Característiques, classificació i minerals d'abrasius
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,18 KB
Quines són les característiques que han de tenir els abrasius
Fiabilitat: resistència que oposa un material al trencament per exfoliació, tendència d'un material a partir-se segons els plans determinants de la seva estructura, paral·lelament a les cares possibles dels materials.
Tall: defineix l'agressivitat o capacitat de les arestes del gra per ratllar.
Tenacitat: tendència que tenen alguns grans a fracturar-se en impactar amb altres elements presentant sempre arestes vives.
Com es realitza la classificació dels abrasius
Macro-abrasius: es fa amb sedassos. El mineral passa pel sedàs, aquest té diferents nombres d'obertures per polzada quadrada, el nombre d'obertures donarà el número volum del gra.
Microabrasius: el seu sistema de classificació es fa per decantació a través del qual les partícules en suspensió en un líquid tarden més o menys temps a dipositar-se en el fons, en funció del seu volum.
Quins són els minerals més utilitzats com a abrasius i quines són les seves propietats
Òxid d'alumini | Carbur de silici |
La principal característica és la seva alta tenacitat, no es fragmenta amb facilitat, tenint un temps llarg de funcionament. El seu desgast es produeix per l'arrodoniment de les arestes perdent capacitat de tall. A més d tenir una alta duresa pròxima a la del diamant de 9.4 a 9.6 punt a l'escala de Mohs. S'obté de la bauxita d'alta qualitat mesclada amb petites quantitats de coque i ferro i cuita en forns a unes temperatures de 1500 a 1700 ºC. Seguidament es trosseja i es classifiquen els grans obtinguts en funció del seu volum. | Tenen una tenacitat molt petita, en conseqüència es fracturen molt fàcilment al picar contra materials durs, tot i que cada vegada que això succeeix apareix una altra aresta viva que permet seguir lliant amb la mateixa agressivitat. S'obté industrialment de la mescla de silici 'sorra blanca' i carbó de coque en forns a temperatures entre els 1400 i 2400 ºC. Seguidament es trosseja i es classifica per volum. |
Com es realitza l'assecat amb infrarojos i quina és la diferència amb l'assecat convencional
Consisteix en transmetre la radiació produïda mitjançant una o diverses llànties de quars o ceràmiques sobre la superfície que es desitja assecar. Aquesta es transforma en calor. Aquesta radiació travessa les diferents capes de vernís i de pintura, les ones arriben a la planxa, elevant la seva temperatura, i transmetent-la a la pintura realitzant l'assecat de dins cap a fora, a la inversa que amb l'assecat convencional. D'aquesta manera s'assegura la correcta evaporació dels dissolvents i bases aquoses.
Quins tipus d'ona són els utilitzats dins dels infrarojos
Mitja: 1200 a 2200
Curta: 500 a 1200
Descriu la font lluminosa, objecte, el cercle cromàtic
Font lluminosa: la font lluminosa pot ser natural (llum solar o llum dia) o artificial (llàmpades). La llum, també anomenada llum blanca o d'espectre complet, és de fet la barreja de llums que contenen tots els colors.
Així, si descomponem la llum dia fent-la passar per un prisma de cristall, el conjunt de raigs lluminosos colorejats que es desprèn fan aparèixer llums de colors vermell, taronja, groc, verd, blau i violeta. Les llums artificials estan constituïdes només d'una part d'aquestes radiacions, emetent les més comunes una llum groga o blavosa.
Un exemple fàcil de citar és el de la llum groga/taronja de les llàmpades de vapor de sòlid que il·luminen freqüentment els túnels. Un cotxe de color verd a la llum del dia semblarà negre a l'interior del túnel.
Per tant, és molt important tenir en compte que és a la llum del dia on el pintor de vehicles haurà d'observar els colors, analitzar les desviacions possibles i procedir a les correccions, ja que la llum artificial modifica sensiblement el color (efecte de metamerisme).
Objecte: un objecte colorejat absorbeix totes les llums contingudes en la llum que rep per reflectir únicament les radiacions corresponents al seu propi color.
En un objecte pintat, són els pigments continguts en la pintura els que absorbeixen i/o reflecteixen les diferents longituds d'ona de la llum.
Factors com la diferència de brillantor de dos objectes d'identic color, influirà en la percepció i els farà semblar diferents.
Cercle cromàtic: amb tot el dit anteriorment, hem de trobar una forma pràctica de representar els colors i les seves tendències. El cercle cromàtic és la presentació esquemàtica en pla de la situació dels colors en l'espectre.
Quines són les característiques d'un color
Tonalitat
Altura de to
Vivacitat
Com es prepara l'aparell i el barnís en el nostre taller
5 a 1 amb aparell, de cada 100 grams es posen 15 de catalitzador KX 45.
2 a 1 i per 100 grams de barnís es posen 50 de catalitzador KX 65.
Com es pinta un perlat
Es tracta d'aplicar una capa de fons i com són colors semitransparents depèn de com incideix la llum podem veure diferents colors.