Característiques de l'art romà

L'arquitectura etrusca

L'estudi de l'arquitectura etrusca és imprescindible per entendre l'evolució de l'arquitectura occidental. Aixi, per exemple, l'ús de l'arc i la volta, dos elements arquitectònics d'origen mesopotàmic, van arribar al continent europeu a través de l'art etrusc, i es convertiren en la base tècnica de l'arquitectura romana. 

Desaparegudes les restes d'edificis etruscs públics, és en l'àmbit religiós on l'arquitectura etrusca destaca per dos tipus de construccions: les tombes i els temples. 

Les tombes 

Les tombes són els únics edificis dels quals han quedat restes significatives. Aquestes construccions de pedra van formar part dels ritus funeraris, unes celebracions especialment importants per als etruscs, que determinaren la creació de grans necròpolis. 

Les tombes etrusques, generalment excavades a la roca, estan cobertes per una construcció de forma cònica feta per mitjà de l'aproximació de fileres de pedres. Aquesta construcció demostra l'alt nivell tècnic que tenia el poble etrusc en l'ús de l'arc i de la volta.

El Realisme escultòric

L'escultura etrusca també se situa, per 1a funció i la temàtica, en l'àmbit funerari principalment. Els sarcòfags van ser la tipologia escultòrica més destacada. Aquestes obres, esculpides majoritàriament en bronze i terracota, reprodueixen els difunts amb una gran veracitat en una escena relaxada i quotidiana, com és el cas del Sarcòfag dels esposos de Cerveteri. 

Aquesta voluntat de fidelitat realista per reproduir els trets físics dels difunts revela un aspecte bàsic de la cultura etrusca: la profunda por a la mort i a l'oblit i la creença que el difunt viuria una altra Vida. 

Formalment, en l'escultura etrusca s'endevinen aspectes de l'escultura arcaica grega, com és, per exemple, el somriure forçat, els ulls ametllats, l'ús de la geometria i un cert hieratisme. 

Aquestes mateixes característiques són les que determinen l'escultura de les estàtues exemptes que solien adornar els temples, l'exemple més destacat de les quals és l'Apol'lo de Veïs. 

Un altre gènere molt popular en l'escultura va ser el retrat, l'elevat Realisme del qual va tenir una gran incidència en l'estatuària romana. Igualment importants van: ser les representacions escultòriques d'animals mítics o fantàstics, com, per exemple, la Quimera d 'Arezzo. 

5.4 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'ART Roma

La cultura i l'art de l'antiga Roma tenen un origen molt eclèctic, perquè assimilaren moltes influències i molt variades dels diferents pobles conquerits. En aquest aspecte, van ser especialment notables l'herèncía etrusca, la grega i finalment l'hel-lenistica, aquesta darrera procedent de l'Orient Pròxim i d'Egipte. 

La diversitat d'influències es veu especialment en l'arquitectura, en la qual els models etrusc i grec es fusionen perfectament en la construcció dels edificis. 

Així, per exemple, l'arquitectura romana incorpora l'ús sistemàtic de l'arc de mig punt i la volta de canó o d'aresta, elements d'origen oriental que assumeix a través de l'arquitectura etrusca. A més, fa servir els ordres grecs tradicionals (dòric, jònic i corinti), als quals afegeix l'ordre toscà, d'origen etrusc, i l'ordre compost, una creacié original de l'art ROMà que consisteix a mesclar elements del capitell jònic (volutes) i del corinti (fulles d'acant). 

Una altra característica important en l'arquitectura romana és la priorització dels aspectes tècnics i funcionals davant dels estètics, fet que permet un gran desenvolupament en el camp de l'enginyeria. 

Pel que fa a l'escultura, cal destacar-ne la gran presència en els àmbits públic i privat i el fet que preval en la majoria d'obres el gust pel Realisme. El concepte de Realisme, present ja a l'art etrusc, sempre s'associa a la consciència històrica del poble ROMà, circumstància que va donar com a resultat una gran predilecció pel retrat i per les escenes quotidianes ibèl'líques. 

Les parets i el terra de nombrosos edificis de tot tipus es decoren amb pintures i amb mosaics, i fan servir tècniques i temes que difereixen en qualitat i conservació segons el territori. 

El relleu històric 

El relleu històric està caracteritzat per l'alt grau narratiu, i per com recrea amb gran Realisme i vivacitat nombroses escenes bèl-liqües que subratllen la grandesa de l'Imperi. En aquest sentit destaca el gust per la recreació del paisatge i la decoració arquitectònica. 

Aquests relleus s'esculpeixen en impressionants monuments commemoratius, com altars (ares) --Ara Pacis, a Roma-, arcs de triomf i columnes exemptes. L'adequació a l'espai arquitectònic al qual se subordinen els relleus té en la decoració helicóïdal de la Columna Trajana un exemple paradigmàtic, a banda de ser també el millor document escultòric que s'ha fet mai d'un emperador.