Característiques de les comèdies de terenci

VIRGILI 

Vida

• Neix en l’any
  70 A.C.  a Màntua (Itàlia)

• Forma part del cercle de Mecenas (grup de literaris)

• Estudia a Roma i a Nàpols 

• En el 42 A.C. Perd les terres que conservava de la seva família (heretades) perque els hi cedeix als veterans de la guerra de Filipos

• Marxa a Roma

Obra —> Eneida

• Parla de:

  • Els orígens de Roma

  • La família d’August (emperador de Roma)

• Triga 11 anys en escriure-la.

• Viatja a Grècia per comprovar In situ dels escenaris de la obra que escriu per fer-la més realista i estar satisfet.

• 19 A.C.--> es posa malalt.

• La seva última voluntat abans de morir, va ser que es cremès la obra ja que no estava acabada, però August no compleix i per això és conservada. 

VIRGILI 

• Aquesta obra es divideix en 2 parts

  • Part 1: de la 1 a la 6

• Eneas és fugitiu de troia que arriba a las costas de Cartago després d’un viatge pel Mediterrani que el porta a Sicília, ón morirá el seu pare. 

• Juno és enemiga dels troians i per la seva pròpia voluntat els vaixells son emportats cap a les ribes d’Àfrica. 

• Juno és acollida per la reina Dido i ella s’enamora d’Eneas i el convenç perquè es quedi un any a Cartago

• Júpiter alerta a Eneas que ha anat a Cartago per fundar una nova pàtria i Eneas haurà d’abandonar a Dido, fent que ella es suicidi (per el seu abandó)

• De camí a Itàlia els vaixells troians desembarquen a Itàlia i després a Cumes

• Eneas, acompanyat d’una endevina, visita els inferns amb ella i allà s’hi troba a morts com Dido, August, Cèsar… 

• Part 2: de la 7 a la 12

• Hi hauran lluites del Navinguts que són ajudats per indígenes

• El motiu principal de aquestes lluites, és l’oferiment del Llatí a Eneas

• Júpiter repta a Juno (amb els Llatins) i Venus (mare d’Eneas) per què no participin en la guerra

• Després de diverses lluites, Eneas mata a Turn i amb aquesta escena, es finalitza la seva obra

• És un poema èpic nacional, inspirat en les lluites prèvies dels troians contra els grecs.

• Narra les peripècies d’Eneas 

TITUS LIVI

• Neix al 59 A.C a Patavi (Nord d’Itàlia)

• Mor al 17 D.C 

• Sempre es va dedicar a les lletres, retòrica, filosofía i historiogràfia 

• Va treballar la major part de la seva vida en la seva obra Ab Urbe Condita 

• La obra parta de la història de Roma des dels seus orígens fins a la època, 9 D.C

• Aquesta gran obra, era enorme i només es conserva ¼ part, 142 llibres i d’aquests només se'n conserven 35

• Aquestes 35 obres es conserven entre 2 grups

  • Grup 1: del 1 al 10

  • Grup 2: del 21 al 45

• D’això es conserves resums que s’anomenen Periochae 

• Livi, té amistat amb August (l’emperador)

• Va mantenir sempre una independència d’opinió respecte el conservadorisme republicà i va participar en el programa de regeneració moral de Roma, impulsat pel príncep

• De què parla la obra? 

• Livi, recupera el passat de Roma i tornà als romans l’orgull de ser-ho

• Pretén demostrar que Roma ha estat sempre protegida pels déus i que és el centre del món 

• El seu patriotisme, el duu a suprimir detalls que entel·len la imatge de Roma

• Livi, no té cap carrera política per tant no va poder accedir als documents oficials de Roma aleshores en la seva obra no fa cap interpretació política de la història de Roma. Sinó que el que fa, és comprendre psicològicament als personatges. 

• Pretén apostar la prosa històrica a la poesia, tant per la forma de tractar el passat com pel seu estil (exemple: té un cert gust per descriure les emocions dels protagonistes i dels esdeveniments)

• El que més destaca de la qualitat literària de la narració, alguna gran varietat d’estils: desde la prosa funcional, d’un informe militar en la descripció d’un combat, fins a, un tó poètic en una situació tràgica o heròica

• Fa ús del llenguatge col·loquial en els personatges de classe baixa

PLAUTE I TERENCI

• Comèdia romana 

• El gènere del còmic és un bon antídot per les preocupacions del moment, per això ha tingut tant d’èxit en èpoques de dificultat 

• Tots dos fan comèdia a la grega

• En les obres de tots dos, el seu argument succeeix en ciutat gregues. Aquestes obres es coneixen com Fabulae Palliatae, a causa del estil típic Grec. 

• Les obres estan plenes de anacronismes provocats per la paradoxa (contradicció), per voler presentar la vida de la societat romana en el món grec.

Plaute

• Només hi ha dades incertes

• Neix al 255 A.C a Sarciàna 

• Mor al 187 A.C. 

• Viu la invasió d’Itàlia per part d’anníbal 

• L’any 215 A.C, comença a escriure les 21 comèdias que té. Totes elles tienen en comú 4 punts:

  • Jove enamorat d’una noia

  • La noia és esclava i prostituta

  • El pare del noi desconeix la veritable personalitat del seu fill i de vegades s’enamoren de la mateixa noia 

  • L’esclau és llest i será el vertader heroi de l’obra

• El principal objectiu de les seves obres, es provocar rialles a l’espectador 

• No es preocupa de l’acció, lo principal son les rialles

• Son comedies d’embolic 

• La originalitat i importància es troba en l’ús de la llengua, a causa de la peculiaritat dels personatges que descriu i del públic a qui es dirigeix

• El seu llenguatge té característiques del registre col·loquial 

PLAUTE I TERENCI

Terenci

• Després de morir Plaute, Terenci ocupa el seu lloc

• Neix al 194 A.C a Cartago

• Mor l’any 159 A.C mentre feia un viatge a Grècia 

• Arriba a Roma com a esclau de Gai (el qual un temps després el lliberara)

• Un temps després d'alliberar-lo, entra a formar part d’un grup de lliteraris en el cercle D’escipions

• Això al convertí en un interpret fidel de les idees polítiques d’aquest cercle

• Això va provocar que els seus colegas dramatugs, intentaren desprestigiar-lo i l’acosesin de no ser el responsable de les seves comèdies 

• Mentre censuraban a Terenci atacaven les idées polítiques d’un clan molt poderós que podia esdevenir un perill per a la república 

• Només se'n conserven 6 obres, aquestes, no tienen la mateixa força còmica que les de Plaute però estan més ben estructurades 

• Son comèdies més reflexives i l’acció es desenvolupa a Grècia igual que en les obres de Plaute, però en una Grècia que representa l’amabilitat i l’honestedat, no el vici, com en les obres de Plaute

• Els personatges continuen sent els mateixos 

• Terenci treu protagonisme a la figura de l’esclau, per donar-li als joves, els valors de la bona educació. Que en definitiva, és el tema principal de les seves obres 

• Són obres de psicología, de càrrega moral, de relacions personals de respecte, d’amor, d’autocrítica… 

Plaute i Terenci en conjunt

• Tots dos, són considerats els pares del teatre de l’època moderna

CICERÓ 

Vida

• És el més important del oradors llatins

• Nix al 106 A.C. A Arpinum

• Era d’una família de cavallers i es considera un Homus Novus (home sense avantpassats nobles), per això té molt difícil accedir a càrrecs polítics

• Va estudiar els estudis superiors a Roma, Grècia i Àsia menor

• Va obtenir el títol d’advocat, i gràcies a la seva qualitat, és fa polític i més tard, el fan cònsul (crea un discurs contra Catilina i com els seus discursos son tan bons, el fan cònsul) en el 63 A.C. I en el mateix any, es converteix en el fiscal acusador de Catilina (general ROMà)

• Malgrat tot, acabará sent exiliat a Albània 

• En l’any 57 A.C. Torna a Roma

• S’apropará a Cèsar, Pompeu i Cras. Es posará del bàndol de Cèsar, tot i que el veu capaç de destruir el sistema republicà pel qual ell havia lluitat tant

• En l’any 44 A.C. Assassinen a Cèsar i Ciceró pasa a ser del bàndol d’Octaví August, ja que s'enfronta contra Març Antoní (hereu de les idees de Cèsar)

• Ciceró aprofita per escriure altres discursos, que son molt durs, contra Març Antoní. Aquests són anomenats Filitiques 

• Quan Octaví pacta amb Març Antoní, ell (Octaví)li demana que el deixi castigar a Ciceró i en el 43 A.C el maten (a Ciceró)

Obra

• Té obres de caràcter filósòfic i polític 

• Aquestes obres, les escriu quan es retira de la seva vida política i en aquestes reflexiona sobre els deures ciutadans, la república, lleis, religió…  

CICERÓ 

Obres de retòrica

• En aquestes obres, exposa les idees de l'eloqüència 

Obres de pràctica oratòria (discursos)

• En aquestes obres, ausa i defensa personatges 

Obres personals (cartes)

• En aquestes obres, parla sobre temes personals, vida quotidiana, ambicions, i desenganys