Característiques del Feudalisme: Societat, Art i Agricultura

Reconeix les principals característiques del feudalisme.

Les segones invasions

Segles X: inseguretat de la població i divisió política. Europa no tenia capital per defensar el territori. Vikings: venien de la península d'Escandinàvia. Eren guerres cruels i ferotges. Es van establir a les Illes Britàniques, Costa Occidental, P. Itàlica. Hongaresos: venien d'Àsia i van formar el regne d'Hongria. Esclaus: venien de Rússia. Es van col·locar als Balcans.

La feblesa dels reis

Van aparèixer nombrosos regnes. Els reis no tenien un gran exèrcit per protegir els habitants del propi regne. Els nobles i el rei signaven un Pacte de Vassallatge. A canvi d'ajuda i suport militar per part dels nobles, el rei feia una donació de terreny. El noble passava a ser el vassal del rei. El noble jurava fidelitat al seu rei. Serf: és el camperol que, a canvi de protecció, treballarà a les terres del senyor feudal.

Els poders del rei

No tenia gaire poder, ja que era un noble més. La cort li ajudava a governar. Exèrcit: el propi reduït, però tenia la resta de nobles (vassalls). Els feus eren una petita font d'ingressos.

El feu

Era el terreny que rebia el noble al jurar fidelitat al rei. Hi havia: un castell senyor feudal, llogarets (petits pobles), terres de conreu: reserves controlades pel senyor, masos cultivats per camperols. Renda: el camperol pagava per tot el que utilitzava: ponts, creuar dominis, molí, forn.

Identifica la societat dividida en estaments.

Els estaments de la societat feudal

La societat feudal estava dividida en tres estaments: Nobles: eren els privilegiats; Clergat; Resta de població: no privilegiats. Els privilegiats eren els que no pagaven impostos, no treballaven i eren caps de les diferents administracions. Els no privilegiats: pagaven impostos i treballaven durant tot el dia. El clergat: el cap de l'església romana era el Papa de Roma: exercit propi, influència espiritual (excomunicar), governava els estats pontificis. Tipus de clergat: Secular: els caps eren els bisbes i controlaven les diòcesis; Regular: format per ordres religioses: benedictins, templers, franciscans. Controlades pels abats (dirigien monestirs), frares, monjos, monges. Estaven sotmesos a una disciplina i normes (regla). L'activitat principal era la pregària i la meditació: clausura, pobresa absoluta, medicina. Cada ordre tenia el seu propi hàbit que el diferenciava de la resta. El monestir era on vivien el clergat regular. Funcionava com a feu, ja que era autosuficient. Disposava de diferents parts.

Reconeix les principals característiques de l'escultura i la pintura romànica.

L'escultura

Els edificis es decoraven amb escultures. La seva funció era l'educació i la religió. S'adaptaven a l'agricultura. Les figures eren esquemàtiques i es representaven amb colors vius.

La pintura

Estaven als interiors dels temples. No eren naturalistes. Les figures estaven pintades de manera esquemàtica. Postures rígides. Els personatges importants es feien més grans. La temàtica era la religió.

Reconeix les principals característiques de l'art i l'agricultura romànica

Un art religiós

Va néixer al segle XI per tota Europa. Recorda l'art romà. Està totalment lligat a la religió cristiana. Apropar els fidels a Déu. Arquitectura: esglésies, monestirs i catedrals. Escultures i pintures: buscaven representar l'essència interior. Sentit espiritual de les coses. Ús constant de símbols. Els artistes eren anònims, ja que treballaven gràcies a Déu.

L'agricultura

Material de pedra. Va utilitzar la volta de canó i la cúpula. L'arc que es feia servir era el de mig punt. El pes descansava als contraforts. Plana de creu llatina. Parts de la creu: campanar, porta d'entrada, contrafort, nau central, nau lateral, volta de canó, absis.

Identifica els trets principals de la noblesa

Noblesa

No tots tenien la mateixa riquesa: feu, armes, serfs. La lluita i les armes eren la seva principal activitat. Tenien: cavall, armes: espasa, llança, escut. En èpoques de pau participaven en tornejos. Des de petits educaven a la guerra, servint a un noble com: patge, escuder. Quan eren formats cavallers (cerimònia) formaven una mainada: tropes.

Les dames

La seva funció era casar-se i tenir fills. La família concertava els matrimonis. Les dones solteres acabaven als monestirs. Estaven sotmeses al marit.