtingut per comerciar amb les colònies americanes afavoreix les condicions per caminar vers la Revolució Industrial.
• Consolidació de la Revolució Industrial: comportarà el naixement del proletariat (obrers de les fàbriques que rebien un sou miserable a canvi de moltíssimes hores de treball). El proletariat català, que viu a la ciutat i que majoritàriament treballa en el ram del tèxtil, busca organitzar-se: reivindicacions per millorar les condicions de treball a través de sindicats.
• Políticament, l'aparell estatal que s'havia creat a Catalunya com a conseqüència del Decret de Nova Planta s'afebleix i canvia durant l'ocupació dels francesos (1808). Quan s'acaba el conflicte contra les tropes franceses de Napoleó, el panorama polític, social i econòmic comença a canviar lentament però progressivament.
• 2/2 s. XIX, la burgesia catalana industrial, que es veu econòmicament forta, s'oposa a l'oligarquia agrària espanyola, que domina políticament i que no es fa ressò de les transformacions estructurals que Catalunya necessita.

Els inicis de la Renaixença literària

Romanticisme i Renaixença s'interrelacionen ideològicament i literàriament al llarg del s. XIX.

Poesia:

Bonaventura Carles Aribau:

• Autor de formació il·lustrada que formava part de la redacció de la revista El Europeo (revista de caràcter romàntic).
• L'Oda la Pàtria (1833) es va convertir en l'inici del moviment de recuperació de la cultura catalana, la Renaixença, i en el primer poema romàntic escrit en català.

Joaquim Rubió i Ors (Lo Gaiter del Llobregat):

• Poeta romàntic que publicava els seus poemes a la premsa de l‘època.
• És important perquè tracta els temes que més endavant seran el lema dels Jocs Florals: pàtria, fe i amor.
• A més a més va ser un dels ideòlegs de la Renaixença.

Poesia:

Jocs Florals:

• Restaurats el 1859 (els primers es crearen el 1393) després de la insistència manifestada pels intel·lectuals i escriptors en diversos articles periodístics.
• Van servir per potenciar nous escriptors, editar i publicar obres i crear un públic lector.
• Normalitzava, per tant, la llengua, perquè demostrava que la llengua catalana era apta per a la poesia i per a qualsevol gènere literari:
• Creen un públic que podia consumir cultura escrita en català.
• Apareix la primera infraestructura editorial catalana.
• Donen un prestigi social a la cultura escrita en català.
• Permeten i potencien noves generacions de poetes i prosistes catalans.
• Creen una poètica i propulsen els gèneres literaris.

Els inicis de la Renaixença literària

Novel·la:

Les primeres novel·les romàntiques es van publicar en castellà: Ramon López Soler publica Los bandos de Castilla (1830), una novel·la històrica de tipus romàntic que imita els models novel·lístics de l'anglès Walter Scott.

L'orfeneta de Menargues, d'Antoni de Bofarull, és la primera novel·la històrica escrita en català i de temàtica històrica catalana.

Teatre:

Segons els objectius que s'havien proposat els renaixentistes, calia aconseguir un teatre romàntic culte en llengua catalana.

Frederic Soler, que fins al 1865 havia parodiat els drames romàntics i s'havia mostrat contrari al Romanticisme, estrena, Les joies de la Roser (1866), un drama romàntic que va tenir molt d‘èxit.

Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902)

• Fill de família humil i de pocs recursos econòmics, fet pel qual va anar a estudiar al seminari de Vic.
• Va exercir com a sacerdot a la parròquia de Vinyoles d'Orís, on escrivia poemes de tema religiós i de caràcter popular, que presenta als Jocs Florals.
• 1873 → Comença a trobar-se malament i es trasllada a Barcelona, on li van diagnosticar anèmia cerebral i se li recomana aires de mar.
• Des d’aleshores, va ser capellà d'un vaixell de la Companyia Transatlàntica del marquès de Comillas.
• Durant dos anys viatja amb vaixell a través de l'Atlàntic (Cuba i Espanya).
• En aquells moments acaba de redactar i precisar el poema èpic L'Atlàntida, amb el qual va aconseguir guanyar els Jocs Florals i consagrar-se com el millor poeta èpic en català.