Característiques del Relleu Espanyol

Albufera Són espècies de llacunes d’aigua salada de poca profunditat situades en els litorals. Aquestes llacunes es troben apartades del mar per una simple franja de sorra, però al seu torn, mantenen comunicació amb ell en unes certes parts.ANTICLINAL Un anticlinal és un plec de l'escorça terrestre que presenta els estrats més antics en el seu nucli. Es formen per efectes tectònics de la dinàmica terrestre. Són espècies de llacunes d’aigua salada de poca profunditat situades en els litorals. Aquestes llacunes es troben apartades del mar per una simple franja de sorra, però al seu torn, mantenen comunicació amb ell en unes certes parts.BADLAND és un tipus de terreny sec present a àrees subdesèrtiques on roques sedimentàries toves i sòls rics en argila han patit una erosió extensa a causa del vent i de l'aigua.BARRANC és una forma de relleu de vessants abruptes i en forma lineal creada per l'aigua corrent que deteriora la capa més externa de l'escorça terrestre. Són similars a grans rases o petites valls amb unes dimensions que van de metres en fondària i amplada.CONGOST Un congost és una clotada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes, o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua. Sovint prové d'un llarg procés d'excavació i erosió produït per la davallada del riu.Con volcànic Els cons volcànics són unes formacions volcàniques. Estan construïts per ejeccions provinents d'una xemeneia volcànica, que s'acomulen al voltant en forma de con i amb un cràter central.Corba de nivell És una línia que uneix tots els punts que es troben a la mateixa altitud. Depenent del tipus de mapa, la seva escala i altres factors, se solen dibuixar cada determinat nombre de metres d'altitud, i amb un traç més fi s'indiquen les subdivisions.DELTA Espai de terra en forma de triangle que es situa a la desembocadura d'alguns rius. Els deltes es formen pels sediments dels materials que els rius arrosseguen.DUNA Acumulació de sorra en forma arrodonida o de mitja lluna que forma i empeny el vent a la platja o al desert. Aquestes es poden trobar en els deserts o el litoral, generades pel vent, de manera que aquestes posseeixen unes capes suaus i uniformes. Poden ser produïdes per canvis en el vent o per variacions en la quantitat de sorra. Espai de terra en forma de triangle que es situa a la desembocadura d'alguns rius. Els deltes es formen pels sediments dels materials que els rius arrosseguen.ERM Un erm és terra sense cultivar, un camp abandonat o un lloc semidesert i àrid amb vegetació esclarissada. En molts llocs s'utilitza aquesta paraula per referir-se a qualsevol terra en estat natural de vegetació baixa, sigui una zona de garrigar o matolls, brolla, mates d'herba o desert.Estalactita És un tipus d'espeleotema que penja del sostre o de la paret d'una cova calcària. Es forma com a resultat dels dipòsits minerals continus per l'aigua que es filtra i cau en forma de caramell cap avall.Estalagmita Una estalagmita és un tipus d'espeleotema (dipòsit mineral). Aquesta es forma al terra d'una cova i creix de manera ascendent, com a resultat dels dipòsits minerals de l'aigua filtrada. Es comença a formar a través d'una simple gota mineralitzada que va acumulant residus de calcita successivament.Estrats Capa de roca o sòl amb unes característiques pròpies que la distingeixen de les capes adjacents.Falla Una glacera és una massa gruixuda de glaç que s'origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu als llocs on, per l'abundància de precipitacions i les baixes temperatures, la neu acumulada no arriba a fondre's completament, i mostra proves de flux en el passat o en l'actualitat. Normalment es troba als pics de les muntanyes.Horst Estructura tectònica formada per un o més blocs aixecats respecte dels blocs adjacents.ISTME Un istme és una franja estreta de terra que uneix a través de la mar dues àrees majors de terra, en general amb la vora a banda i banda.LATITUD és la distància angular, mesurada sobre un meridià, que hi ha entre un punt de localització de la terra i l'Equador. Es mesura en graus.Mall és una formació geològica vertical que està o aparenta estar exempta. Característics en els Pirineus i a la Vall de l'Ebre.Mapa Topogràfic, Mapa amb informació bàsica d’un territori que també serveix de base per a elaborar la cartografia temàtica.Massís Hespèric Un massís és una secció de l'escorça terrestre, que està demarcada. També es refereix a un grup de muntanyes formades per tal estructura. Mola, La mola en termes de geografia representa el relleu tabular isolat, de forma massissa, de perímetre arrodonit, amb el cim pla i els flancs superiors molt rostos.Orogènes i L'orogènesi és la formació de muntanyes i serralades que es produeix per la deformació compressiva dels sediments dipositats en una conca sedimentària o geosinclinal. Aquests sediments són l'origen dels plegaments o falles, que formen el relleu de la Terra.Penya-segat Un penya-segat és un accident geogràfic que consisteix en un pendent o una abrupta vertical. Rasa És un terreny pla horitzontal o lleugerament inclinat cap al mar i d'amplada variable que, per haver estat submergit temporalment, ha estat aplanat per l'abrasió marina.Relleu El relleu és la dimensió vertical de la superfície de la Terra.Relleu tabular Relleu estructural determinat per un estrat o un conjunt d’estrats horitzontals resistents a l’erosió i limitat, totalment o en part, per una cornisa, un cingle o un talús abrupte. Es pot observar un tipus de relleu de superfícies aplanades i vores costerudes.Ria Penetració que forma el mar a la costa per la desembocadura d'un riu a causa de l'enfonsament d'una part de litoral.Sinclinal Un sinclinal és un plec de l'escorça terrestre que presenta els estrats més recents en el seu nucli. Es formen pels efectes tectònics de la dinàmica terrestre.Sòcols Els sòcols són relleus de planes o altiplans formats durant l’era Primària o Paleozoic. Són els més antics de la Península Ibèrica i estan formats per roques molt rígides que es trenquen amb els moviments interns de la Terra, no es pleguen sinó que es fracturen en blocs.Taula Una taula és un objecte que presenta una superfície plana i llisa comparable a la d'una taula.Tómbol Un tómbol és un accident geogràfic sedimentari que forma una estreta llengua de terra entre una illa o una gran roca allunyada de la costa i terra ferma, o entre dues illes o grans roques. Exemples de tómbols són el penyal d'Ifac, l'istme sorrenc que uneix el penyal de Gibraltar amb el continent, el que uneix Peníscola amb terra ferma o l'existent en el cap Trafalgar.Unitats morfoestructurals Disposició i forma que adopten els relleus com a resultat de la seva formació geològica.

Etapa 0: Era Arcaica: Fa 4.000 M d’anys i no hi havia terra sòlida (queien molts meteorits). Comença l’aparició de temes a través de volcans. Les plaques tectòniques on són molt actives i comença a ajuntar els territoris.

Etapa 1: Era Primària o Paleozoica: Tenim formada Pangea. 570 M → 225 M es comença a fragmentar Pangea. La fractura en diferents parts de Pangea i la seva col·lisió provoca el naixement de les serralades. Orogènia Herciniana → provoca l’augment de l’altura de la serralada de la Península Ibèrica.

Etapa 2: Era Secundària o Mesozoica: 225 M → 65 M. Canvis en el nivell del mar → procés d'erosió. Es produeixen les roques calcàries i la sorra.

Etapa 3: Era Terciària o Cenozoiques: 65 M → 1,8 M. Plegament de plaques de la P.I. Es crea serralades: Pirineus, Bètica, Ibèrica, Cantàbrica. Es produeix el trencament de la Meseta: Sistema Central i Muntanyes de Toledo. Apareixen volcans: Canàries, Garrotxa (Olot), Ciutat Real.

Etapa 4: Era Cuaternària o Neozoica: 1,8 M → actualitat. Època Glacial → es formen glacials a les principals serralades. Acció de rius → depressió de l’Ebre i la del Guadalquivir. Sedimentació i restabliment de zones baixes → originen els deltes i les platges.

INFO GENERAL RELLEU ESPANYOL: X = 600 m (altura). 2n país amb l’altitud més alta d’EU (1r Suïssa). Diversitat de relleu.

MESETA • Ocupa el 45% del terreny • El moviment alpí (Cenozoic) la va fracturar en dos blocs: Submeseta Nord: Mitjana de 800-850 metres d’altitud. Està a oest per la xarxa fluvial del Duero. El riu transporta materials durs hercinians que formen cingleres i congostos. Sòcol paleozoic. Submeseta Sud: Mitjana de 500 a 700 metres d’altitud. Les muntanyes de Toledo separen: Altiplà solcat pel riu Tajo. Altiplà de la conca hidrogràfica del Guadiana. La seva inclinació cap a l’Atlàntic, els rius flueixen sense dificultat. Conques sedimentàries.

Les serres interiors de la Meseta Formes suaus i arrodonides • Crestes quarsita i més resistents a l’erosió • El sistema Central: • Divideix la Meseta en dues parts • Altitud considerable • Blocs esglaonats. • Formació de valls i els passos elevats dificulten les comunicacions. • Les muntanyes de Toledo: • Divideixen la Submeseta Sud en dues parts, actuant de divisora de la conca del Tajo i la del Guadiana. • Altituds modestes • Facilita la comunicació.

VORES MUNTANYOSES DE LA MESETA El massís Galaic: Zona: Galícia, Astúries i Nord de Castella i Lleó. Altura mitjana de 500 m, cims puntuals de 2000 m. Fragments més antics de la península (Sòcol Paleozoic: granits, pissarres i gresos). Afectat pel moviment de l’escorça terrestre (1a etapa). Massís esglaonat i format per blocs encaixa la xarxa fluvial. La Serralada Cantàbrica: Presenta una cadena lineal. La façana cantàbrica presenta formes molt energètiques i grans desnivells (Picos d’Europa 2648 m). La vessant interior presenta menys altitud. La part occidental de la serralada: el massís Asturià, es caracteritza per: Blocs paleozoics dislocats. Jaciments de carbó i metalls. Altitud elevada. Dificultat d’accés. La part oriental: o les muntanyes cantàbriques. Els cims perden altitud (altitud moderada) però amb crestes i pics. Relleus plegats de materials sedimentaris. Gresos, conglomerats, calcàries. El Sistema Ibèric La seva situació és de Nord-oest a sud-est. Formada pel moviment alpí. Sòcols hercinians i material secundari. Sector Nord: format per horsts elevats que formen massissos de 2000 m d'altitud. Separa la Meseta de les terres de l’Ebre. Sector Sud: està format per serres i depressions solcades per rius. Distingim dos conjunts muntanyosos: El conjunt interior: Està format per Montes Universales, Serrania de Conca i la serra Albarrasí. El conjunt exterior: està constituït per les serres de Javalambre, Gúdar, i el Maestrat. Sierra Morena: Vora meridional a la Meseta. Un relleu alt i escarpat. 700 m des de la Meseta i 1200 metres des de la depressió del Guadalquivir. Un color donat per les pissarres que el composen, i també format per estepes. Important jaciment miner. Despeñaperros és la zona fàcil de comunicació entre la Meseta i Andalusia.

SERRALADES EXTERIORS Els Pirineus: Extensió: golf de Biscaia fins el cap de Creus. Dibuixa el límit entre Espanya i França. Serralades esglaonades i es diferencien entre: Pirineu Axial o Central: Altitud més altes. Poc ports de muntanya i de difícil accés. Massissos elevats i glaceres. Materials compostos per llicorelles, granits, gneis, calcàries dures. Aneto (3404 m), Món Perdut (3355 m) i Pica d’Estats (3142 m). El Prepirineu: Altitud moderada i formes més suaus. Materials sedimentaris plegats i fallats. Cadi (2642 m) i Pedraforca (2490 m). El formen dues línies de muntanyes, que són: Serres interiors: envolten el Pirineu. Serres exteriors: surten de la zona del Pirineu.

Serralades Litorals Catalanes: Estan separades pels Pirineus per una sèrie de falles i terrenys volcànics. 2 rengles de muntanyes paral·leles a la costa. Serralada prelitoral: altituds considerables. Serralada litoral: escassa altitud. La part nord: materials paleozoics. La part sud: formada per materials secundaris plegats, predomina el rocam calcari. Serralades Bètiques • Formades pel moviment alpí (3a) i composades per materials hercinians. Placa tectònica Ibèrica i la placa Africana. DEPRESSIONS EBRE/GUADALQUIVIR: Característiques: Solcades pel rius Ebre i el Guadalquivir, s’estenen dues grans depressions en forma triangular. Originades a l’època quaternària. Aquest espai era ocupat pel mar. Amb el pas del temps, a través de la sedimentació, formaran relleus pràcticament horitzontals. Posteriorment, amb l’erosió dels rius, va donar lloc a: Valls: donades per materials més resistents. Terrasses: materials més tous.