Característiques Clau de la Literatura Clàssica Grecollatina i Medieval

Característiques de l'Època Clàssica Grecollatina

1. Els textos més antics són en vers, d'Homer, del segle VIII a.C.; les primeres obres en prosa són del segle VI a.C., dels filòsofs presocràtics (autors anteriors a Sòcrates).
2. La fabulació mítica expressa amb bellesa poètica aspectes cabdals de la conducta humana.
3. Un dels mites més utilitzats per la tradició literària ha estat l'episodi d'Orfeu i Eurídice.
4. La base del cànon de bellesa grega demana harmonia, simetria, proporció i eurítmia (ritme).
5. La tragèdia i la història van esdevenir els dos gèneres per excel·lència (Èsquil, Sòfocles i Eurípides).
6. Després de vèncer en les Guerres Mèdiques, la literatura grega va viure una època daurada: l'Època de Pèricles (segle V a.C.).
7. El teatre va néixer del ditirambe o himne vinculat a les festes en honor al déu Dionís.
8. La tragèdia adopta com a argument dos cicles: a) el de Micenes, b) el de Tebes.
9. L'epopeia té un lligam temàtic amb les llegendes.
10. La literatura llatina prefereix els gèneres didàctics i el llenguatge sobri i auster.
11. L'eloqüència era necessària en la Roma democràtica.
12. El poeta Virgili escriu L'Eneida.

Característiques de la Literatura Medieval (segle V-XV)

1. Apareixen les llengües romàniques i les epopeies nacionals.
2. El teatre medieval s'escenifica a les esglésies.
3. Amb els trobadors occitans dels segles XII i XIII apareix la primera poesia lírica culta.
4. La poesia es desenvolupa durant el segle XV amb Ausiàs March i François Villon.
5. Boccaccio (segle XIV) duu la narrativa medieval a la seva plenitud.

Obres Destacades

L'Odissea (Homer)

És el segon dels grans poemes èpics grecs; l'altre és la Ilíada. Està compost de 12.109 hexàmetres distribuïts en 24 cants. Aquests 24 cants es poden agrupar en tres parts:

• El viatge de Telèmac
• Les aventures d'Ulisses
• La venjança d'Ulisses

Cant XXIII: Penèlope reconeix Odisseu

Després que Odisseu acabés amb els pretendents i perquè els veïns no sospitessin del que va ocórrer, Odisseu mana als presents que vesteixin llurs millors vestimentes i hi ballin. Euriclea presenta Odisseu davant Penèlope, però ella no el reconeix, ja que estava convençuda que ell era mort i l'aspecte que portava en aquell moment no era el mateix que quan va marxar cap a la guerra. Llavors, Odisseu descriu el jaç conjugal del matrimoni, i com el va fer ell mateix d'una olivera. Penèlope, convençuda ja, abraça el seu espòs, que li narra les seves aventures, com per exemple quan es va enfrontar al Cíclop, el monstre Escila, quan Circe va convertir tots els seus mariners en animals, etc. Finalment li explica que encara haurà de fer un altre viatge, abans d'acabar la seva vida en una tranquil·la vellesa.

Cant a Afrodita (Safo)

Està compost per 7 estrofes sàfiques.

Resum

Tracta d'un prec que l'escriptora li fa a la deessa Afrodita amb la finalitat que atregui cap a ella un amor renegat però renunciat (Safo és lesbiana i el seu "treball" consisteix en l'amor). Safo crida a la deessa Afrodita i li prega que acudeixi en la seva ajuda. Afrodita, portada per un carruatge d'or tirat per pardals, li va dir a la noia que s'enamoraria d'ella tard o d'hora.

Paraules d'Alfil (Horaci)

Comença amb la paraula "benaurat" que vol dir beatus ille en llatí.

Divina Comèdia (Dante)

Infern (Cant I)

Ens diu el poeta que a la meitat de la nostra vida (selva fosca) es va adonar que els intel·lectuals que seguia no eren els més correctes, ja que havia seguit les doctrines dels déus falsos. La selva és l'inici del seu viatge a l'Infern (després del Purgatori, entre el Cel i l'Infern). Narra el descens de l'autor a l'Infern acompanyat del poeta Virgili, ja que havia seguit les doctrines dels déus falsos. Acompanyat pel seu mestre descriu com l'Infern tenia una forma de con amb la punta cap avall i els nou cercles on hi havia tots els que havien estat castigats segons el pecat.

Infern (Cant V)

Arriben els poetes al segon cercle de l'Infern i a l'entrada el rei Minos és el jutge. Dante demana parlar amb Pablo i Francisca i ella li explica com es van enamorar, i Dante, pres del seu dolor, cau desmaiat.

Paradis (Cant XXXII)

Dante accedeix al novè cel acompanyat de Beatriu, qui convida a mirar des d'aquest cel a la Terra. El Paradís està fet de 9 cercles.