Característiques del Classicisme i la Música Clàssica

Característiques del Classicisme

És un període que compren des de la segona meitat del XVII fins al 1830
Desapareix el baix continu
L’elegància melòdica s’inspira en melodies populars i és l’ànima de la música
Ritme natural marcat per la melodia
Predomini textura homofònica
Harmonia: es produeix el dramatisme tonal i determina la línia melòdica
Dinàmica: apareix el crescendo de Manheim
Aspecte formal: introducció de dos temes i quadratura de les frases, expressió perfecta de la forma. (hi ha un equilibri en l’estructura formal)
Augment de la sensació d’equilibri i unitat estilística
Frase breu periòdica i delimitada i implica una concepció global de l’obra musical

Haydn

Va perfeccionar formes com la sonata
Va consagrar la simfonia
Va fixar el quartet de corda
Treballà el tema amb variacions
Va infondre alegria, ingenuïtat, transparència, senzillesa, gràcia i humor
Reflectí tranquil·litat, serenitat i proporcions clàssiques

Música per a Teclat

FINALS S XVIII
Clavicèmbal desplaçat x pianoforte (inventat per B. Cristofori) amb teclat de 6 vuitenes
Encara present el clavicèmbal x això obres com Sonata nº 5 Beethoven “x clavicèmbal o pianoforte”
Haydn, Mozart i Beethoven escriuen x pianoforte (van anar eliminant formes tradicionals com baix Alberti)
Els musics preferien pianoforte xq oferia més possibilitats expressives q el clavicèmbal i era + apropiat x música romàntica
EXPRESSIÓ empraven procediments:
- Ús tenuto i vibrato
- Fluïdesa del discurs a través d’anotacions que creen efecte de tempo rubato
- Ampliació discurs musical aprofitant millores dels instruments de teclat
- Ús pedals
- Utilització de diferents dinàmiques en cada línia melòdica

Orquestra Clàssica

FINS 1750 varia però + usual: composició de grup de corda i clavicèmbal (segons les necessitats): oboès i fagots i alguns casos flautes timbals i trompetes
A PARTIR DE 1750 va prendre la forma actual (+reduïda). S’incorporen clarinets i trompes
Corda: 5 grups: violins (2g), violes, violoncels i contrabaixos
Vent: Fusta: (majoria cops) 1 flauta, 2 oboè, fagots, (+tard) clarinets (finals segle) trombons flautí i contrafagotMetall: trompes, (ocasionalment) trompetes, 2 timbals /estaven considerats familiars del vent metall)Percussió: poc comú

Músics

Nombre: augmenta fins 50-60 (depèn economia dels mecenes) normalment 24
Col·locats en 2 grups un a cada banda d’escenari

Les Formes Instrumentals

La Sonata Clàssica

Es una composició musical normalment en diversos moviments. La seva aparició fou el tret més característic del classicisme
Apareix en el primer allegro de simfonies, concerts i sonates i música de cambra.
A part de l’exposició de dos temes oposats és un moviment de tensió que es crea mitjançant el pas de la tònica al to de la dominant destacada x grups cadencials; aquesta tensió s’amplia amb el desenvolupament i es resol en la tornada al to inicial que queda reafirmat en la reexposició; el segueix una sèrie de cadències que preparen la conclusió alegre.
Formes de sonata:
- Sonata (un inst)
- Sonata o duet (2 inst)
- Trio
- Quartet
- Quintet
- Simfonia (orquestra)
- Concert (solista + orquestra)
Constava de 4 moviments:
- El primer: allegro, de forma sonata
- El segon: andante o adagio
- El tercer: minuet o trio
- El quart: presto, allegro o rondó
La sonata fou el mitjà d’expressió adequat, que proposava un joc de tensions equilibrat. La disposició entre diverses seccions no necessàriament fixes proporcionava varietat i unitat a l’obra.

La Simfonia Clàssica

Començaments XVIII influïdes per l’obertura de l’òpera italiana i al 1700 va adquirir l’estructura de 3 moviments (ràpid-lent-ràpid) amb final amb forma de minuet o ball ràpid
L’obertura es podia interpretar com una peça solta o com una obra independent en concerts instrumentals
Presenta diferents moviments i té una unitat temàtica (te un deute amb la sonata en trio barroca)
Neix amb Stamitz i Haydn
Quatre moviments:
- 1r: forma sonata ABA
- 2n: forma sonata ABA, tema amb variacions o rondó
- 3r: minuet o scherzo
- 4t: forma sonata ABA o rondó
Tot i que acostuma a ser orquestral usa instruments no habituals en orquestra i veus humanes

Els Concerts

Concert per a piano (TOP Beethoven i Mozart) 3 moviments i en la majoria l’addagio central es substituït per un andante.
Mitjan s XVII el concert clàssic x solista va reemplaçar el concerto grosso. Els solistes més comuns son violí i piano (poden ser tots els instruments)
Esquema formal= sonata clàssica en diferencia que a més de 4 n’hi ha 3 (allegro-lento-allegro) en el primer moviment s’utilitza la doble exposició (una xl solista, l’altra x l’orquestra). De vegades aquesta doble exposició pateix alguna modificació:
- El tema B no apareix en la primera exposició
- El tema A no apareix en la segona exposició
Característica una cadència col·locada cap al final del primer moviment on el solista resumeix el material temàtic precedent sense acompanyament i de manera lliure (solia ser improvitzat)

El Quartet de Corda

Estructurat en 4 moviments (el primer segueix la forma sonata)
Instruments: 2 violins, viola i violoncel
Dóna caràcter a l’obra l’harmonia dels 4 instruments que formen “una unitat democràtica amb els mateixos drets”. El violí marca la direcció i els altres el segueixen de manera alternativa
Poeta Goethe (sobre l’últim quartet de Haydn): “és com si pogués escoltar quatre homes molt raonables”
Haydn: credorBeethoven: va desembolupar totes les possibilitats
Quartet TOP: Amadeus Quartet