Característiques del Medi Físic a l'Estat Espanyol

Unitat 1: El Medi Físic a l'Estat Espanyol

Les Característiques del Relleu L’altitud mitjana de l’Estat espanyol és de 660 metres gràcies a les dues mesetes i és el segon estat amb més alçada d’Europa, per darrere de Suïssa. Es troba a la perifèria d’Europa i presenta una gran diversitat i riquesa del terreny amb un sòl argilós ric per a l’agricultura.

Tipus de Sòl a les Terres de l’Estat Espanyol Les terres silícies són terres brunes i àcides òptimes per a boscos i zones ramaderes. Les terres calcàries són roges o brunes amb alzines, pastures i cereals, i estan alterades per l’acció humana. Les terres volcàniques corresponen a les Illes Canàries. Les terres argiloses tenen gran fertilitat i destaquen les argiles expansives a l’horta valenciana.

La Formació Geològica del Relleu Espanyol El relleu espanyol es forma per plecs i falles i es modela per l’erosió. Durant l’era primària apareix el Massís Gallec fa 250 milions d’anys amb roques granítiques, gneissos i pissarres, i amb plecs hercinians. A l’era secundària es produeix l’erosió del Massís Hespèric amb roques calcàries fa 150 milions d’anys. En l’era cenozoica, entre 65 i 1,8 milions d’anys, es formen la Meseta Nord i Sud, el Sistema Central, les Muntanyes de Toledo, Tras os Montes, la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric, Sierra Morena, els Pirineus, les Serralades Bètiques i les Catalànides. Té lloc l’orogènesi alpina amb plecs i falles i apareixen materials com argiles, margues i ljeps. L’erosió de les serralades i la sedimentació donen lloc a la depressió de l’Ebre i del Guadalquivir, així com a les costes i planes litorals. També hi ha glacialisme i s’inclouen el període terciari i el quaternari.

La Meseta La Meseta és l’espai central de la Península Ibèrica amb una altitud mitjana de 650 metres sobre el nivell del mar. Té terres hercinianes a Salamanca, Zamora i Extremadura, i la major part del terreny és de roca silícea i calcària. Al seu interior hi ha el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo, i com a fronteres muntanyoses es troben Tras os Montes, la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i Sierra Morena. Presenta cims arrodonits i destaca l’Almanzor amb 2591 metres al Sistema Central.

Les Vores Muntanyoses de la Meseta A Tras os Montes es troba el Teleno amb 2183 metres. A la Serralada Cantàbrica hi ha riquesa en carbó i els Pics d’Europa amb el Torre Cerredo de 2650 metres. Al Sistema Ibèric destaca el Moncayo amb 2213 metres, i a Sierra Morena, que és una falla, hi ha jaciments miners de mercuri a Almadén, Ciudad Real.

Les Serralades Exteriors (I) Als Pirineus hi ha els Pirineus Axials i els Prepirineus amb el cim de l’Aneto de 3404 metres. Els Pirineus Axials només tenen el pas de Somport i grans glaceres pirenaiques, mentre que els Prepirineus tenen formes suaus dividides en serres interiors i exteriors.

Les Serralades Exteriors (II) Les Serralades Bètiques es divideixen en Penibètica i Subbètica amb fòies i badlands. A la Penibètica hi ha Sierra Nevada amb el Mulhacén de 3482 metres, i a la Subbètica la Serra de Cazorla que s’enfonsa al mar i torna a aparèixer a les Balears.

Les Serralades Exteriors (III) Les Catalànides inclouen la Serralada Litoral i la Prelitoral. La Serralada Litoral té origen volcànic i hi destaca Montserrat, mentre que la Prelitoral presenta erosió i boscos frondosos amb el Montseny com a relleu principal.

Les Depressions de l’Ebre i del Guadalquivir La depressió de l’Ebre es troba entre els Prepirineus, les Catalànides i el Sistema Ibèric, i desemboca el riu al delta. La depressió del Guadalquivir es troba entre Sierra Morena i les serralades bètiques, desemboca en aiguamolls i camps molt fèrtils, i inclou el Parc Nacional de Doñana.

El Relleu Litoral Peninsular (I) Les costes atlàntiques inclouen la costa gallega i l’atlàntica andalusa. A la costa cantàbrica hi ha molts penya-segats, molta erosió a les parets i erosió fluvial per la força dels rius. La costa gallega destaca per les rias amb les Rías Baixas i Rías Altas i el Cap de Fisterra. A la costa atlàntica andalusa hi ha el golf de Cadis, on la força del vent i els sediments de sorra formen un cordó litoral de dunes.

El Relleu Litoral Peninsular (II) Les costes mediterrànies inclouen la costa andalusa i murciana, el Golf de València i el litoral català. A la costa andalusa i murciana trobem l’Estret de Gibraltar, el Cap de Gata, la Costa del Sol i la Manga del Mar Menor. Al Golf de València hi ha una gran plana costanera, excepte a la Marina, amb la Costa Blanca, la Costa d’Atzahar, el Cap de la Nau i el Penyal d’Ifach. Al litoral català es troben el Delta de l’Ebre, la Costa Daurada i la Costa Brava.

Relleus Insulars: les Balears i les Canàries (I) L’arxipèlag Balear està format per Eivissa, Formentera, Cabrera, Mallorca i Menorca. A Mallorca i Cabrera hi ha la Serra de Tramuntana, sorgida de la Subbètica, i el Puig Major amb 1455 metres. Les Pitiüses, Eivissa i Formentera, estaven unides fins al període quaternari. Menorca té el nord-oest d’origen catalànide i la resta és plana de fons marí.

Els Mecanismes que Influeixen sobre el Clima Les altes pressions o anticiclons (A) superen els 1015 mil·libars i produeixen temps estable, mentre que les baixes pressions o depressions (D) estan per davall dels 1015 mil·libars i produeixen temps inestable. La Circulació Atmosfèrica en Altitud El corrent en jet o jet stream és un corrent d’aire situat a gran altitud. Hi ha dos corrents en cada hemisferi: el subtropical, situat entre les latituds 30 i 45, i el polar, situat a uns 60 de latitud. A l’hivern, els corrents tendeixen a baixar de latitud i a l’estiu tendeixen a pujar. El corrent en jet es desplaça cap a l’est i origina remolins d’aire descendent que provoquen les altes pressions subtropicals al costat dret, mentre que al costat esquerre es produeix un moviment d’aire ascendent que explica les baixes pressions predominants a les latituds temperades. A l’estiu, les altes pressions subtropicals remunten fins als 40 o 45º N i a l’hivern davallen cap al sud fins als 30º N. A causa d’aquests desplaçaments, les zones temperades de la Terra tenen ben diferenciades les dues estacions. La Península Ibèrica es troba més prop del tròpic de Càncer que del cercle polar àrtic i per això està molt afectada per les pressions tropicals. A l’estiu, la península queda sota la influència dels anticiclons com el de les Açores i de les masses d’aire anticiclòniques càlides i seques procedents del nord d’Àfrica. La Circulació de l’Aire en Superfície Les altes pressions o anticiclons són masses d’aire originades pel corrent en jet o per masses d’aire fred i dens. Les isòbares s’organitzen de manera que la pressió augmenta cap al nucli i l’aire es mou en el sentit de les agulles del rellotge a l’hemisferi nord. L’aire als anticiclons baixa i s’escalfa en contactar amb la Terra, absorbint la humitat, deixant el cel sense núvols i afavorint una intensa insolació que produeix temps estable. Les baixes pressions o depressions són masses d’aire originades pel corrent en jet o per masses d’aire calent. Marquen valors inferiors a 1015 hPa i l’aire circula en sentit contrari a les agulles del rellotge a l’hemisferi nord. Si l’aire és lleuger i pesa poc, tendeix a pujar i, al refredar-se, condensa la humitat formant núvols i pluges que produeixen temps inestable. Els Factors que Influeixen sobre els Climes L’anticicló de les Açores és el principal centre d’acció meteorològica de l’Estat espanyol i emet una massa d’aire que es converteix en una massa d’aire tropical marítima. Aquesta provoca vents càlids i secs que alimenten els vents alisis a les Canàries entre les latituds 20 i 40. Les depressions atlàntiques es relacionen amb les situacions de mal temps, amb nuvolositat, pluges abundants, ventades i temperatures suaus entre 12 i 18 graus. La incidència del relleu és molt important. Quan l’aire flueix cap a la muntanya, el relleu l’obliga a pujar pel vessant de sobrevent i, en pujar, es refreda i condensa la humitat formant núvols i pluges. Si es refreda molt, les precipitacions poden ser de neu. Quan l’aire descendeix pel vessant de sotavent, es calfa progressivament i arriba sec i calent al peu de la muntanya. Aquest fenomen s’anomena efecte foehn i produeix vents secs i càlids com els que es donen als Alps. Els vents de l’oest porten pluges abundants a les muntanyes del Cantàbric i a Galícia, mentre que les terres de la Meseta, a sotavent, són més seques. El foehn també es nota a la península quan bufen vents del sud que eleven les temperatures a la costa cantàbrica. Passa el mateix a Galícia quan el vent ve de l’est o a Cadis quan bufa el terral que eleva les temperatures de la Costa del Sol. També es forma la DANA o Gota Freda, que és una Depressió Aïllada en Nivells Alts. Es produeix quan un embolsament d’aire fred a gran altitud es separa de la circulació general de l’oest. El corrent en jet es fa molt ondulat i una d’aquestes ondulacions es talla, formant una massa d’aire fred i aïllat a gran altura amb temperatures més baixes que l’aire del voltant. Aquesta bossa d’aire fred genera una zona de baixes pressions en altura sense reflex a la superfície. El perill sorgeix quan aquest aire fred es troba amb temperatures càlides i humides al Mediterrani, cosa que causa gran inestabilitat i tempestes intenses.

El Clima Oceànic o Atlàntic Afecta tot el nord de la Península fins als Pirineus i no hi ha aridesa. Les precipitacions tenen una estació seca a l’estiu i les temperatures es mantenen entre 11 i 15 graus tot l’any amb poca oscil·lació tèrmica. Els rius són cabalosos, regulars i curts. La vegetació és de bosc caducifoli amb bruc i ginesta, el paisatge és de landa i prats naturals, i la fauna és bovina. S’hi conreen creïlles i dacsa. El Clima Oceànic de Transició Es dona a l’interior de Galícia, a les zones de Lugo i Ourense, a la franja subcantàbrica (nord de Lleó, Palència i Burgos), al País Basc interior i La Rioja, principalment a Àlaba i la Rioja Alta, i a Navarra, a la zona central i nord abans d’arribar als Pirineus o a la depressió de l’Ebre. El Clima Mediterrani Marítim Apareix a la costa de llevant, a les Balears, a la costa mediterrània i a la costa atlàntica sud-oest. Té una estació seca a l’estiu i precipitacions anuals entre 400 i 700 mm. Les temperatures són de 15 a 18 graus amb hiverns suaus i estius molt calorosos de més de 20 graus i sense gran oscil·lació tèrmica. Els rius tendeixen al desbordament a la tardor, formant torrents. La vegetació és de maquis i garriga adaptada a la sequedat, el paisatge és de conreus mediterranis i hortes, la fauna és de conill i s’hi cultiven blat, oliveres i vinya. El Clima Mediterrani Continentalitzat Es troba a les dues mesetes i a l’interior de Catalunya amb una forta oscil·lació tèrmica entre estiu i hivern. Les precipitacions són escasses, entre 325 i 550 mm anuals, amb estació seca a l’estiu. Les temperatures varien entre 10 i 15 graus, amb hiverns molt freds amb gelades i neu, i estius molt calorosos que poden arribar als 40 graus. Els rius són irregulars i llargs, la vegetació està formada per alzines, pinedes i arbustos adaptats a la sequedat, el paisatge és d’estepa, la fauna és ovina i s’hi conreen cereals. El Clima Mediterrani Àrid Es troba al sud d’Alacant, Múrcia i Almeria, i també a la zona intrabètica de l’interior de Màlaga, Granada i Almeria, així com a la depressió de l’Ebre, on hi ha el desert dels Monegros. Té evapotranspiració negativa. Les precipitacions són molt escasses, entre 200 i 300 mm anuals, i l’estació seca és a l’estiu. Les temperatures estan entre 10 i 15 graus, amb hiverns freds a l’interior i suaus a la costa, i estius molt calorosos que poden arribar als 40 graus. Els rius són irregulars i curts, excepte l’Ebre. La vegetació és escassa, amb deserts, alzines, pinedes, maquis i garrigues adaptades a la sequedat. El paisatge és d’estepa i desert, la fauna és ovina i s’hi cultiven cereals. El Clima d’Alta Muntanya Es troba a altituds a partir dels 1000 o 1500 metres a Tras os Montes, la Serralada Cantàbrica, els Pirineus, el Sistema Ibèric, el Sistema Central i les Serralades Penibètiques. Les precipitacions presenten estació seca a l’estiu i períodes secs per nivació. Les temperatures disminueixen 0,6 graus cada 100 metres d’alçada, amb molt de fred a l’hivern i suavitat a l’estiu. Els rius són irregulars i llargs, la vegetació s’adapta a cada escala i desapareix a partir dels 3000 metres. El paisatge és alpí, la fauna caprina i es practica l’explotació forestal i la silvicultura.