Característiques del Barroc
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 14,46 KB
Introducció: El segle
XVII a Europa va ser una època de crisi i de contrastos. Així, durant aquesta centúria es van produir problemes d emogràfics i crisis agràries. Alhora, també es va desenvolupar el comerç colonial i la producció de manufactures.La noblesa i el clero van mantenir el poder que tenien, especialment a l'Europa catòlica, però uns nous grups socials, com la burgesia, van augmentar la seva influència i van imposar els seus valors ètics i estètics.En aquest segle es va consolidar el poder de les monarquies absolutes, sobretot a la França de Lluís XIV, i va começar la fragmentació dels grans imperis i la creació dels estats nacionals.L'art va ser un reflex fidel de l'època. L'estètica del
Barroc va superar el classicisme del Renaixement i va introduir elements més complexos, plens de moviment i de color.En el camp científic el Barroc va culminar una època i va obrir les portes a la ciència moderna.2 L'Europa A L'ABSOLUTISME:2.1CANVIS POLÍTICS I RELIGIOSOS La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), que va enfrontar catòlics i protestants, es va acabar amb la Pau de Westfàlia i va significar la recomposició del mapa polític europeu: l'ascens d'una nova potència, França, i l'enfonsament del vell Imperi dels Habsburg.A més, al Segle XVII es va consolidar el predomini dels Estats nació i de les monarquies absolutes i hi hagué l'esfondrament de les formes de poder supranacionals, com l'Imperi hispànic.
D'altra banda, va tenir lloc la proclamació de la llibertat religiosa per a cada Estat i va posar fi a més d'un segle de guerres de religió.Als països del nord i a Anglaterra es van consolidar les esglésies nacionals (luterana, calvinista i anglicana), mentre que els països del sud d'Europa van continuar sent majoritàriament catòlics.2.2.CARACTERÍSTIQUES DE LA MONARQUIA ABSOLUTA A les monarquies absolutes l'autoritat del monarca provenia directament de Déu i en nom de Déu exercia el poder.El Rei tenia el poder absolut i era l'encarnació mateixa de l'Estat. Ell era la llei, l'autoritat màxima del govern i el cap de la justícia, i dirigia la política interior i l'exterior. No se sotmetia a cap control i no compartia la sobirania amb ningú.Per governar, el monarca estava auxiliat per ministres, consellers i secretaris, i també per un nombre molt alt de funcionaris.El poder reial estava restringit per la llei divina, pel dret natural (tradició) i per les limitacions que imposaven els parlaments o les Corts. Com que els sobirans absoluts no acceptaven limitacions al seu poder, no solien convocar les Corts.3. L'ART DEL S.XVII EL Barroc:L'art Barroc és un estil artístic que abraça tot el Segle XVII i una part del Segle XVIII i que contrasta amb el Racionalisme i el classicisme renaixentistes. En essència, aquest nou estil es caracteritza per la irregularitat i la complexitat i constitueix la resposta estètica a les complicades circumstàncies religioses, polítiques i econòmiques del Segle XVII.
3.1. UN ART PER A LA SOCIETAT DEL SEU TEMPS:Els artistes, sobretot els arquitectes, van executar la voluntat dels monarques absoluts de construir mansions que fossin el reflex del seu poder immens. El Palau de Versalles i els seus jardins són l'exemple més clar d'aquest estil sumptuós i elegant.Des del punt de vista religiós, el protestantisme, que havia sorgit durant el segle anterior a molts països del centre i del nord d'Europa, va ser contrarestat per un catolicisme combatiu i disposat a defensar els dogmes establerts al concili de Trento (Contrareforma).L' Església Catòlica es va convertir en la compradora d'obres d'art i les esglésies presenten una decoració fastuosa, dedicada a la propaganda dels principis religiosos, que va tenir com a objectiu oposar-se d'una manera conscient i voluntària a l'austeritat dels temples protestants.
En canvi, als països protestants l'absència d'imatges als temples va comportar la inexistència d'un art de propaganda religiosa. Les obres d'art eren encarregades per la nova burgesia i reflectien un sentiment més intimista i quotidià (retrats, temes domèstics, flors…).3.2. L'ESTÈTICA DEL Barroc El Barroc va proposar uns valors estètics nous, entre els quals predominava:El moviment, amb la utilització de les formes corbes: còncaves i convexes.La llum i el color, per sobre del dibuix, per crear les formes.El Realisme en les representacions, però l'objectiu de l'artista no era només representar la realitat, a la manera ideal dels renaixentistes, sinó fer-ho d'una manera que fes emocionar l'espectador o que el sorprengués.El gust pels efectes teatrals i escènics. L'art Barroc és ple de simbolismes i, moltes vegades, l'obra d'art es presenta com una escena, com un decorat teatral que pretén introduir l'observador en el món dels sentiments i de les sensacions.4. L'ARQUITECTURA I L'ESCULTURA BARROQUES:4.1. L'ARQUITECTURA La nota essencial del nou estil és la llibertat amb què es tracten els elements arquitectònics a fi de donar a l'edifici un efecte de moviment. La planta de l'edifici incorpora formes el·líptques o ovals que creen efectes de llum i ombra, i s'hi construeixen cúpules impressionants per il·luminar-ne l'interior.Roma és la ciutat on es va originar el nou estil i on van treballar dos artistes extraordinaris:Gian Lorenzo Bernini (1598-1680), que va culminar la basílica de Sant Pere del Vaticà amb una gran columnata de forma el·líptica a l'exterior i un espectacular baldaquí a l'interior.Francesco Borromini (1599-1667), autor de façanés d'esglésies, com la de San Carlo alle Quattro Fontane i Santa Agnese, plenes de corbes i de moviment.A més d'edificis religiosos, es van edificar obres civils (palaus, grans residències i fonts) d'aspecte majestuós, amb unes plantes i unes façanés que tendien cap a formes més clàssiques. En trobem els millors exemples en les obres dels arquitectes francesos Le Vau ( Palau de Versalles), Mansart ( Palau de Versalles i església dels Invàlids de París) i Le Nôtre.4.2. L'ESCULTURA La representació del moviment també va ser l'objectiu principal dels escultors barrocs. Utilitzaven les línies corbes i obliqües per produir l'efecte d'equilibri inestable, com si els personatges haguessin estat capturats en un moment fugaç de l'acció.La roba hi fa un paper molt important: les formes s'inflen i els plecs es multipliquen.L'altra gran aspiració de l'escultura bar-roca és el Naturalisme, amb uns efectismes que tenen com a missió commoure o sorprendre. Aquest és el cas de la imatgeria espanyola.Bernini n'és la figura més representativa i les seves obres són un reflex de totes aquestes característiques. Destaquen el Bust de Costanza Buonarelli i els sepulcres d'Urbà VIII i d' Alexandre VII.5. LA PINTURA BARROCA EUROPEA:5.1. CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA La pintura barroca presenta diversos elements comuns:El triomf del color sobre el dibuix. Són les taques de color les que creen les formes. S'hi utilitzen colors vius i càlids. La tècnica a l'oli ajuda a ressaltar-los, tot i que es continua pintant al fresc.La preocupació per la llum. S'utilitza una tècnica que consisteix a contrastar zones fosques amb zones il·luminades: és el clarobscur. Així, mitjançant el joc de llum i ombra es modelen les formes i s'atorga profunditat a les composicions.El Realisme. Es pretén representar les coses tal com són a la realitat; per això s'utilitzen models de la vida real.La recerca del moviment a les composicions mitjançant els escorços, la asimetria, les línies ondulades i la representació de personatges poc serens o turmentats.
5.2. L'ESCOLA ITALIANA La pintura barroca aviat va assolir un gran desenvolupament a Itàlia. El seu iniciador va ser Michelangelo Caravaggio, que va introduir els jocs de contrast entre els fons foscos i els focus de llum que il·luminen l'escena ("tenebrisme"), com es veu als quadres Els jugadors de cartes, Dones tocant el llaüt o l' Enterrament de la Mare de Déu.Entre els nombrosos pintors italians del Barroc destaca Andrea Pozzo, autor del gran fresc Apoteosi de sant Ignasi.5.3. LA PINTURA FLAMENCA I L'HOLANDESA
L'expansió per Europa de l'estil Barroc va donar lloc a dues grans escoles de pintura europea.La pintura flamenca.El representant principal va ser Peter Paulus Rubens. Influït pels renaixentistes italians i per l'ús de la llum de Caravaggio, va pintar tot tipus de temes: religiosos ( Adoració dels Reis Mags, Davallament de la creu), mitològics ( Les Tres Gràcies) o escenes populars i retrats. Els seus deixebles més importants van ser Van Dyck i Jordaens.La pintura holandesa D'altra banda, a l' Europa protestant, sobretot a Holanda, es va desenvolupar una escola d'estil naturalista especialment preocupada pel tractament de la llum.
L'absència d'imatges a les esglésies i el menor pes de la noblesa van donar lloc a temes nous: retrats de la burgesia, pintura de paisatges o d'interiors…El gran pintor de l'escola holandesa va ser Rembrandt ( Harmensz van Rijn), un retratista excel·lent, mestre de la llum i l'ombra. Va destacar en retrats col·lectius ( La lliçó d'anatomia i Ronda de nit) Hi ha uns altres pintors, com Franz Hals o Jan Vermeer, que destaquen pels seus interiors subtilment il·luminats i pel detallisme de les figures humanes i dels objectes.7. EL SEGLE D'OR DE LA PINTURA ESPANYOLA El Segle XVII es coneix com el Segle d'Or de la pintura espanyola. Malgrat els problemes polítics, econòmics i socials, la pintura va tenir un desenvolupament enorme a Espanya durant aquesta època, amb artistes excepcionals i de fama universal.7.1. ELS PINTORS DEL Barroc ESPANYOLA la primera meitat del segle van destacar el valencíà Josep de Ribera ( El somni de Jacob) i l'extremeny Francisco de Zurbarán ( Sant Serapi).Ribera va ser més "tenebrista" i es va preocupar per la llum i el color. En canvi, Zurbarán evolucionà cap a la representació exacta de la realitat i la qualitat de les coses (natura morta, vestuari, etc.).A la segona meitat del segle van sobresortir pintors de cort, com Juan Carreño ( Fundació de l'ordre dels Trinitaris) i Claudio Coello ( Adoració de la Sagrada Forma), que van ser uns retratistes excel·lents.També va destacar Bartolomé Esteban Murillo ( Dos nens menjant meló i raïm), conegut sobretot per la seva pintura religiosa i pels temes infantils, en què utilitzava colors alegres, suaus i molt lluminosos.7.2. DIEGO VELÁZQUEZEntre les dues generacions hi ha el sevillà Diego Velázquez (1599-1660), que va treballar a la cort de Felip IV. Velázquez va destacar pel seu geni extraordinari, que el va convertir en un dels pintors més universals.Velázquez va conrear tots els gèneres. Com a pintor de cort va fer molts retrats ( Las Meninas) i quadres històrics ( La rendició de Breda).
Com a artista culte, va pintar temes mitològics, que humanitzava amb models populars ( La farga de Vulcà, El triomf de Bacus, Les filadores).De la seva tècnica destaca la utilització magistral de la llum i de la perspectiva aèria, és a dir, la sensació òptica de la llum que circula entre els objectes i les figures.
Les seves composicions són complexes, amb diversos plans i focus de llum que il·luminen les escenes esglaonadament i amb una gran intensitat.4.LA REVOLTA CATALANA DEL 1640:4.1. LES CAUSES DEL CONFLICTE La revolta catalana del 1640 va tenir un doble component social i polític.
En primer lloc, va ser una revolta pagesa contra els senyors i les autoritats com a protesta per la situació de misèria en què es trobaven i a causa de les fortes càrregues fiscals que suportaven.
En segon lloc, va ser una revolta de les classes benestants catalanes contra els intents del comte duc d'Olivares, privat o valido de Felip IV, d'uniformar la monarquia segons les lleis i les institucions de Castella.
El conflicte esclatà l'any 1626, en què les Corts catalanes van rebutjar la proposta del rei d'aportar 16000 homes al projecte de la Uníón de Armas d'Olivares, que pretenia repartir entre tots els regnes de la monarquia hispànica el manteniment de l'exèrcit del rei.
La situació va empitjorar el 1635 amb l'inici de la guerra amb França. Llavors el rei estipulà l'allotjament a Catalunya dels soldats que formaven els terços castellans. Això va ocasionar conflictes amb els pagesos davant els continus robatoris i abusos que cometien els soldats.
A més, es va obligar els catalans a crear un exèrcit propi per defensar la frontera del Rosselló.
4.2. LA REVOLTA DELS SEGADORS El problema amb els soldats que havien d'allotjar-se a Catalunya es va aguditzar cap a l'any 1640 com a conseqüència de la penúria que la fam i la guerra imposaven a la població catalana.La revolta pagesa es va iniciar a Santa Coloma de Farners quan els pagesos es van negar a allotjar els soldats. Més endavant es va estendre per diverses zones de Catalunya (l'Empordà, Osona, el Ripollès, la Selva).El moment culminant d'aquesta revolta es va produir el dia 7 de juny amb els esdeveniments del Corpus de Sang, en què un grup de segadors que havien anat a Barcelona es va enfrontar a les autoritats i hi hagué diversos morts.La revolta dels segadors va ser una protesta dels grups més pobres de la societat tant contra els senyors que els ofegaven amb impostos senyorials com contra unes autoritats polítiques que els obligaven a fer-se càrrec de les despeses de la guerra.4.3. L'ENFRONTAMENT AMB LA MONARQUIA (1640-1652)Les classes benestants i els governants del Principat es van atemorir davant la revolta pagesa i la van voler capitalitzar en profit propi. Va ser llavors que la revolta va assolir el caràcter més polític.Pau Claris, president de la Generalitat, va establir contactes amb França i va proposar la integració de Catalunya a la Corona francesa per tal de deslliurar-se del domini castellà.Aleshores va començar una guerra que va durar tretze anys i que va enfrontar catalans i francesos amb la monarquia hispànica.La guerra a Catalunya es va acabar el 1652, any en què la ciutat de Barcelona va capitular davant les tropes del rei Felip IV.Catalunya va acceptar la sobirania del rei i aquest va atorgar un perdó general i es va comprometre a respectar les lleis, les institucions i els privilegis del Principat.La guerra entre França i la monarquia hispànica es va prolongar fins al 1659, en què es va signar la Pau dels Pirineus, per la qual Espanya lliurava a França el Rosselló i una part de la Cerdanya
XVII a Europa va ser una època de crisi i de contrastos. Així, durant aquesta centúria es van produir problemes d emogràfics i crisis agràries. Alhora, també es va desenvolupar el comerç colonial i la producció de manufactures.La noblesa i el clero van mantenir el poder que tenien, especialment a l'Europa catòlica, però uns nous grups socials, com la burgesia, van augmentar la seva influència i van imposar els seus valors ètics i estètics.En aquest segle es va consolidar el poder de les monarquies absolutes, sobretot a la França de Lluís XIV, i va começar la fragmentació dels grans imperis i la creació dels estats nacionals.L'art va ser un reflex fidel de l'època. L'estètica del
Barroc va superar el classicisme del Renaixement i va introduir elements més complexos, plens de moviment i de color.En el camp científic el Barroc va culminar una època i va obrir les portes a la ciència moderna.2 L'Europa A L'ABSOLUTISME:2.1CANVIS POLÍTICS I RELIGIOSOS La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), que va enfrontar catòlics i protestants, es va acabar amb la Pau de Westfàlia i va significar la recomposició del mapa polític europeu: l'ascens d'una nova potència, França, i l'enfonsament del vell Imperi dels Habsburg.A més, al Segle XVII es va consolidar el predomini dels Estats nació i de les monarquies absolutes i hi hagué l'esfondrament de les formes de poder supranacionals, com l'Imperi hispànic.
D'altra banda, va tenir lloc la proclamació de la llibertat religiosa per a cada Estat i va posar fi a més d'un segle de guerres de religió.Als països del nord i a Anglaterra es van consolidar les esglésies nacionals (luterana, calvinista i anglicana), mentre que els països del sud d'Europa van continuar sent majoritàriament catòlics.2.2.CARACTERÍSTIQUES DE LA MONARQUIA ABSOLUTA A les monarquies absolutes l'autoritat del monarca provenia directament de Déu i en nom de Déu exercia el poder.El Rei tenia el poder absolut i era l'encarnació mateixa de l'Estat. Ell era la llei, l'autoritat màxima del govern i el cap de la justícia, i dirigia la política interior i l'exterior. No se sotmetia a cap control i no compartia la sobirania amb ningú.Per governar, el monarca estava auxiliat per ministres, consellers i secretaris, i també per un nombre molt alt de funcionaris.El poder reial estava restringit per la llei divina, pel dret natural (tradició) i per les limitacions que imposaven els parlaments o les Corts. Com que els sobirans absoluts no acceptaven limitacions al seu poder, no solien convocar les Corts.3. L'ART DEL S.XVII EL Barroc:L'art Barroc és un estil artístic que abraça tot el Segle XVII i una part del Segle XVIII i que contrasta amb el Racionalisme i el classicisme renaixentistes. En essència, aquest nou estil es caracteritza per la irregularitat i la complexitat i constitueix la resposta estètica a les complicades circumstàncies religioses, polítiques i econòmiques del Segle XVII.
3.1. UN ART PER A LA SOCIETAT DEL SEU TEMPS:Els artistes, sobretot els arquitectes, van executar la voluntat dels monarques absoluts de construir mansions que fossin el reflex del seu poder immens. El Palau de Versalles i els seus jardins són l'exemple més clar d'aquest estil sumptuós i elegant.Des del punt de vista religiós, el protestantisme, que havia sorgit durant el segle anterior a molts països del centre i del nord d'Europa, va ser contrarestat per un catolicisme combatiu i disposat a defensar els dogmes establerts al concili de Trento (Contrareforma).L' Església Catòlica es va convertir en la compradora d'obres d'art i les esglésies presenten una decoració fastuosa, dedicada a la propaganda dels principis religiosos, que va tenir com a objectiu oposar-se d'una manera conscient i voluntària a l'austeritat dels temples protestants.
En canvi, als països protestants l'absència d'imatges als temples va comportar la inexistència d'un art de propaganda religiosa. Les obres d'art eren encarregades per la nova burgesia i reflectien un sentiment més intimista i quotidià (retrats, temes domèstics, flors…).3.2. L'ESTÈTICA DEL Barroc El Barroc va proposar uns valors estètics nous, entre els quals predominava:El moviment, amb la utilització de les formes corbes: còncaves i convexes.La llum i el color, per sobre del dibuix, per crear les formes.El Realisme en les representacions, però l'objectiu de l'artista no era només representar la realitat, a la manera ideal dels renaixentistes, sinó fer-ho d'una manera que fes emocionar l'espectador o que el sorprengués.El gust pels efectes teatrals i escènics. L'art Barroc és ple de simbolismes i, moltes vegades, l'obra d'art es presenta com una escena, com un decorat teatral que pretén introduir l'observador en el món dels sentiments i de les sensacions.4. L'ARQUITECTURA I L'ESCULTURA BARROQUES:4.1. L'ARQUITECTURA La nota essencial del nou estil és la llibertat amb què es tracten els elements arquitectònics a fi de donar a l'edifici un efecte de moviment. La planta de l'edifici incorpora formes el·líptques o ovals que creen efectes de llum i ombra, i s'hi construeixen cúpules impressionants per il·luminar-ne l'interior.Roma és la ciutat on es va originar el nou estil i on van treballar dos artistes extraordinaris:Gian Lorenzo Bernini (1598-1680), que va culminar la basílica de Sant Pere del Vaticà amb una gran columnata de forma el·líptica a l'exterior i un espectacular baldaquí a l'interior.Francesco Borromini (1599-1667), autor de façanés d'esglésies, com la de San Carlo alle Quattro Fontane i Santa Agnese, plenes de corbes i de moviment.A més d'edificis religiosos, es van edificar obres civils (palaus, grans residències i fonts) d'aspecte majestuós, amb unes plantes i unes façanés que tendien cap a formes més clàssiques. En trobem els millors exemples en les obres dels arquitectes francesos Le Vau ( Palau de Versalles), Mansart ( Palau de Versalles i església dels Invàlids de París) i Le Nôtre.4.2. L'ESCULTURA La representació del moviment també va ser l'objectiu principal dels escultors barrocs. Utilitzaven les línies corbes i obliqües per produir l'efecte d'equilibri inestable, com si els personatges haguessin estat capturats en un moment fugaç de l'acció.La roba hi fa un paper molt important: les formes s'inflen i els plecs es multipliquen.L'altra gran aspiració de l'escultura bar-roca és el Naturalisme, amb uns efectismes que tenen com a missió commoure o sorprendre. Aquest és el cas de la imatgeria espanyola.Bernini n'és la figura més representativa i les seves obres són un reflex de totes aquestes característiques. Destaquen el Bust de Costanza Buonarelli i els sepulcres d'Urbà VIII i d' Alexandre VII.5. LA PINTURA BARROCA EUROPEA:5.1. CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA La pintura barroca presenta diversos elements comuns:El triomf del color sobre el dibuix. Són les taques de color les que creen les formes. S'hi utilitzen colors vius i càlids. La tècnica a l'oli ajuda a ressaltar-los, tot i que es continua pintant al fresc.La preocupació per la llum. S'utilitza una tècnica que consisteix a contrastar zones fosques amb zones il·luminades: és el clarobscur. Així, mitjançant el joc de llum i ombra es modelen les formes i s'atorga profunditat a les composicions.El Realisme. Es pretén representar les coses tal com són a la realitat; per això s'utilitzen models de la vida real.La recerca del moviment a les composicions mitjançant els escorços, la asimetria, les línies ondulades i la representació de personatges poc serens o turmentats.
5.2. L'ESCOLA ITALIANA La pintura barroca aviat va assolir un gran desenvolupament a Itàlia. El seu iniciador va ser Michelangelo Caravaggio, que va introduir els jocs de contrast entre els fons foscos i els focus de llum que il·luminen l'escena ("tenebrisme"), com es veu als quadres Els jugadors de cartes, Dones tocant el llaüt o l' Enterrament de la Mare de Déu.Entre els nombrosos pintors italians del Barroc destaca Andrea Pozzo, autor del gran fresc Apoteosi de sant Ignasi.5.3. LA PINTURA FLAMENCA I L'HOLANDESA
L'expansió per Europa de l'estil Barroc va donar lloc a dues grans escoles de pintura europea.La pintura flamenca.El representant principal va ser Peter Paulus Rubens. Influït pels renaixentistes italians i per l'ús de la llum de Caravaggio, va pintar tot tipus de temes: religiosos ( Adoració dels Reis Mags, Davallament de la creu), mitològics ( Les Tres Gràcies) o escenes populars i retrats. Els seus deixebles més importants van ser Van Dyck i Jordaens.La pintura holandesa D'altra banda, a l' Europa protestant, sobretot a Holanda, es va desenvolupar una escola d'estil naturalista especialment preocupada pel tractament de la llum.
L'absència d'imatges a les esglésies i el menor pes de la noblesa van donar lloc a temes nous: retrats de la burgesia, pintura de paisatges o d'interiors…El gran pintor de l'escola holandesa va ser Rembrandt ( Harmensz van Rijn), un retratista excel·lent, mestre de la llum i l'ombra. Va destacar en retrats col·lectius ( La lliçó d'anatomia i Ronda de nit) Hi ha uns altres pintors, com Franz Hals o Jan Vermeer, que destaquen pels seus interiors subtilment il·luminats i pel detallisme de les figures humanes i dels objectes.7. EL SEGLE D'OR DE LA PINTURA ESPANYOLA El Segle XVII es coneix com el Segle d'Or de la pintura espanyola. Malgrat els problemes polítics, econòmics i socials, la pintura va tenir un desenvolupament enorme a Espanya durant aquesta època, amb artistes excepcionals i de fama universal.7.1. ELS PINTORS DEL Barroc ESPANYOLA la primera meitat del segle van destacar el valencíà Josep de Ribera ( El somni de Jacob) i l'extremeny Francisco de Zurbarán ( Sant Serapi).Ribera va ser més "tenebrista" i es va preocupar per la llum i el color. En canvi, Zurbarán evolucionà cap a la representació exacta de la realitat i la qualitat de les coses (natura morta, vestuari, etc.).A la segona meitat del segle van sobresortir pintors de cort, com Juan Carreño ( Fundació de l'ordre dels Trinitaris) i Claudio Coello ( Adoració de la Sagrada Forma), que van ser uns retratistes excel·lents.També va destacar Bartolomé Esteban Murillo ( Dos nens menjant meló i raïm), conegut sobretot per la seva pintura religiosa i pels temes infantils, en què utilitzava colors alegres, suaus i molt lluminosos.7.2. DIEGO VELÁZQUEZEntre les dues generacions hi ha el sevillà Diego Velázquez (1599-1660), que va treballar a la cort de Felip IV. Velázquez va destacar pel seu geni extraordinari, que el va convertir en un dels pintors més universals.Velázquez va conrear tots els gèneres. Com a pintor de cort va fer molts retrats ( Las Meninas) i quadres històrics ( La rendició de Breda).
Com a artista culte, va pintar temes mitològics, que humanitzava amb models populars ( La farga de Vulcà, El triomf de Bacus, Les filadores).De la seva tècnica destaca la utilització magistral de la llum i de la perspectiva aèria, és a dir, la sensació òptica de la llum que circula entre els objectes i les figures.
Les seves composicions són complexes, amb diversos plans i focus de llum que il·luminen les escenes esglaonadament i amb una gran intensitat.4.LA REVOLTA CATALANA DEL 1640:4.1. LES CAUSES DEL CONFLICTE La revolta catalana del 1640 va tenir un doble component social i polític.
En primer lloc, va ser una revolta pagesa contra els senyors i les autoritats com a protesta per la situació de misèria en què es trobaven i a causa de les fortes càrregues fiscals que suportaven.
En segon lloc, va ser una revolta de les classes benestants catalanes contra els intents del comte duc d'Olivares, privat o valido de Felip IV, d'uniformar la monarquia segons les lleis i les institucions de Castella.
El conflicte esclatà l'any 1626, en què les Corts catalanes van rebutjar la proposta del rei d'aportar 16000 homes al projecte de la Uníón de Armas d'Olivares, que pretenia repartir entre tots els regnes de la monarquia hispànica el manteniment de l'exèrcit del rei.
La situació va empitjorar el 1635 amb l'inici de la guerra amb França. Llavors el rei estipulà l'allotjament a Catalunya dels soldats que formaven els terços castellans. Això va ocasionar conflictes amb els pagesos davant els continus robatoris i abusos que cometien els soldats.
A més, es va obligar els catalans a crear un exèrcit propi per defensar la frontera del Rosselló.
4.2. LA REVOLTA DELS SEGADORS El problema amb els soldats que havien d'allotjar-se a Catalunya es va aguditzar cap a l'any 1640 com a conseqüència de la penúria que la fam i la guerra imposaven a la població catalana.La revolta pagesa es va iniciar a Santa Coloma de Farners quan els pagesos es van negar a allotjar els soldats. Més endavant es va estendre per diverses zones de Catalunya (l'Empordà, Osona, el Ripollès, la Selva).El moment culminant d'aquesta revolta es va produir el dia 7 de juny amb els esdeveniments del Corpus de Sang, en què un grup de segadors que havien anat a Barcelona es va enfrontar a les autoritats i hi hagué diversos morts.La revolta dels segadors va ser una protesta dels grups més pobres de la societat tant contra els senyors que els ofegaven amb impostos senyorials com contra unes autoritats polítiques que els obligaven a fer-se càrrec de les despeses de la guerra.4.3. L'ENFRONTAMENT AMB LA MONARQUIA (1640-1652)Les classes benestants i els governants del Principat es van atemorir davant la revolta pagesa i la van voler capitalitzar en profit propi. Va ser llavors que la revolta va assolir el caràcter més polític.Pau Claris, president de la Generalitat, va establir contactes amb França i va proposar la integració de Catalunya a la Corona francesa per tal de deslliurar-se del domini castellà.Aleshores va començar una guerra que va durar tretze anys i que va enfrontar catalans i francesos amb la monarquia hispànica.La guerra a Catalunya es va acabar el 1652, any en què la ciutat de Barcelona va capitular davant les tropes del rei Felip IV.Catalunya va acceptar la sobirania del rei i aquest va atorgar un perdó general i es va comprometre a respectar les lleis, les institucions i els privilegis del Principat.La guerra entre França i la monarquia hispànica es va prolongar fins al 1659, en què es va signar la Pau dels Pirineus, per la qual Espanya lliurava a França el Rosselló i una part de la Cerdanya