Característiques Constructives del Pavelló de Barcelona de Mies

Característiques Espacials i Constructives del Pavelló Alemany

El Pavelló Alemany, d’una sola planta, s'aixeca sobre un podi de travertí, al qual s'accedeix per una petita escala de vuit graons. L’escala d’accés no porta directament a la porta principal, sinó davant de l’estany de planta rectangular, i cal girar a la dreta per tal d’entrar a l’edifici.

Darrere d'aquest estany artificial, hi ha la zona de serveis —despatxos i lavabo—, integrada al conjunt mitjançant un mur de travertí recorregut en part per un banc del mateix material, que s'uneix a la coberta de la construcció principal.

La Coberta Plana i l'Estructura en Voladís

La coberta de la construcció principal, totalment plana i horitzontal, s'estén en voladís (sobresurt) respecte de l'estructura inferior de suport a l'extrem esquerre, i deixa al descobert el cantó contrari, on s'ubica un petit pati rectangular tancat.

En aquest pati s'aixeca, sobre un segon estany més petit, una rèplica de l’escultura classicista femenina de bronze "El Matí", situada a la bassa petita, obra de Georg Kolbe. Aquest és l’únic element que trenca amb el racionalisme del conjunt, ja que l’obra de Mies segueix les pautes de no ornamentació del funcionalisme/racionalisme i de l’escola de la Bauhaus. Aquest concepte es resumeix en el minimalisme decoratiu. “Menys és més”, diria Mies en referència a l’economia expressiva de les seves obres.

Planta Lliure i Continuïtat Espacial

Els nous avenços tecnològics i els nous materials permeten que la coberta de l'edifici se sostingui només damunt de dues fileres de quatre pilars metàl·lics, i així allibera els murs de la funció habitual de càrrega (són purs envans, sense cap funció de suport). La construcció reticular permet, doncs, que la planta sigui lliure.

L'arquitecte aconsegueix així que les parets il·lusòries de marbres de colors i vidre transparent de l’interior creïn la percepció d'un recinte obert i polivalent, totalment oposat a l'espai tradicional compartimentat. Desapareixen les sales o cambres tancades i es pretén que no hi hagi una clara diferenciació entre interior i exterior (continuïtat d’espais). Aquesta continuïtat dona un ambient unitari al conjunt, ja que hi ha una comunicació natural entre els espais coberts i els patis amb les basses d'aigua (estanys rectangulars). L’edifici no té pròpiament façana.

Superfície Vidrada i Reflexos

La major part de la superfície mural que limita l'edifici principal és vidrada, fet que permet una bona interrelació entre interior i exterior. Aquesta entrada de llum tan generosa permet crear una sensació d'espai més gran, que l'arquitecte reforça per mitjà del reflex del mateix edifici a l’aigua de les dues piscines.

El Mobiliari: La Cadira Barcelona

El mobiliari de l'interior el formen algunes rèpliques de la popular Cadira Barcelona (projectada pel propi Mies van der Rohe i Lilly Reich per a aquest edifici l'any 1929) i una catifa negra i una cortina vermella que, al costat del mur central d'ònix daurat, representen la bandera alemanya.

Materials Emprats en la Construcció

• Marbre
• Travertí
• Ònix
• Granit
• Acer inoxidable
• Vidre

Cromatisme Decoratiu

El cromatisme es basa en la combinació de materials moderns, com els pilars d'acer (color metàl·lic), i dels quatre tipus de pedra:

• El travertí (pedra calcària blanca o groguenca)
• Dos tipus de marbres verds
• L'ònix marronós-daurat

Influències Artístiques i Arquitectòniques

Es pot parlar d'una composició ortogonal, de rectes i plans amb colors diferents. En aquest sentit, es pot relacionar aquest edifici amb l'obra pictòrica de Piet Mondrian i les seves composicions enquadrades en el neoplasticisme holandès del grup De Stijl. També hi ha influències de l’arquitectura japonesa i de l’estil anomenat Suprematisme.

Aplicació Posterior dels Principis de Mies

Els mateixos principis arquitectònics del projecte del Pavelló de Barcelona es van aplicar amb finalitats domèstiques a la Casa Tugendhat de Brno, obra del mateix Mies.