Característiques clau del Renaixement: Antropocentrisme i més

Característiques del Renaixement

El Renaixement representa una nova concepció de l'home i de la naturalesa respecte a l'Edat Mitjana. Els dos trets més característics del Renaixement són l'Antropocentrisme, pel qual tot s'estudia amb referència a l'home (l'home és la mesura de totes les coses), i l'Individualisme, en què l'home es defineix per la seva individualitat enfront de la idea de col·lectivitat de l'Edat Mitjana. El nou ideal humà és l'home complert, harmònicament desenvolupat.

És un moment crucial per a la història del pensament, dintre del moviment cultural de l'humanisme, que canvia l’estudi del trivium i el quadrivium per uns estudis complets del que es consideren les humanitats. Aquest context filosòfic permetrà el sorgiment del racionalisme: enfront del pensament dogmàtic i a vegades màgic medieval i els primers estudis basats en el mètode científic. L'home renaixentista confia en la raó humana com a font autònoma de coneixements. Es produeix una primera separació entre el cristianisme i la cultura laica, encara que això no suposa que hi hagi una reacció anticristiana, ja que es dóna la convivència de temes cristians amb temes mitològics. Es valora també el naturalisme, entès com a valoració de la Naturalesa en si mateixa, no en quant creada per Déu.

La restauració dels temes i les formes de l’Antiguitat va estar encoratjada per la formació de col·leccions de l'antiguitat, la difusió de la cultura clàssica, les excavacions arqueològiques i la formació dels centres d'estudis humanístics (acadèmies). Aquesta mirada cap a l'antiguitat presta especial atenció a l'estudi metòdic dels clàssics grecoromans: de Grècia s’adopta l'esperit i de Roma les formes artístiques.

S'han de tenir en compte factors que ajudaran en aquest procés com la invenció de la impremta, que jugarà un paper destacat en la difusió dels tractats teòrics, i els Mecenes, que protegeixen l'art per a demostrar el seu poder i despertar la nova consciència humanista, com són els Medici a Florència.

En quant a l’art pròpiament dit, trobarem una concepció de l’art com a ciència liberal que en el Quattrocento iniciarà un període de plantejament de problemes en què l'arquitectura abandona la verticalitat gòtica, l'escultura s'independitza i busca un cànon de bellesa humana, i en pintura s'assoleix el domini de l'espai, del volum, l’interès pel paisatge i la realitat i la perspectiva. Al Cinquecento o Alt Renaixement es donarà un ple domini de les formes ajustades a cànons de bellesa ideal. Ja al Manierisme es qüestionarà el concepte de bellesa clàssic i es buscarà la representació subjectiva de la realitat.