Característiques de l'Art Romà: Influències i Estils

Característiques generals de l’Art Romà

Influències etrusques i gregues. Importància de la política. Eclecticisme (combinació de corrents arquitectònics). Artistes anònims. Realisme. Pragmatisme (manera de pensar i actuar pràctica).

Context

Antecedents: el poble etrusc, la cultura i l’art del qual assolí la màxima esplendor en els segles VII i V aC. Els etruscos dominaren gran part de la península itàlica, i Roma, fins al 509 aC. Durant el segle VIII aC ja comerciaven amb els grecs del sud de la península i la resta de pobles del centre. Les seves manifestacions artístiques estaven marcades per la religió i rituals funeraris. Posteriorment, Roma dominà totes les terres que envoltaven el Mediterrani, una part d’Europa continental, les illes britàniques, Síria i Mesopotàmia. La màxima expansió es va aconseguir en l’època de Trajà (98 - 117 dC).

Urbanisme i arquitectura són les arts que millor representen el caràcter romà i els millors instruments de romanització al homogeneitzar totes les ciutats de l’imperi. Tres períodes:

• Monarquia (753 aC - 509 aC)
• República (509 aC - 29 aC): expulsió dels reis etruscos i proclamació de la república. Tenen lloc tres guerres púniques, Roma vs Cartago, Roma guanya totes tres.
• Imperi (27 aC - 476 dC).

Característiques de l’arquitectura

Eclecticisme: assimilen moltes i variades influències dels pobles conquerits. Fusió del model etrusc i grec. Monumentalitat, tant per l’espai com pel significat (idea d’immortalitat). Pràctica, utilitària i funcional. Prioritat als aspectes tècnics i menys als estètics. Desenvolupament de l’enginyeria i aparició de noves construccions. Arquitectura dinàmica: arc i volta.

Ordres arquitectònics

A més d’utilitzar els tres ordres grecs, també fan servir l’ordre toscà (origen etrusc) i l’elegant ordre compost (creació pròpia), el capitell del qual està format per volutes i fulles d’acant. També fou freqüent la superposició d’ordres en edificis molt alts. Les ciutats tenien el traçat ordenat dels campaments militars. També van construir obres d’enginyeria com ponts i aqüeductes.

Tipologies d’edificis

• Privats: domus (cases privades) o insulae (de veïns). Els emperadors es construïren fastuoses vil·les i palaus.
• Públics: religiosos i civils.

Edificis religiosos

Els temples pel culte als déus, amb moltes característiques del temple etrusc, elevats damunt un pòdium, amb la façana principal predominant i un pòrtic amb una escalinata al davant. La planta és rectangular, a l’interior hi ha dos espais: pronaos i cel·la.

Edificis civils

• Lúdics: Les termes o banys públics, formats per diverses sales: frigidàrium, tepidàrium, caldàrium, palestra.
• Teatres: d’estructura semicircular, semblant als grecs, però aixecats sobre superfícies planes, sense aprofitar el pendent del terreny.
• Amfiteatres: de planta el·líptica (formada per la unió de dos teatres), on s’hi celebraven lluites de gladiadors, venationes i naumàquies.
• Circ: s’organitzaven les curses de quadrigues, bigues i també competicions atlètiques.

Edificis civils: administratius

Basílica: formada per tres naus cobertes amb volta de canó i mitja cúpula al fons. Eren destinades a transaccions comercials, administració de justícia i altres actes públics.

Edificis civils: commemoratius

• Columna: per recordar i exaltar fets importants per Roma.
• Arc de triomf: d’una o tres arcades. Commemoren fets importants dels emperadors, convertits en símbols de conquestes i de poder de l’imperi.

L’escultura

Té gran presència tant en l’àmbit públic com privat. Destaca pel seu gran realisme (retrat, escenes bèl·liques i quotidianes). Està subordinada a l’arquitectura (ornamentació d’edificis i monuments). Els materials més emprats són el marbre, pedra i bronze. Té doble influència: etrusca i grega (copiaren en marbre les escultures en bronze). Hi trobem 2 gèneres: el retrat i el relleu històric.

El retrat: bust, exempt o eqüestre. Primer són retrats molt realistes (influència etrusca). A l’època de l’imperi s’idealitzen, encara amb gestos humanitzats. Al baix imperi hi ha una tendència a l’esquematització i a solemnitzar el personatge.

El relleu històric: es caracteritza pel seu alt grau narratiu, recreant escenes bèl·liques, destacant els fons de paisatges i arquitectònics. Apareix en monuments commemoratius (altars, arcs de triomfs i columnes). S’adapten a l’espai arquitectònic.

Pintura

Al principi va rebre una gran influència de la pintura grega en temàtica (mitologia) i rituals religiosos. A partir del segle I aC, s’estén la decoració de l’interior de cases, palaus, edificis públics... usant la pintura mural al fresc. La temàtica inclou escenes de la vida quotidiana. L’any 79 aC, amb l’erupció del Vesuvi, ciutats com Pompeia i Herculà queden sepultades, i resten intactes fins al segle XVIII quan són descobertes. Pintures de gran realisme, utilitzant la perspectiva, gran detallisme, riquesa cromàtica i expressivitat. 4t estil o estil il·lusionista. Després del terratrèmol del 62, reapareixen les arquitectures del segon estil, amb escenes d’amor, picaresca, mitològiques i de vida quotidiana familiar. Algunes reprodueixen escenes teatrals.

Mosaic

Arribà a Roma de les antigues colònies gregues del sud d’Itàlia. Quan més es va desenvolupar va ser als primers segles de l’època imperial. S’aplicava a parets, terres de les cases particulars i edificis públics. Funció ornamental. Seguia fent-se amb tesel·les, com els grecs. Hi destaquen 3 tècniques:

• Opus tesellatum
• Opus vermiculatum
• Opus sectile

Primer els temes eren mitològics i pintures gregues. Més tard, motius vegetals i geomètrics.